Immigrants a les portes del centre de detenció de Mòria, a l'illa de Lesbos.

Lesbos: l’illa presó

Tres anys de tancament de fronteres mantenen 11.000 migrants retinguts a l’illa, on hi ha hagut un augment de la ultradreta

Immigrants a les portes del centre de detenció de Mòria, a l'illa de Lesbos. / X. B.

“Els refugiats són un negoci. Els diners que venen de la UE i del govern grec són el mercat, i els refugiats estan sent utilitzats com animals a Mória”. Amb aquesta cruesa s’expressa Lefteris Stilyanu, propietari d’un dels bars del minúscul port de Skala Sikamnia, el petit poble de pescadors que va ser l’epicentre de l’arribada de migrants a l’illa de Lesbos entre el 2014 i el 2016. Encara avui hi arriben unes 25 embarcacions al mes, amb una cinquantena de persones cadascuna. L’acord entre la UE i Turquia va frenar temporalment les arribades el 2016, “però poc a poc han començat a pujar altre cop fins avui”, que arriben uns 100 migrants al dia a tota l’illa, diu el coordinador d’emergències de l’ONG Lighthouse Relief, Farshad Shamgholi, que es passa el dia al port de Skala Sikamnia pendent d’organitzar la resposta si arriben embarcacions d’immigrants.

Des de la crisi del 2015, quan van desembarcar a Lesbos més de 113.000 persones, la vida en aquesta petita illa de l’Egeu ha quedat totalment trasbalsada. Avui encara hi ha més d’11.000 demandants d’asil, la gran majoria amuntegats al centre de detenció de Mória en condicions indignes, i tots ells atrapats pel tancament de fronteres imposat per la Unió Europea. “L’augment de la tensió a Mória els últims tres anys està afectant la població local, que ha començat a reaccionar contra els refugiats, i el partit d’extrema dreta (Alba Daurada) ho està utilitzant”, adverteix Efi Latsudi, fundadora de Lesvos Solidarity.

L’abril passat, al centre de Mitilene, capital de Lesbos, hi va haver una manifestació neonazi que va acabar a pedrades contra un centenar de migrants instal·lats a la plaça principal, on hi havia famílies amb nens. “En aquella manifestació llançant pedres hi havia gent que coneixia, com l’home que em feia el cafè cada matí”, explica la Crisida, activista grega que porta un any i mig a l’illa ajudant els refugiats. Molta gent de Lesbos va reaccionar amb indignació per aquella expressió xenòfoba, però l’Ilias Pistikos, de Lesvos Solidarity, remarca també que una protesta neonazi com aquella “no hauria sigut possible a l’illa fa només 5 anys”.

“L’augment de la tensió a Mória els últims tres anys està afectant la població local, que ha començat a reaccionar contra els refugiats, i el partit d’extrema dreta (Alba Daurada) ho està utilitzant"

Efi Latsoudi Fundadora de Lesvos Solidarity

Amb una població de poc més de 84.000 habitants, la convivència amb els fins a 15.000 refugiats i migrants que hi ha arribat a haver a l’illa, la majoria en situació d’extrema precarietat, no és senzilla, especialment després de les retallades que han patit els serveis socials al país.

“El poble de Mória, a prop del centre de detenció, és el que ha patit més”, diu Pistikos. Sovint els magraners apareixien buits, per exemple, però al mateix temps, a les portes del centre de Mória cada tarda hi ha parades de fruita dels pagesos locals i al voltant de la instal·lació ja han sorgit tres bars.

La queixa recurrent dels habitants de l’illa és la davallada del turisme que s’atribueix a l’arribada d’immigrants. Però els activistes destaquen també els diners que ha portat a Lesbos tot el personal nacional i internacional que s’hi ha traslladat per gestionar la situació, entre ONGs, ACNUR i d’altres.

La relació entre les ONG i les autoritats gregues també s’ha anat deteriorant i es ressent de la criminalització de la solidaritat que pateix el conjunt d’Europa. Al maig, després de ser atacats per uns quants àrabs al centre de Mória, 400 refugiats kurds van ser traslladats al camp de Pikpa, gestionat per Lesvos Solidarity, per protegir-los. Tot i que Pikpa només té capacitat per a 100 persones, durant tres setmanes en va acollir mig miler. Els hotels de la zona van denunciar l’ONG i la van portar als tribunals al·legant una pèrdua de clients. Lesvos Solidarity va guanyar el litigi, però els kurds van haver de marxar i van ser retornats a Mória.

La nova política migratòria de la UE obliga Grècia a retenir els migrants dins del seu territori. Avui hi ha a tot Grècia prop de 62.000 migrants i demandants d’asil, la majoria en camps de refugiats al continent, però un 30% (17.500) són encara a les illes de l’Egeu nord, amb Lesbos al capdavant.

“Qualsevol intent de la UE o Turquia d’aturar les arribades serà només temporal. Els migrants estan amagats als boscos turcs esperant només el moment oportú per salpar"

Farshad Shamgoli Coordinador d'Emergències de Lighthouse relief

Els trasllats cap a la part continental de Grècia es fan amb comptagotes i només serveixen per mantenir la xifra estable dins de l’illa. Del 6 d’agost al 7 d’octubre han desembarcat 3.906 migrants a Lesbos, amb dades de l’ACNUR. A finals de setembre el govern grec va traslladar 2.300 persones al continent per descongestionar Mória i unes 600 més la primera setmana d’octubre.

“Qualsevol intent de la UE o Turquia d’aturar les arribades serà només temporal. Els migrants estan amagats als boscos turcs esperant només el moment oportú per salpar, perquè arribar aquí és l’única manera de trobar asil”, diu Shamgoli. L’activista de Lighthouse Relief diu que la gent del nord de l’illa segueix sent igual de solidària que fa tres anys, perquè molts són també descendents de refugiats.

L’amo del bar del port recorda la primera arribada que va veure a la platja de Skala. Va ser el 1996, quan hi van desembarcar unes 150 persones provinents de l’Iraq. Stilyanu és molt crític amb el govern de Syriza, que responsabilitza de la situació a Lesbos. “Com a partit d’esquerres diuen que tenen més humanitat, però és mentida”, diu, i els acusa d’“omplir-se les butxaques” amb els diners que reben de la UE per gestionar els centres per a migrants. Sigui cert o no (hi ha una investigació oberta a l’oficina europea antifrau), la conclusió de Stylianu és contundent: “Lesbos és un cementiri per als refugiats, tothom hauria d’estar-ne avergonyit, però tothom vol diners”.

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF