L’àrea protegida més gran del món, a l’Antàrtida

BarcelonaDues vegades la mida de França. Un milió i mig de quilòmetres quadrats d’aigua. Són les dimensions de la que serà la zona protegida més gran del món, al mar de Ross, a l’Antàrtida. La seva creació és el resultat de les negociacions que fa més de sis anys es produeixen en el si de la Comissió per a la Conservació dels Recursos Vius Marins Antàrtics, formada per la Unió Europea i 24 països més, entre els quals hi ha Rússia i la Xina, que l’any passat van vetar l’acord, i els Estats Units i Nova Zelanda, principals promotors de la iniciativa. Ahir, finalment, van arribar a una entesa a la ciutat australiana de Hobart, on representants de tots els estats estaven reunits des de dilluns.

L’acord, que entrarà en vigor el desembre del 2017 i té una vigència de 35 anys, prohibeix la pesca a tres quartes part de la reserva. A la resta d’espai es permetrà la recol·lecció de certs peixos i de krill -un crustaci clau per a l’ecosistema de la zona, ja que és l’aliment dels pingüins, peixos i mamífers- però només per a investigació científica, de manera que la pesca comercial queda totalment prohibida.

“És la notícia més important de l’any pel que fa a la conservació de la biodiversitat i els medis naturals, tant per les dimensions de l’àrea protegida com pel temps de durada de l’acord. Crida l’atenció que les potències més contaminants i que normalment posen més traves, com són Rússia o la Xina, s’han compromès a 35 anys vista”, apunta Isabel Ruiz, doctora en ciències ambientals i investigadora de la Universitat Oberta de Catalunya.

L’amenaça de la pesca il·legal

El mar de Ross és un dels últims ecosistemes marins del món que es mantenen intactes. Acull més de 10.000 espècies úniques, entre les quals la majoria de la comunitat mundial de pingüins, balenes, foques, aus marines, el calamar gegant i el bacallà austral, un peix que últimament s’ha convertit en el principal objectiu de les companyies pesqueres que operen a la zona. L’Antàrtida és una àrea que tradicionalment ha patit una sobreexplotació de recursos naturals i és per això que Ruiz es mostra prudent respecte a l’acord. “Ara el que s’ha de veure és quin és el pla de gestió, com es reorganitzen els acords de pesca. S’han de crear mecanismes que assegurin l’estatus de protecció i que evitin la pesca il·legal”, diu, i afegeix que “a les àrees protegides terrestres, establir aquests mecanismes és més fàcil, però això és una zona marina i l’extensió és molt gran”.

Dues propostes més

La Comissió per a la Conservació dels Recursos Vius Marins Antàrtics es va crear l’agost del 1980, davant els creixents interessos comercials pels recursos de krill de l’Antàrtida. Des de llavors, l’organització treballa per la conservació de la natura en aquest continent.

Feia sis anys que els Estats Units i Nova Zelanda pressionaven perquè la regió del mar de Ross fos zona protegida, però topaven frontalment amb la Xina i Rússia. Aquest últim país ha sigut, precisament, l’encarregat de presidir la reunió d’aquesta setmana a Austràlia. “L’acord no hauria sigut possible si Rússia no s’hagués unit als altres països per fer realitat la històrica decisió de protegir el mar de Ross”, assenyalava ahir en un comunicat l’ONG Aliança de l’Oceà Antàrtic.

Durant la cita, els països membres van presentar propostes per a la creació de dues àrees marines protegides més en aquesta reserva de biodiversitat. Una de les iniciatives, llançada per Austràlia, la Unió Europea i França, es referia a l’Antàrtida oriental, mentre que Alemanya plantejava una altra reserva, més extensa, al mar de Weddell.

De moment, la Comissió només ha aprovat la proposta dels Estats Units i Nova Zelanda, de manera que la resta de demandes s’hauran de seguir negociant en pròximes reunions. Si en un futur tinguessin llum verda, l’Antàrtida tindria més de cinc milions de quilòmetres quadrats de zona marina protegida.