Maduro arriba a les urnes reforçat

Barcelona"Fa dues setmanes pensava que aquest govern no arribaria al gener, però ara veig que té més vida que mai", explicava a mitjans de novembre a l'ARA Ricardo Gómez, professor de Maracaibo. En només un mes, el president veneçolà, Nicolás Maduro, ha vist com recuperava el suport dels veneçolans de cara a la primera cita electoral des de les presidencials després de la mort d'Hugo Chávez. I és que avui 17 milions de ciutadans estan cridats a les urnes per escollir un total de 335 alcaldies i representants indígenes en unes eleccions municipals que l'oposició ha plantejat com un plebiscit als vuit mesos de gestió de l'ungit per Chávez.

"Maduro era un líder que tothom veia petit, el titella d'un grup d'assessors enganxats als seus talons. Però això avui ja no es planteja", apuntava Luis Vicente León, president de Datanálisis, durant un debat de la revista digital Prodavinci. Des de la polèmica victòria en les presidencials de l'abril -que el líder de l'oposició, Henrique Capriles, encara no ha reconegut-, l'equip de Maduro ha sabut maniobrar en poc temps amb un seguit de mesures molt concretes per no estavellar-se en la cita d'avui, l'última abans de les legislatives del 2015.

Una ofensiva populista contra la guerra econòmica

Dilluns passat, només sis dies abans de les municipals, el president veneçolà va anunciar un decret que obliga a abaixar els preus dels automòbils. És l'última d'un reguitzell de lleis exprés per controlar l'alça dels preus en un país amb una inflació de més del 50% en els últims dotze mesos, o bé, com anomena el chavisme, una ofensiva contra "la guerra econòmica". Tot va començar el 14 de novembre, quan en un discurs Maduro va demanar la militarització de la cadena d'electrodomèstics Daka i el control del preu dels electrodomèstics, que des de llavors ha baixat fins a un 90%. "Això és només la punta de l'iceberg del que farem a la burgesia parasitària", va cridar llavors el president, intentant vendre una imatge d'empoderament.

Maniobra per governar per decret, igual que Chávez

Quatre dies després aconseguia el suport necessari perquè l'Assemblea Nacional aprovés la llei habilitant, una legislació que li permet governar igual que Chávez, és a dir, per decret. El Parlament, doncs, va quedar relegat a un segon pla i el president, des de llavors, té el poder de fer i desfer durant almenys dotze mesos. L'oposició veia així com s'apagava un altre altaveu, després que al maig perdés el control del canal de televisió Globovisión, portaveu dels eslògans de Capriles.

Primers comicis amb l'oposició silenciada

"Tots els mitjans estan controlats. L'oposició no aconsegueix posar una falca electoral a la televisió ni pagant-la -denuncia el periodista Luis García Mora, exdirector del diari El Nacional -. Tot l'espectre radiotelevisiu està sotmès al poder". L'arc antichavista, agrupat a la Taula de la Unitat Democràtica (MUD), té al davant un camí ple d'obstacles, amb un govern que domina l'agenda política i treballa per polaritzar cada cop més la societat.

L'únic cartutx de Capriles: els talls de llum i la inflació

L'equip de Capriles ha basat la campanya en la mobilització del vot del descontentament per una economia colpejada per la inflació més alta de Sud-amèrica i per l'escassetat crònica de béns de primera necessitat, a més de les apagades constants -com la que es va registrar a principis de setmana-. Però no són pocs els que demanen un canvi d'estratègia. "Som davant d'una oposició de poc activisme, una oposició massa protocol·lària, de saló. Cal aconseguir una base a peu de carrer per canviar les coses", opina el periodista Alonso Moleiro, conscient, però, que més de 150.000 soldats i milicians custodiaran les municipals d'avui.

Caracas i Maracaibo: les victòries simbòliques

Amb tota probabilitat el mapa de les eleccions d'avui serà majoritàriament de color vermell, és a dir, chavista. Però, a part del percentatge d'alcaldies -l'oficialisme tendeix a guanyar a la majoria de pobles rurals-, els resultats s'han d'interpretar en funció de dos indicadors més: qui es queda amb les alcaldies emblemàtiques i el nombre total de vots per bàndol.

En el primer cas, segons explicava l'economista Luis Vicente León en un article a El Universal , "no és possible celebrar una victòria simbòlica sense obtenir els dos trofeus clau: Caracas i Maracaibo", on es concentra el vot opositor. Segons els últims sondejos, els resultats a la capital serien creuats: el chavisme s'emportaria el municipi mentre que l'oposició l'alcaldia. Per tant, la capital econòmica de Veneçuela, Maracaibo, passaria a ser la gallina dels ous d'or: qui guanyi els dos comicis serà qui s'apunti una victòria simbòlica.

Pel que fa als vots totals, les últimes maniobres de Maduro podrien donar una empenta a l'oficialisme després que les enquestes fins a l'octubre mostressin que l'oposició havia fet petits avenços i que gairebé arribava a l'empat.