Publicitat
Publicitat

EL LLEGAT D'UN LÍDER

Mandela, l'avi que Sud-àfrica es resisteix a deixar marxar

Creix el debat sobre el final de l'expresident

No està sent gens fàcil per als sud-africans de veure com s'apaga la llum de Nelson Mandela, l'home que, després de 27 anys empresonat per l'apartheid, es va convertir el 1994 en el primer president negre del país reclamant a blancs i negres perdó. El vell lluitador fa més d'una setmana que està ingressat en estat greu, però, segons va confirmar ahir el seu nét Mandla Mandela, "s'està recuperant bé".

Ara bé, el missatge no acabarà amb la intranquil·litat col·lectiva. Mandela farà 95 anys el 18 de juliol, arrossega una pneumònia i ja acumula quatre hospitalitzacions aquest any. Amb aquest últim ingrés s'han començat a sentir algunes veus partidàries de no allargar innecessàriament l'agonia de Madiba, com l'anomenen afectuosament.

Patrick Kumalo milita a les joventuts de l'ANC (Congrés Nacional Africà), el partit de Mandela, i es queixa que mantenir-lo en vida artificialment "ja no és africà" i per això no entén per què la família no li "permet" la mort. Segons la tradició, una persona malalta o vella necessita per morir el beneplàcit dels seus familiars. "Potser els Mandela encara estan decidint qui es queda els seus diners", apunta Kumalo, en referència a les disputes per gestionar el llegat milionari que genera la figura de l'expresident sud-africà.

Expectació mediàtica

Fins i tot la premsa s'ha apuntat al debat obert, i la setmana passada el Sunday Times col·locava a la portada el seu editorial amb el directe títol d'"És hora que el deixem marxar". Lindie Botha és una de les que van aplaudir el text, per "valent" -explica- i perquè creu que els sud-africans deuen a Mandela una "mort digna, lluny del patiment i del focus de tots els mitjans del món".

És una mort mediàtica. Desenes de periodistes es mantenen davant de l'hospital on està ingressat Mandela i de casa seva a Johannesburg, escrutant les cares de la família per endevinar l'estat de salut del patriarca. I no és només això, les grans cadenes de televisió fa anys que tenen preparades les possibles localitzacions del funeral, amb el lloguer d'habitacions d'hotel i espais emblemàtics per instal·lar-hi els platós. De moment el govern sud-africà es nega a desvelar els detalls de l'agenda fúnebre, però se sap que hi assistiran centenars de personalitats.

Aliens a aquesta voràgine mediàtica, desenes de ciutadans no han parat d'acostar-se a la residència de Mandela per deixar-li missatges d'ànims i de força. Sud-àfrica és un país molt religiós i fins i tot el president, Jacob Zuma, ha demanat en diverses ocasions pregàries per a Madiba.

Nangmaso Lethoko admet que prega cada dia perquè Mandela continuï viu. "És el nostre pare, l'avi que encara que estigui malalt no volem que marxi", explica al costat del seu fill adolescent Thabo, que potser animat per les paraules de la mare es compromet a complir amb la tradició de dedicar 67 minuts a treballs socials el Dia de Mandela, que des del 2008 coincideix amb l'aniversari del president i que pren com a referència els seus 67 anys de lluita contra l'apartheid.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 16/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF