Juncker perd el primer debat

Brussel·lesNo és fàcil defensar la creació de llocs de treball i comprometre’s amb el creixement econòmic a Europa quan un és expresident de l’Eurogrup, un dels instigadors de l’austeritat que ha provocat una crisi social i ha fet que l’atur s’hagi disparat en estats membres com Espanya i Grècia. Jean-Claude Juncker, el candidat del Partit Popular Europeu (PPE), jugava ahir un partit complicat: el primer debat electoral televisat dels candidats a presidir la Comissió Europea dels partits polítics europeus. Incapaç de respondre amb contundència i gràcia a les preguntes, va acabar perdent el debat per golejada.

“A vostè, un dels arquitectes de l’austeritat, ¿el concepte generació perduda no li pesa en la consciència quan veu aquests joves?”, li va etzibar la periodista a Juncker en començar el debat, que va tenir lloc a la Universitat de Maastricht, a Holanda, amb joves estudiants com a públic.

L’expresident de l’Eurogrup i recentment destronat com a primer ministre de Luxemburg després de 18 anys al poder no va saber trobar cap resposta convincent. Es va espolsar les culpes de sobre i va assegurar que “no hi havia cap altra solució que la consolidació fiscal”. Juncker no es va trobar còmode en cap moment del debat i es va mostrar massa seriós, poc convincent i amb un discurs sense ritme, fins i tot apàtic, que contrastava amb la solidesa del discurs del candidat socialista, l’alemany Martin Schulz; la gràcia i contundència de les paraules del candidat dels Liberals, el belga Guy Verhofstadt, i l’agilitat verbal i simpatia de la candidata d’Els Verds, l’alemanya Ska Keller.

Juncker, com a responsable europeu i candidat del grup majoritari a l’Eurocambra, va rebre per tot arreu. Els seus rivals li van retreure la condició de paradís fiscal de Luxemburg, el poc europeisme d’alguns membres del seu grup polític -com l’ex primer ministre italià Silvio Berlusconi- i el suport del PPE a les negociacions comercials amb els EUA malgrat l’escàndol de l’espionatge nord-americà. “Al seu partit hi ha gent que vota constantment contra els drets de les dones o contra els drets dels homosexuals. Aquest és el partit que li dóna suport”, li va dir Ska Keller, l’única dona candidata a presidir la Comissió.

Tampoc van ajudar gaire a millorar la imatge del candidat algunes de les respostes de Juncker que fregaven la ingenuïtat. “¿El poder real el té el Consell o la Comissió?”, li va preguntar el moderador. “El poder real el tenen els ciutadans”, va respondre. Els estudiants que l’escoltaven van esclatar a riure, tot i que el candidat conservador intentava oferir una resposta seriosa.

El primer debat electoral amb gairebé tots els candidats a presidir l’executiu comunitari -va fallar el de l’Esquerra Europea, Alexis Tsipras, que va renunciar a participar-hi- va tenir força ritme i va tocar tots els temes d’actualitat: des de la crisi econòmica i l’atur, un tema que va ocupar gairebé la meitat del temps, fins a la crisi política amb Rússia o les relacions amb els EUA. Els dos periodistes que moderaven el debat, emès per Euronews, van fer preguntes punyents i li van donar agilitat, sense manies a l’hora de tallar el discurs dels candidats si s’allargaven massa. Potser el temps tan cronometrat de les intervencions va frenar possibles rèpliques que haurien fet més intens i ric el debat.

Un candidat realment elegit?

Els candidats també van tocar un tema sensible: què passarà si finalment el futur president de la Comissió Europea no és cap d’ells? Els grans partits polítics europeus han designat candidats, però en realitat qui acabarà escollint el president de l’executiu comunitari seran els caps d’estat i de govern de la UE. Les enquestes de les eleccions europees que se celebren a finals de maig auguren gairebé un empat entre socialistes i populars. A la pràctica, això obligarà a negociar entre grups polítics i, sobretot, entre els líders europeus. Res garanteix que el substitut de José Manuel Durão Barroso sigui un dels candidats que ahir van participar en el debat.

Si els líders escollissin una altra persona “seria la fi de la democràcia europea”, va dir Verhofstadt. El candidat socialista, Martin Schulz, va assegurar que vol ser el president de la Comissió “com a resultat d’una votació democràtica” i no com a resultat d’una negociació “a porta tancada” dels líders.

El debat va tenir un seguiment elevat a les xarxes socials com Twitter. Segons Euronews, a cada minut hi va haver unes 10.000 piulades amb el hashtag #EUdebat2014. Fins i tot l’absent Tsipras va fer piulades sobre el debat.