Misc 15/08/2015

L’Eurogrup beneeix l’acord i l’FMI s’hi sumaria a la tardor

Esther Herrera
3 min
El president de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, i el ministre grec Euclid Tsakalotos.

Brussel·lesEl tercer rescat a Grècia ha sigut més difícil de pair del que s’esperava. Els ministres de Finances de la zona euro (Eurogrup) van aprovar ahir finalment un nou programa per a Atenes de fins a 86.000 milions d’euros per als pròxims tres anys. La discussió va començar encallada pel paper del Fons Monetari Internacional (FMI), que s’ha oposat a participar en l’acord fins que els països de l’euro abordin la qüestió de la sostenibilitat del deute, que tindrà lloc previsiblement a l’octubre. L’FMI també va mostrar reticències pels detalls en les reformes de les pensions i el sistema bancari.

L’Eurogrup va aprovar que el rescat es divideixi en diversos trams. La primera tongada serà de 26.000 milions d’euros, subdividida en tres parts. D’una banda, 13.000 milions d’euros dijous vinent per fer front als pagaments més immediats que té Atenes (3.200 milions d’euros al BCE i els 7.160 milions d’euros de crèdit pont que els Vint-i-vuit van avançar a Atenes a mitjans de juliol); de l’altra, 3.000 milions per al pagament de pensions i salaris públics, uns diners que arribaran entre el setembre i l’octubre. Els 10.000 milions restants seran per a la recapitalització de la banca grega, asfixiada després de tres setmanes de corralito, una vegada se n’hagi avaluat la situació financera a l’octubre.

Tot i l’acord “tècnic” arribat a principis de setmana per enllestir el tercer rescat, els titulars de la zona euro van mantenir una discussió de sis hores en què van sortir a la llum els dubtes sobre el programa. L’FMI va demanar més reformes al sector financer per fer més sostenible el sistema de pensions, segons va explicar el president de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem. Segons fonts consultades per l’ARA, els Països Baixos van lamentar que la creació del Fons de Privatitzacions de 50.000 milions d’euros està sent un procés “lent”. Per això els ministres van exigir que Atenes faci el possible per aplicar aquest polèmic programa, el 50% del quan s’utilitzarà com un aval per recapitalitzar la seva pròpia banca, un 25% per finançar el deute i la resta per fomentar el creixement econòmic del país.

L’FMI també es va convertir en un dels punts clau discutits ahir, especialment la seva participació en el programa que la majoria de països consideren imprescindible. Els titulars de Finances demanaven que s’incorporés com a molt tard a la tardor, tot i que Berlín demanava que fos immediatament. Previsiblement serà a l’octubre -ja que l’FMI necessita que s’ampliïn les reformes-, quan Atenes hagi passat l’examen de les institucions, en què es revisaran les mesures implementades pel govern grec.

Alleujar el deute, qüestió clau

També serà quan s’hagi avaluat la sostenibilitat de l’altíssim deute grec, que supera el 180% del PIB del país i es considera “una de les principals preocupacions”, segons va afirmar Dijsselbloem. Tot i així, les avaluacions de la Comissió Europea asseguren que Atenes serà capaç de pagar als creditors. L’alleujament del deute és una condició sine qua non per a l’FMI per participar en el programa. L’organització liderada per Christine Lagarde ha advocat diverses vegades per una quitança, una opció descartada pels estats perquè és contrària als tractats europeus, per la qual cosa únicament s’acceptarà una prolongació dels terminis de venciment i modificació dels interessos. El tercer rescat grec, però, necessitarà un últim pas: la votació en set Parlaments nacionals, entre els quals l’alemany, la setmana vinent.

stats