PRÒXIM ORIENT
Misc 22/08/2015

L’aviació israeliana llança dos atacs al Golan sirià

Almenys cinc morts en el pitjor bombardeig des de la guerra del 1973

Ethel Bonet
3 min
Dos soldats israelians delimitant una zona amb vehicles blindats als alts del Golan, després que l’aviació israeliana bombardegés territori sirià.

BeirutL’exèrcit israelià va llançar ahir una sèrie d’atacs aeris als alts del Golan, territori sirià, que van matar cinc civils i un oficial sirià, segons la versió de Damasc. Per la seva banda, Tel Aviv va dir que sis milicians del grup palestí Jihad Islàmica havien mort en els bombardejos, en resposta al llançament de diversos projectils per aquest grup, que van impactar al seu territori sense causar víctimes. Els islamistes ho van negar. L’Observatori Sirià de Drets Humans, que també ha confirmat l’atac, va assegurar que els morts eren membres de les Forces de Defensa Nacional, una milícia pro règim.

El que sí que està clar és que l’atac israelià, el pitjor bombardeig registrat des de l’inici de la guerra civil siriana, el 2011, crearà més tensió a la volàtil frontera que comparteixen Israel, Síria i el Líban.

Segons l’agència siriana SANA, un projectil llançat des d’un dron (avió no tripulat) va impactar prop d’un mercat popular al poble d’Al-Koum, a la província siriana de Quneitra, a uns 67 quilòmetres al sud-oest d’aquesta ciutat.

L’atac, a les 10.35 h, hora local, va causar, a més, importants danys materials. La vigília l’aviació israeliana havia dut a terme 14 atacs contra posicions de les forces sirianes a la localitat fronterera de Quneitra. Un soldat sirià va morir en els bombardejos i set més van resultar ferits, han assenyalat fonts militars de Damasc.

Israel acusa el govern sirià i el seu aliat de l’Iran de patrocinar i donar suport a grups com la Jihad Islàmica dins de Síria. El ministre de Defensa israelià, Moshe Ya’alon, no va deixar passar l’ocasió de criticar l’acord nuclear firmat al juny entre Teheran i les grans potències i va desafiar Teheran a “no provar” la seva “determinació”. “El que hem vist durant la nit [de dijous] és el preludi del que vindrà, després de la firma de l’acord nuclear i l’aixecament de les sancions”, va advertir Yaalon.

Primer atac des del 1973

És la primera vegada que l’aviació israeliana bombardeja directament instal·lacions militars sirianes des de la Guerra del Yom Kippur, el 1973. Els atacs previs anaven dirigits principalment a les rutes de subministrament i dipòsits d’armes de la milícia xiïta Hezbol·lah, l’aliat libanès del president Baixar al-Assad.

En la mateixa línia es va mostrar el primer ministre, Benjamin Netanyahu, que va advertir que Israel respondrà davant de qualsevol que “intenti fer-li mal”. “L’exèrcit israelià ha matat les forces responsables de l’atac amb coets i els sirians que van permetre que això passés”, va assegurar el cap de l’executiu hebreu, que va atribuir el llançament de coets a la Jihad Islàmica.

En declaracions als mitjans palestins, Daoud Shihab, portaveu de la Jihad Islàmica, va negar qualsevol implicació en l’atac. Shihab va dir que la milícia operava “dins la Palestina ocupada”, en referència als territoris ocupats per Israel. Per la seva banda, el règim iranià no va pronunciar-se sobre l’episodi.

Netanyahu va assegurar que “no té intenció d’escalar la situació”, però que la seva política “continua sent la mateixa”.

Israel i Síria estan embrancats en una guerra d’acusacions mútues. El règim de Damasc denuncia que Tel Aviv manté un acord amb el grup Front al-Nusra, filial d’Al-Qaida a Síria, i permet que els seus combatents s’infiltrin en als alts del Golan per atacar les forces sirianes.

Precisament, la televisió estatal siriana va denunciar ahir que l’atac israelià va coincidir amb “un intent d’infiltració de bandes terroristes” a la zona d’Al-Baath i a les localitats d’Al-Hurriyah i Al-Samadaniyeh, als alts del Golan sirians. També la televisió libanesa Al-Manar, pròxima a Hezbol·lah, va assegurar que els bombardejos provinents d’Israel “estan dirigits a donar suport a les organitzacions terroristes armades, tractar d’aixecar la seva baixa moral combativa i donar cobertura per la seva infiltració en territori sirià”.

Israel va ocupar parts del territori sirià dels alts del Golan en la guerra del 1967, però la zona fronterera s’ha mantingut bàsicament en calma des d’aleshores. En declaracions a la ràdio israeliana, Eli Malka, president del consell regional del Golan, reconeixia que la situació ha canviat des de la revolta popular que va esclatar el març del 2011 contra el règim d’Al-Assad: “Sabem que la situació a la frontera no serà com en el passat. Ara s’ha convertit en una zona hostil. Ens vam adonar que les coses han canviat i ens hem preparat. De moltes maneres: amb fortificacions, refugis i millorant la comunicació amb l’exèrcit”.

stats