Publicitat
Publicitat

CAMPANYES ELECTORALS

Més poder per als grans donants a polítics als EUA

La supressió del límit de donacions afectarà les legislatives del novembre

Shaun McCutcheon és un empresari de la petita població de McCalla, Alabama, que des de sempre ha donat suport al Partit Republicà. En les eleccions presidencials i legislatives del 2012, molest perquè per llei no podia donar més de 48.600 dòlars a diferents candidats conservadors, va decidir lluitar contra els límits de contribucions a les campanyes electorals.

Segons l’argument de McCutcheon, els límits a les seves donacions polítiques ataquen el seu dret de llibertat d’expressió, ja que, per ell, els diners li permeten fer sentir la seva veu. El Tribunal Suprem dels Estats Units va decidir a principis de mes, en una sentència molt dividida, donar-li la raó.

La nova decisió de la més alta instància judicial del país és, per alguns analistes polítics, un exemple més de la tendència “desreguladora” que en els últims anys s’ha imposat en el sistema de finançament de les campanyes electorals. A finals dels anys 70, després de l’escàndol Watergate, la gran majoria dels ciutadans i polítics nord-americans reconeixien la necessitat d’establir límits en les contribucions polítiques, ja que es considerava que reduïa el risc de casos de corrupció.

“L’última sentència, juntament amb laCitizens Uniteddel 2010, facilita les donacions dels ciutadans més rics”, afirma Brendan Glavin, un dels investigadors de l’Institut de Finançament de Campanyes. Per Galvin, el perill d’aquestes decisions judicials és que els polítics deixin de fomentar la participació dels ciutadans, a través de petites contribucions a les seves campanyes, perquè ja tindran el suport econòmic d’un petit grup de grans donants.

Un augment de la influència dels multimilionaris a l’arena política ja es va poder veure en les últimes eleccions presidencials. Diferents magnats, com el propietari de casinos Sheldon Adelson i l’inversor George Soros, van contribuir amb milions de dòlars a ajudar els seus candidats favorits a guanyar les eleccions. El vehicle que van fer servir per fer aquestes donacions són els súper PAC -la sigla en anglès de Comitè d’Acció Política.

Aquestes associacions són fruit d’una altra sentència polèmica del Suprem dels EUA del 2010 (Citizens United), que permet a les empreses, els sindicats i els individus rics gastar quantitats il·limitades de diners en les eleccions. Això sí, aquestes aportacions han de ser canalitzades pels súper PAC, que han de dissenyar les seves pròpies campanyes sense coordinar esforços amb els candidats a qui donen suport.

La sentència judicial McCutcheon, doncs, suposa un pas més cap a l’eliminació de restriccions del diner en el sistema polític nord-americà. Per Meredith McGehee, directora del Centre de Campanyes Legals, la defensa aferrissada del dret a la llibertat d’expressió de l’empresari d’Alabama per justificar la supressió de límits en les contribucions polítiques va en detriment del principi d’igualtat democràtica. “La idea d’una persona un vot és la pedra angular de la nostra democràcia. Des del principi, els pares de la Constitució van rebutjar la plutocràcia. Per tant, els canvis recents del nostre sistema de finançament de campanyes no honoren aquest ideal”.

Els rics tenen més influència

Kyle L. Kreider, professor de ciència política de la Universitat Wilkes, afegeix que permetre als ciutadans més rics fer més donacions “distorsiona la nostra política”, ja que pot provocar que els polítics actuïn en funció dels desitjos dels més rics i no dels interessos de tots els ciutadans. La influència dels grans donants és, doncs, més important.

A diferència de la sentència Citizens United, la decisió del Suprem en el cas McCutcheon obre la porta a contribucions il·limitades als partits polítics, malgrat que manté el màxim de 2.600 dòlars que un individu pot donar a un candidat. Alguns experts ho veuen com un atac a la democràcia, però d’altres creuen que la reforça.

El director del programa de reforma política de la Fundació Nova Amèrica, Mark Schmitt, escriu en la revista New Republic que la resolució McCutcheon no suposarà cap canvi important en la política actual. El seu argument és que la influència de les classes adinerades en les polítiques del país ja és un fet gràcies a Citizens United. I posa com a exemple les campanyes contra la reforma sanitària dels germans Koch.

Schmitt creu que els partidaris de reformar el finançament de campanyes s’han de centrar menys en la limitació de les donacions, i més a fomentar la participació dels ciutadans. Glavin afegeix que els partits han guanyat pes amb la McCutcheon i que calen noves polítiques públiques per augmentar les contribucions de donants més petits.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF