Kevin Winter: “20 ciutats podrien afrontar el seu Dia Zero sense aigua”

Professor de la universitat de Ciutat del cap (Sud-àfrica)

El malson del canvi climàtic es va fer molt real per als habitants de Ciutat del Cap al gener. L’alcalde els alertava que el 9 d’abril arribaria el Dia Zero: el dia en què la ciutat es quedaria sense aigua. El pànic va generar un estalvi d’aigua que va permetre esquivar a l’últim moment la tragèdia. Però les lliçons d’aquell episodi aterridor es podrien haver d’aplicar en el futur en molts indrets. Unes lliçons que Kevin Winter, de la Universitat de Ciutat del Cap, va venir a explicar a Barcelona al cicle Fem front al canvi climàtic del BBVA i la Fundació Catalunya Europa.

¿Sense canvi climàtic no s’hauria produït una crisi com aquella?

Ciutat del Cap va estar quatre anys amb un nivell de pluja un 60% inferior a l’habitual. Les possibilitats d’encadenar quatre anys seguits amb tan poca pluja eren d’una entre 300. No es podia preveure en els plans de contingència de la ciutat a llarg termini. El canvi climàtic per a nosaltres va arribar molt més de pressa del que podíem afrontar.

¿Llavors no es pot buscar culpables en la gestió de les autoritats locals?

Per a mi van ser massa lentes a reaccionar. Abans de la sequera sortíem d’un període de tres anys de pluja rècord i els pantans estaven plens. Com pot ser que tres anys després d’això t’hagis d’enfrontar a una crisi? A més, el 98% de l’aigua de Ciutat del Cap ve de preses d’emmagatzematge: ser massa dependent d’un sol sistema és molt arriscat.

¿El pànic generat per la campanya del Dia Zero va funcionar, doncs?

La campanya s’ha publicitat molt bé arreu del món i ara altres ciutats ja en parlen, perquè hi ha almenys 20 ciutats al món en risc de patir els seu propi Dia Zero. Allò va generar tant de pànic que la gent va canviar comportaments i hàbits instantàniament. La gent es va veure sense aigua a l’aixeta i fent cua als llocs de distribució per recollir-ne 25 litres diaris. Al final de febrer el consum d’aigua ja s’havia reduït un 35% respecte al desembre.

El canvi d’hàbits s’ha mantingut?

Ara tornem a estar una mica per sobre dels objectius però el consum és molt més reduït. A més, es mantenen mesures com aplicar impostos a partir d’un cert consum per fer pagar l’aigua molt més cara, o un sistema de pressió de l’aigua que n’estalvia 70 milions de litres diaris: la pressió a les cases és molt més baixa i això fa que en els 2 minuts que tens de límit per dutxar-te en consumeixis menys.

Tot això és la “nova normalitat”?

A la regió on hi ha Ciutat del Cap, que inclou també Austràlia, els models prediuen que els períodes entre sequeres cada cop seran més curts. I la gent s’hi està adaptant amb solucions creatives: han posat tancs a les cases per recollir aigua de la pluja i fer-la servir, reutilitzen la que sobra de la dutxa... Hem après també que sols no podem afrontar-ho, cal cooperació internacional i que les autoritats locals es despertin i facin front a la nova realitat. A l’Àfrica sobretot, on les ciutats creixen acceleradament, cal construir-hi urbs resilients.

Com són les ciutats resilients?

Molt més compactes. Ciutats com Singapur i Nova York, amb concentracions de població en àrees petites, són més eficients en consum d’energia i aigua. També calen ciutats sensibles a l’aigua ( water sensitive ), en què Melbourne i Singapur també són pioneres, amb més verd, sistemes de reaprofitament d’aigua i menys materials impermeables.

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF