Justícia internacional: un dilema

El debat al voltant de la captura d'Anas Al-Libi acabarà ràpidament. Els que la critiquen basant-se en les exigències processals i penals de la captura i enjudiciament de terroristes segons l'estat de dret, tindran formalment raó. Però l'alternativa, si ha de passar perquè a Líbia hi hagi un estat de dret que funcioni i efectivament busqui i processi els seus terroristes internacionals, arribarà després de la fi del món. El general Charles de Gaulle en persona va fer capturar -il·legalment- dirigents de l'organització terrorista OAS (Organització de l'Exèrcit Secret) pro Algèria francesa en llocs com Suïssa i Alemanya. Israel ha capturat il·legalment centenars de ciutadans no israelians fora del país. El famós terrorista Carlos va ser capturat en una discoteca de Khartum i portat a judici a París, on compleix cadena perpètua. Al final, el dilema és ben senzill de plantejar, però no té solució satisfactòria. A l'espera de fer justícia en majúscula a escala internacional, què s'ha de fer? El greuge comparatiu està servit.

EDICIÓ PAPER 17/02/2019

Consultar aquesta edició en PDF