AMÈRICA LLATINA

Maduro atura l’ajuda de Guaidó malgrat els aldarulls i les desercions

Quatre morts i 50 ferits en la repressió per frenar els camions enviats des del Brasil i Colòmbia

Les fronteres veneçolanes s’han convertit en l’epicentre de la disputa política entre el president Nicolás Maduro i el president autoproclamat Juan Guaidó. Ahir els dos mandataris van mesurar el seu poder en la pugna al voltant de l’ajuda humanitària que han donat els Estats Units i diferents països de l’Amèrica Llatina. L’actuació de les forces armades i grups paramilitars va impedir l’entrada al país de les medecines i els aliments, que el govern de Maduro considera una ingerència nord-americana. En diversos punts fronterers hi va haver forts xocs entre les forces armades i els manifestants. Això va portar també a les primeres desercions a l’exèrcit.

Dos morts per l’ajuda humanitària a Veneçuela

Davant l’anunci de Guaidó que l’ajuda arribaria ahir a una Veneçuela amb l’economia devastada, el govern de Nicolás Maduro va decidir tancar les fronteres de manera indefinida. La mesura va començar dijous, quan la vicepresidenta Delcy Rodríguez va anunciar que es militaritzava la frontera amb el Brasil i se suspenia el trànsit aeri i marítim amb les illes del Carib (Curaçao, Aruba i Bonaire), per així impedir l’entrada de les medecines i els aliments que conformen aquesta ajuda humanitària. Una mesura que es va ampliar a Colòmbia divendres.

Juan Guaidó va ignorar la prohibició de sortida del país que li va imposar el Tribunal Suprem de Justícia. Després d’un viatge clandestí de gairebé 30 hores per les carreteres veneçolanes, Guaidó va arribar a Cúcuta (Colòmbia), on hi ha el principal centre d’emmagatzematge de l’ajuda humanitària.

Al costat dels presidents de Colòmbia, Xile i el Paraguai, Guaidó va explicar que en el viatge es va veure obligat a esquivar molts controls de seguretat: “¿Com hem arribat a Colòmbia, si han prohibit l’espai aeri, han aturat el trànsit marítim, han obstaculitzat les carreteres, han disparat contra els diputats que venien en caravana cap a la frontera? Si som aquí és perquè les forces armades veneçolanes també han participat en aquest procés. Aquesta és la veritat”.

Dissabte a les set del matí els camions carregats amb l’ajuda humanitària (més de 200 tones) van emprendre la primera ruta d’entrada. Els vehicles van sortir des de Boa Vista, al Brasil, cap a la frontera amb Veneçuela. Aquest comboi va ser acompanyat per autoritats i militars brasilers i l’advocada Maria Teresa Belandria, ambaixadora designada per Juan Guaidó. Cap al migdia aquests camions van creuar la frontera, cosa que va provocar una onada d’esperança entre l’oposició.

Després les autoritats brasileres denunciaven que cossos militars van començar a carregar contra els veneçolans que s’acostaven a la frontera per reclamar l’entrada de les medicines. El resultat va ser de quatre morts per arma de foc i més de 20 ferits, segons el Fòrum Penal.

Mentrestant, a Colòmbia tres militars es convertien en els primers desertors de les forces armades bolivarianes. Els funcionaris van irrompre amb les seves tanquetes per sobre de les barricades imposades per Maduro al pont internacional Simón Bolívar i van lliurar-se a les autoritats colombianes. Després fins a 20 soldats més se sumaven al bàndol de Guaidó, que va reclamar que els desertors no fossin considerats traïdors. Caldrà veure quin és l’efecte d’aquestes desercions sobre la tropa i la cúpula militar, que fins ara s’ha mantingut al costat de Maduro.

A Colòmbia l’entrada de l’ajuda es va centrar en dos ponts: el Francisco de Paula Santander i el Simón Bolívar. Als dos punts hi va haver enfrontaments entre militars i manifestants, amb uns 30 ferits. Diputats de l’oposició es van mantenir en aquests punts intentant convèncer els militars que es posessin de part seva i permetessin l’accés de l’ajuda. L’oposició va denunciar que la policia va cremar dos dels camions que transportaven medicaments.

Resistència indígena

Un dels grups més actius en favor de l’entrada de l’ajuda humanitària va ser l’ètnia pemon a la zona sud de Veneçuela, a la frontera amb el Brasil. Després de més de dues setmanes de treball logístic, els indígenes van caminar fins a San Francisco de Yuruaní, una localitat situada a La Gran Sabana, amb l’objectiu de fer un corredor humanitari per a l’entrada de les medecines i els aliments. L’objectiu era entrar l’ajuda amb una cadena humana.

Divendres un grup d’indígenes va intentar impedir que una caravana de vehicles militars avancés cap a la frontera amb el Brasil, després que Maduro va ordenar el seu tancament. Aquesta protesta va provocar un enfrontament que va deixar dos indígenes morts. Més de 20 van ser traslladats a l’hospital amb ferides d’armes de foc.

“Dels 14 ferits, sis van ser traslladats al Brasil perquè a Veneçuela no hi havia medecines, ni res per atendre’ls. És una mostra de per què van sortir a lluitar”, explicava Edwin Rosal, periodista local.

Alberto Delgado, un dels indígenes ferits, va declarar mentre era traslladat a l’hospital que va sortir a protestar perquè està cansat de veure els seus familiars malalts i sense medecines. “Això ho vaig fer pel meu avi, que està malalt i fa sis anys que és al llit. Ho faig pel meu oncle, que està en cadira de rodes; pel meu altre oncle, que és a Boavista per seguir un tractament de diàlisi. Espero que tots ho vegin. L’únic culpable d’això és Maduro. Veneçuela, aixeca’t, fem fora aquest criminal”, va dir Delgado.

Després d’aquests enfrontaments, quatre uniformats i un vehicle totterreny que formaven part de la caravana militar van ser retinguts per líders indígenes. A més, els manifestants van cremar la seu del comandament militar a la zona.

Relacions trencades

Nicolás Maduro va anunciar la ruptura de relacions amb el govern colombià i va donar al personal diplomàtic 24 hores per abandonar el país. “He decidit trencar totes les relacions polítiques i diplomàtiques amb el govern feixista de Colòmbia”, va dir des de la concentració amb el lema Mans fora de Veneçuela, organitzada per l’oficialisme a l’avinguda Urdaneta de Caracas. Bogotà va anunciar la retirada immediata del seu personal.

El mandatari va ordenar a l’exèrcit que, si ell patia algun atemptat, sortissin als carrers a defensar-lo. “La direcció civicomilitar té plans per a tots els escenaris. Estic segur que una vegada més a Veneçuela hi triomfarà la pau amb la sobirania”, va assegurar. Mentre la situació és cada cop més tensa, el règim continua intentant mantenir el control de l’opinió pública. A la meitat del país no hi funciona internet i les cadenes de televisió només programen concursos i telenovel·les.

EDICIÓ PAPER 24/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF