EPIDÈMIA
Misc 15/01/2016

L’Àfrica diu adéu al pitjor brot d’Ebola de la història

L’OMS manté l’alerta davant del risc que n’apareguin nous casos

Marc Toro
3 min
No s’hauria pogut eradicar l’Ebola sense la difícil tasca del personal sanitari que ha atès els infectats sobre el terreny.

BarcelonaL’Organització Mundial de la Salut (OMS) va donar ahir una de les notícies més esperades des de finals del 2013: la fi del brot d’Ebola a l’Àfrica occidental que durant dos anys ha infectat 28.637 persones i n’ha matat 11.315. L’anunci va arribar quan es complien els 42 dies després que l’última persona infectada a Libèria donés negatiu, en dues ocasions consecutives, al test que revela la presència d’Ebola a la sang. Sierra Leone i Guinea Conakry, els altres dos països més afectats per l’epidèmia, ja van superar el virus el 7 novembre i el 29 desembre de l’any passat, respectivament.

Per primera vegada des que es va detectar un infectat, el desembre del 2013, “s’han aturat totes les cadenes de transmissió [del virus] conegudes a l’Àfrica occidental”, va afirmar el director de Gestió d’Emergència i Resposta Humanitària de l’OMS, Rick Brennan, que va afegir: “Avui és un bon dia. Felicitem els pobles, els governs i el personal sanitari que va fer front al brot d’Ebola més gran i complex que s’hagi vist mai”. La feina dels treballadors que han atès els infectats sobre el terreny o la dels que han cremat les víctimes mortals -sovint, joves africans que s’hi jugaven la vida- ha sigut decisiva per eradicar la malaltia. És per això que els anomenats “lluitadors de l’Ebola” ja van ser nomenats Persona de l’Any 2014 per la revista Time.

“Hem d’estar preparats”

Ahir va ser un dia de celebració, però no hi van faltar les advertències. L’OMS considera que “la feina no s’ha acabat” perquè tant Libèria com Guinea Conakry i Sierra Leone tenen un “un alt risc de petits brots addicionals” de la malaltia en els pròxims mesos. “Creiem que pot haver-hi més casos i hem d’estar preparats”, va dir el representant de l’OMS per al control de l’Ebola, Bruce Aylward. De fet, Libèria ja havia sigut declarada lliure d’Ebola en dues ocasions abans de l’anunci d’ahir, i l’organització recorda que el virus pot romandre “adormit” durant un període de fins a un any al semen dels homes que van sobreviure a la malaltia. El gran repte de l’Àfrica occidental, doncs, és reformar uns sistemes sanitaris precaris de cara a possibles futures epidèmies.

En aquest sentit, la Comissió Europea va deixar clar que mantindrà l’ajuda a la regió. El coordinador europeu de la crisi de l’Ebola i comissari d’Ajuda Humanitària i Gestió de Crisis, Christos Stylianides, va insistir en un comunicat que ara “és més important que mai” ajudar els països afectats. I no només des del punt de vista mèdic. Segons va destacar l’Unicef, prop de 23.000 infants han perdut un o tots dos progenitors o els seus cuidadors a causa de l’epidèmia. Aquests nens continuen necessitant suport, va advertir l’organització. Metges Sense Fronteres (MSF) va afegir que els supervivents de la malaltia pateixen “estigmatització” i que necessiten una atenció específica.

Aplicar les lliçons apreses

Aquesta mateixa organització va aprofitar la notícia per carregar contra la gestió que la comunitat internacional ha fet de la crisi de l’Ebola. “Durant molt de temps es va agafar com un problema dels països africans i fins a finals del 2014, amb mesos de retard, no es van activar els recursos per respondre a l’epidèmia”, criticava ahir Luis Encinas, expert de MSF en la malaltia. El fet és que gran part de la mobilització internacional no va arrencar fins que no hi va haver casos d’infecció com el de la infermera espanyola Teresa Romero o els d’un metge i una infermera nord-americans que treballaven a Libèria.

Amb tot, la presidenta internacional de l’ONG, Joanne Liu, va fer una crida a aplicar les lliçons apreses, ja que -va dir- el problema davant el brot d’Ebola no va ser tant la manca de recursos com la falta de voluntat política. Per mirar de minimitzar errors futurs, la Comissió Europea va anunciar ahir la creació d’un cos mèdic europeu mitjançant el qual els estats membres “puguin desplegar-se ràpidament” per fer front a emergències sanitàries.

stats