REGNE UNIT
Misc 16/08/2015

Corbyn, l’idealista que amenaça l’establishment britànic

El moviment antiausteritat de Corbyn creix dins del laborisme i ja és el principal favorit a succeir Miliband

Daniel Postico
4 min
UN POLÍTIC DE LA VELLA ESCOLA El favorit per succeir  Ed Milliband al capdavant del laborisme, Jeremy Corbyn, defensa les idees socialistes dels anys 70 i 80.

LondresEls tres rivals de Jeremy Corbyn a les primàries laboristes han demanat als afiliats del partit que no el votin. També els exlíders Tony Blair i Gordon Brown s’han unit a la campanya contra ell. El sector empresarial ha alertat del perill que suposaria per a l’economia del país que portés a la pràctica el seu programa. Fins i tot els conservadors han mostrat la seva preocupació perquè les idees socialistes i el seu missatge antiausteritat puguin calar en un país tan aferrat al capitalisme. No obstant, Corbyn continua guanyant seguidors en el procés per ser el nou líder laborista que va començar divendres i que s’acabarà el 12 de setembre.

Després de la desfeta electoral del maig, el laborisme va concloure que s’havia presentat un programa massa d’esquerres i que s’havia de tornar al centre, des d’on Blair va guanyar tres eleccions consecutives. Semblava que ningú no ho qüestionava i els altres tres candidats anaven en aquesta línia. Corbyn, representant d’una vella esquerra que semblava moribunda, va fer una anàlisi diferent: “No hi havia gaire diferència entre els candidats, i els laboristes oferien unes mesures d’austeritat light ”. Vint-i-set parlamentaris que acabaven de perdre l’escó van donar-li suport perquè creien que no s’havia anat prou cap a l’esquerra i que els tories estaven “desmantellant l’estat del benestar”. Ningú no li donava opcions però el seu moviment, que té paral·lelismes amb Podem i Syriza, ha anat creixent. A diferència dels partits a Espanya i Grècia, però, Corbyn s’ha fet gran dins d’un dels dos principals partits de la política britànica. Ara té un suport del 57% a les enquestes, pel 21% d’Andy Burnham, el segon.

Corbyn, de 66 anys, proposa acabar amb la política d’austeritat, introduir impostos per als rics, apujar el salari mínim fins a les 10 lliures per hora (ara és de 6,5), renacionalitzar l’energia i el transport i posar fi al programa nuclear. Amb la seva barba blanca i el posat de bona persona, i amb més de 30 anys com a parlamentari, Corbyn s’ha mantingut fidel als seus ideals. Si hagués d’escollir entre adaptar el seu programa a l’electorat per poder guanyar o mantenir els seus principis, es decantaria pels seus principis. La seva ambició no és arribar al poder. És un idealista i defensa les mateixes idees socialistes dels anys 70 i 80. Corbyn és un polític de la vella escola amb una visió de la democràcia social basada en un estat del benestar fort i una sanitat forta, molt crític amb el neoliberalisme i l’FMI. El laborisme es troba en una profunda depressió i Corbyn ofereix una idea molt romàntica.

Els seus pares eren activistes pacifistes que es van conèixer a la Guerra Civil Espanyola. El seu germà gran és un astrofísic i meteoròleg independent. Ell no va anar a la universitat i de seguida es va unir a la lluita per les causes perdudes. Les ha defensat totes: la unitat d’Irlanda, el desarmament nuclear, la lluita contra l’apartheid (el 1984 va ser arrestat per manifestar-se davant de l’ambaixada sud-africana), la causa palestina... Va ser un dels primers a alertar del perill d’armar Saddam Hussein i el principal opositor de la guerra de l’Iraq. Ha expressat públicament la seva simpatia per Hamàs, Hugo Chávez i Evo Morales. Es va reunir amb membres de l’IRA al Parlament dies després de l’atemptat contra Thatcher a Brighton el 1984, en què van morir cinc persones. Des del 2001, es calcula que ha desobeït les ordres del partit en 500 votacions al Parlament, un 25% del total. L’última fa només unes setmanes, quan va votar en contra de les mesures d’austeritat del premier, David Cameron, quan el seu partit es va abstenir.

S’ha casat tres vegades i tots els seus matrimonis han fracassat per la seva dedicació exclusiva a la política. De la seva tercera dona, una exiliada xilena, se’n va separar perquè va decidir enviar els seus fills a una escola selecta i de pagament, en contra dels seus principis socialistes. Vegetarià, ecologista i columnista de la revista comunista Morning Star, també és un conegut antimonàrquic. Va arribar a demanar a Blair que traslladés la família reial a un lloc “més modest”. Malgrat el seu missatge radical, és una persona tranquil·la, amb un discurs pausat. És un polític honest i sincer, molt estimat al seu districte electoral, on ha guanyat set eleccions.

El suport dels joves britànics

El nombre d’afiliats al Partit Laborista s’ha triplicat des de les eleccions del maig fins a arribar als 610.000, i les peticions per poder votar es van desbordar durant l’última setmana -es creu que entre seguidors de Corbyn-. El seu suport creix cada dia, sobretot entre la gent jove i sindicalistes que no han vist un govern d’esquerres clàssic des dels anys 70 (després dels governs conservadors de Thatcher i Major i el laborisme de centre de Blair i Brown). Per a molta gent jove, les velles idees de Corbyn sonen a noves, ningú abans no els havia ofert res així. Diu l’escriptor d’esquerres Owen Jones que si Corbyn guanya “l’atacaran des de l’establishment dels mitjans de comunicació, els tories i molts del seu partit. I això és perquè presenta una amenaça molt perillosa per al consens polític post-Thatcher”. Molts creuen també que el Partit Laborista es dividirà.

stats