Publicitat
Publicitat

REGNE UNIT

Jeremy Corbyn busca un gir a l’esquerra per treure el laborisme de la crisi

El candidat, de 66 anys, lidera per sorpresa les enquestes a les primàries del partit britànic

El Partit Laborista comença avui el procés d’elecció del seu nou líder amb el candidat antiausteritat, el veterà Jeremy Corbyn, de 66 anys, encapçalant les enquestes per sorpresa de tothom. Els membres del partit podran votar per correu postal o per internet fins al 10 de setembre i el resultat se sabrà el 12. Aquestes primàries es caracteritzen per la notorietat que ha anat agafant amb el temps Corbyn, que proposa renacionalitzar l’electricitat i el gas, apujar els impostos als més rics, defensar els drets dels treballadors i de l’estat del benestar i acabar amb la política d’austeritat i les retallades.

Després de la desfeta d’Ed Miliband a les eleccions del maig, en què els laboristes van ser esborrats d’Escòcia i derrotats pels conservadors -que van aconseguir majoria-, i després de la seva dimissió automàtica, es va iniciar un procés de renovació intern i d’elecció d’un nou líder per a les eleccions del 2020. Aquest procés va quedar marcat pel convenciment que els laboristes havien de recuperar el centre i tornar al Nou Laborisme. L’exlíder laborista Tony Blair, guanyador de tres eleccions consecutives, va tornar a situar-se a la primera línia per recordar la vella creença que els laboristes només poden guanyar unes eleccions si es mouen cap al centre.

Els tres principals candidats que es van presentar (Andy Burnham, Yvette Cooper i Liz Kendall) anaven en la línia de Blair i del Nou Laborisme, i després hi havia Jeremy Corbyn, un polític de la vella escola que va rebre les firmes justes per poder ser candidat i la presència del qual es preveia que fos testimonial. Però de mica en mica el seu missatge de l’esquerra tradicional ha anat calant entre la gent, sobretot entre la gent més jove del partit i entre els sindicats, fins a convertir-se ara mateix en el rival a batre. En l’última enquesta de YouGov, Corbyn rebia el suport del 53% dels votants, pel 21% d’Andy Burnham, el 18% d’Yvette Cooper i el 8% de Liz Kendall. Una de les crítiques que s’han pogut sentir és que el vot dels laboristes més de centre es dispersa entre tres aspirants.

La preocupació en el laborisme ha arribat fins a tal punt que ahir Tony Blair, en un article publicat al The Guardian, demanava als membres del seu partit que no votessin Corbyn perquè això suposaria “l’aniquilació del partit”. “No importa si sou al centre, a la dreta o a l’esquerra del partit, si em donàveu suport a mi o si m’odiàveu, però enteneu el perill que correm”, va alertar Blair. Corbyn va respondre amb el to pausat i tranquil habitual i va demanar que el debat se centrés en polítiques i continguts. També Alistair Campbell, excap de comunicació de Blair i un dels ideòlegs del Nou Laborisme, va alertar del perill que suposaria votar Corbyn. Consideren que amb Corbyn no tindrien possibilitats de guanyar les eleccions del 2020.

El Partit Laborista es troba en una crisi profunda, en la línia de la socialdemocràcia europea, després d’haver perdut les dues últimes eleccions generals en mans de conservadors i liberaldemòcrates el 2010 i de conservadors el 2015. En les últimes eleccions el partit va patir una desfeta històrica a Escòcia, on es va quedar només amb un parlamentari, i no va saber imposar-se en els districtes electorals anglesos clau. Ed Miliband, que va presentar un programa d’esquerres, no va saber aprofitar el desgast de David Cameron després de les fortes retallades dels últims anys i la reducció de l’estat del benestar.

Els últims cinc anys del Partit Laborista han estat marcats per la sospita que els liderava el germà equivocat, després que Ed Miliband s’imposés contra pronòstic al seu germà David, que era el successor natural de Blair, gràcies al suport dels sindicats -que ara es decanten per Corbyn-. L’auge d’un moviment que es compara amb el de Podem a Espanya o Syriza a Grècia i que es produeix dins d’un dels dos grans partits britànics preocupa no només als mateixos laboristes sinó també al sector empresarial i als rivals tories.

Corbyn, tot i els paral·lelismes ideològics amb Pablo Iglesias o Alexis Tsipras, fa més de trenta anys que defensa les mateixes idees i les ha mantingudes més enllà dels corrents ideològics i dels líders que ha tingut el partit. Amb 66 anys està rebent un suport important de la gent jove. “Diuen que és un vell marxista però a mi les seves idees em semblen molt noves”, reconeix una jove militant del partit.

El fantasma del trencament

La tensió dins del partit es va poder apreciar divendres passat, quan es va haver d’ajornar unes hores el termini per inscriure’s per votar per un problema informàtic: els tres altres candidats van acusar els seguidors de Corbyn d’haver sabotejat el procés. El nombre de membres del partit inscrits per votar va passar de 200.000 abans de les eleccions del maig a 610.000, que són els que podran votar en les pròximes setmanes. Les posicions s’estan extremant fins al punt que si guanyés Corbyn molts experts creuen que es podria trencar el Partit Laborista com va passar el 1983, quan es va escindir el partit socialdemòcrata, de centre. Això podria alterar el paisatge polític bipartidista tradicional.

 Els candidats, del centre a l’esquerra

El principal favorit abans de la irrupció de Corbyn era Andy Burnham, de 45 anys, exmembre del gabinet de Gordon Brown i actual responsable de sanitat del partit. Es posiciona com “el candidat de la gent”, diu que el seu partit s’ha allunyat del que realment preocupa a la gent normal, vol potenciar la sanitat pública i proposa un sistema d’impostos més just. Yvette Cooper, de 46 anys, també exministra de Brown i la candidata més de centre, expressa la necessitat de restablir la relació amb les empreses, vol acabar amb la pobresa infantil i ofereix 30 hores gratis de guarderia gratuïta per als nens de menys de dos anys. I després hi ha Liz Kendall, de 44 anys, la més blairista dels candidats. Parla de responsabilitat fiscal i d’unes finances fortes, i creu que el seu partit hauria d’admetre que van gastar massa mentre eren al poder durant els anys de crisi. Corbyn, el candidat més d’esquerres, proposa la inversió en pisos socials, energia, transport i apujar els impostos als que cobren més.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF