PROVA DE FOC AL SAHEL
Misc 28/07/2013

Mali, el risc d'unes eleccions imperfectes

Avui se celebra la primera volta d'uns comicis precipitats per França, l'antiga metròpoli

Gemma Parellada
3 min
Membres de la Comissió Electoral Independent repartint cartes electorals ahir a Kidal. Hi ha mig milió de desplaçats que no saben on han d'anar a votar.

JohannesburgLa cresta rocosa dels Dogon, la sàvia ciutat de Tombouctou, les dunes del Sàhara o la fascinació pels homes del desert. Fa un any i mig així es tapissava Mali en l'imaginari dels estrangers. Però avui, dia d'"eleccions imperfectes", com el mateix president ha reconegut, l'abstracció ha canviat per terrorisme i guerra. I la incertesa regna sobre uns comicis forçats que s'han venut com a necessaris per a l'estabilitat però que corren el risc de provocar un nou sotrac.

"França ho ha volgut així, doncs a votar". Amb la veu tacada de resignació l'Idrissa, un periodista malià, copsa l'estat d'ànim d'una part de la població de Mali, que després d'un any i mig d'ensurts -cop d'estat, rebel·lió i contundent intervenció militar francesa- està citada avui a les urnes malgrat les llacunes logístiques, de seguretat i de legitimitat.

La distribució de les cartes electorals no s'ha completat. Hi ha mig milió de desplaçats amb dificultats per obtenir els documents i saber quina urna els toca o amb problemes per arribar-hi. I plana sobre el nord l'amenaça de brots violents al delicat feu tuareg de Kidal i també el perill d'atacs terroristes.

Els 27 candidats a la presidència s'aferren al discurs que el procés legitimarà les autoritats, i es rellevarà així el govern transitori actual. Però l'equilibri és fràgil.

Fa dos anys pocs imaginaven des de l'exterior el gir que ha viscut Mali en qüestió de mesos. Durant els 10 anys que el president Amadou Toumani Touré va estar assegut al poder no hi va haver conflicte. Però, en canvi, la deixadesa governamental i la negativa a afrontar els problemes reals van anar alimentant el descontentament. Sobretot entre els militars.

Mentre les velles reivindicacions tuaregs tornaven a créixer al desèrtic nord de Mali, els militars desplegats al nord se sentien abandonats i frustrats per no poder fer front ni a la criminalitat ni als grups extremistes, com Al-Qaida del Magrib Islàmic, que creixien davant seu. "Sabem on són, però Bamako no ens dóna els recursos per combatre'ls", explicava un soldat malià destinat a Tombouctou ja el 2010.

"Cada any teníem vagues a les escoles. La justícia era inexistent i la corrupció flagrant -diu un periodista malià-. Un caldo de cultiu. En algun moment s'havia de tocar fons".

És el cop d'estat el març del 2012 el que va iniciar la ràfega d'invasions i moviments militars que han sacsejat Mali els últims mesos. Un grup de militars de baix rang van ocupar la presidència, i van fer emergir els problemes acumulats durant anys. I davant el buit de poder, una coalició formada per tuaregs i islamistes van ocupar el nord del país i van autoproclamar-se independents sota el nom d'Azawad.

Durant els nou mesos d'ocupació tuaregs i islamistes es van fraccionar, però van mantenir el control del territori fins que al gener d'enguany França va intervenir militarment en una contundent operació armada. Amb pressa per sortir del conflicte, l'Elisi està passant ara el relleu a la colossal missió de l'ONU. Però necessita els comicis per justificar la intervenció i poder sortir de la primera línia militar.

La pressió de París

El president interí de Mali volia ajornar les eleccions fins a l'octubre, un gest benvingut i considerat necessari per molts agents locals i internacionals. Però la pressió de París no ha permès més marge. "Volem que hi hagi eleccions a Mali abans que acabi el juliol, serem inflexibles", va dir el president francès, François Hollande, el 28 de març.

"És cert que molts malians volien les eleccions tan aviat com fos possible, per posar fi a la transició -diu Gilles Yabi, de l'International Crisis Grup-. Però un ajornament d'unes setmanes hauria permès millorar les preparacions tècniques".

L'Elisi, però, no vol jugar-se-la. La gegantina companyia estatal francesa Areva és líder mundial en tecnologia nuclear. La producció elèctrica francesa depèn de l'energia nuclear en el 75%, i a més exporta electricitat a altres països, entre els quals Espanya.

Al Níger, a només un centenar de quilòmetres de la frontera artificial que el separa de l'últimament tan convuls nord de Mali, hi ha la joia de la corona d'Areva: dues enormes mines d'urani que alimenten una tercera part dels reactors francesos.

El ministre d'Exteriors francès, Laurent Fabius, deia fa unes setmanes a Abidjan que França no havia intervingut a Mali per interessos econòmics, ja que Mali era un "país pobre". Però Mali, a més d'haver-se convertit en el tercer exportador d'or del continent africà, forma part de la important zona estratègica que rodeja les mines d'Arlit, el tresor de la nuclear francesa.

stats