Publicitat
Publicitat

XENOFÒBIA I ANTISEMITISME

El Ku Klux Klan es resisteix a desaparèixer

Un tiroteig en un centre jueu recorda que el clan segueix actiu als Estats Units

Frazier Glenn Cross somreia des del darrere del cotxe de la policia quan va cridar: “ Heil Hitler ”. Pocs minuts abans havia sembrat el pànic davant les portes d’un centre jueu a Kansas City amb un tiroteig indiscriminat. Tres persones, entre les quals un nen de 14 anys, van morir.

Aquest crim d’odi ha posat en relleu que els actes d’intolerància religiosa i racial als Estats Units no són cosa només del passat. Cross, de 73 anys, va fundar als anys 80 el grup dels Cavallers de Carolina del Ku Klux Klan i en els últims anys escrivia articles antisemites a la pàgina web neonazi Vanguard News Network (VNN).

El Ku Klux Klan, una organització racista i antisemita, símbol d’uns anys ignominiosos de la història nord-americana, fa anys que viu en l’ostracisme. Amb el final de la segregació racial, el 1964, va deixar de ser un gran moviment que va arribar a tenir quatre milions de seguidors als anys 20.

Tot i així, el clan encara té entre 5.000 i 8.000 membres repartits en diferents organitzacions, segons dades del Southern Poverty Law Center (SPLC). Aquest centre rastreja els grups d’odi que hi ha als Estats Units i en té comptabilitzats 939, incloent-hi els grups del KKK, els neonazis i els separatistes negres.

La majoria de les organitzacions relacionades amb el clan són als estats del sud del país -on es va crear, el 1865, després de la guerra civil nord-americana-. Els seus seguidors creuen que els cristians blancs estan cada cop més marginats en un país on guanyen pes les minories.

En un principi, el Ku Klux Klan, que ha experimentat diverses etapes de creixement i declivi, va centrar la ira i la violència en els afroamericans i els nord-americans blancs que donaven suport als seus drets. Però a poc a poc, i durant les últimes dècades, va ampliar la seva retòrica d’odi contra jueus, homosexuals i diferents grups immigrants, especialment hispans.

Un país de minories

Heidi Beirich, investigadora del centre SPLC, explica que la seva organització ha observat un creixement del nombre de grups d’odi del 56% en els últims catorze anys, que està relacionat amb la transformació racial que viu el país. Segons un informe recent de Pew Research, els blancs no hispans, que actualment representen el 64% de la població, deixaran de ser majoria el 2043.

Els grups com el Ku Klux Klan aprofiten aquest canvi -simbolitzat per l’arribada del primer afroamericà a la Casa Blanca- i la crisi econòmica per buscar nous adeptes. Per exemple, amb el missatge “El KKK et necessita!”, els Cavallers Lleials de Carolina intenten aquests dies reclutar nous seguidors.

Malgrat tot, i gràcies a la pressió policial, els linxaments, els atemptats bomba o els assassinats ja no formen part de les activitats del Ku Klux Klan. Avui les seves agressions violentes són molt menys freqüents. De fet, alguns líders del clan van condemnar el tiroteig de Kansas. “Crec en la segregació racial, però no cal que sigui violenta”, va afirmar a la CNN Wizard Frank Ancona, líder dels Cavallers Tradicionalistes del KKK. Per Ancona, malgrat el missatge d’odi del seu grup, les seves activitats són “legítimes”.

La majoria dels membres de la secta es concentren a organitzar conferències racistes, produir programes de ràdio i celebrar cerimònies privades vestits amb les caputxes blanques icòniques.

Auge dels grups neonazis

Els grups neonazis van eclipsar el Ku Klux Klan a finals dels 90 i principis del 2000. Però també van significar una oportunitat per als grups del clan per créixer. Segons el SPLC, Cross participava en els fòrums de la web neonazi Stormfront.org, que ha tingut abans altres usuaris, com Anders Breivik, autor de la massacre de 77 persones del 2011 a Noruega, i Wade Michael Page, que va matar sis persones en un temple sikh a Wisconsin el 2012. “Aquesta web és un imant per als assassins”, afirma Beirich, que afegeix que ha trobat lligams entre la web i un centenar de morts per crims d’odi dels últims cinc anys.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF