Itàlia s’obre a la nova Ruta de la Seda de la Xina

RomaL’ombra del gegant asiàtic s’estén des d’ahir fins a l’última frontera d’Europa. El primer ministre d’Itàlia, Giuseppe Conte, i el totpoderós president de la República Popular de la Xina, Xi Jinping, van signar a Roma un memoràndum d’entesa amb el qual el país transalpí va oficialitzar la seva adhesió al Belt and Road Initiative(BRI), l’ambiciós pla econòmic i estratègic amb què Pequín vol connectar Europa, el Pròxim Orient i l’Àfrica a través d’una massiva inversió en infraestructures ferroviàries i marítimes que donarà oxigen a la malmesa economia transalpina, que ha entrat en recessió tècnica. El memoràndum s’articula en 29 acords concrets -19 institucionals i 10 comercials- de cooperació en matèries com infraestructures, turisme, energia o banca. En el sector energètic, la petroliera italiana ENI col·laborarà amb Bank of China per buscar reserves al país asiàtic i la gasista Snam desenvoluparà projectes al llarg de la ruta. També hi ha acords de col·laboració entre les companyies Ansaldo i Shanghai Electric.

En l’àmbit aeroespacial, les agències italiana i xinesa s’uniran per desenvolupar un nou satèl·lit. I respecte al sector alimentari i cultural, dos dels fonaments del made in Italy, s’exportaran taronges sicilianes i es promocionaran les destinacions turístiques dels dos països. A més, Itàlia tornarà 785 restes arqueològiques al gegant asiàtic.

Itàlia es converteix així en el primer país del G-7, el grup dels set estats més industrialitzats del món, a unir-se a aquest megaprojecte que veu en els ports italians una privilegiada porta d’entrada a Europa. Si abans Pequín havia aconseguit estendre la seva influència al Mediterrani per difondre els seus productes i inversions entrant al port del Pireu a Grècia o al de Sines a Portugal, els ulls del gegant asiàtic apunten ara als de Trieste, Gènova o Palerm. No obstant això, el text final rebaixa les expectatives i es limita a parlar de “cooperació” amb el colós asiàtic de la construcció CCCC, i no, com es temia, d’un autèntic desembarcament de la Xina als ports transalpins.

L’acord preocupa Washington i Brussel·les, que temen que la presència del gegant asiàtic en empreses de sectors estratègics pugui donar més influència geopolítica a Pequín. Els Estats Units, immersos en una guerra comercial amb la Xina, van advertir la setmana passada que Roma no té “necessitat” d’unir-se a aquest projecte en què ja participen uns 64 països.

Mentrestant, a la Unió Europea, on s’està debatent una estratègia comuna per fer front a l’hegemonia de Pequín, lamenten que Roma hagi actuat de manera unilateral. Grècia, Xipre o Portugal ja es van unir a la nova Ruta de la Seda fa uns anys, però en el cas d’Itàlia les alarmes han saltat perquè es tracta d’un dels estats fundadors, que representa la tercera economia de l’eurozona.

Com adverteix Lucrezia Poggetti, investigadora del Mercator Institute for China Studies (MERICS), “si la Xina volgués podria fer servir a Itàlia com a cavall de Troia per fer valer els seus interessos a la UE”. Segons sosté aquesta experta, el debat a Europa sobre el BRI ha evolucionat en els últims anys, de manera que signar ara té unes connotacions diferents. “Des de la UE, la Xina ja no és vista només com a potència econòmica, sinó sobretot com a potència a nivell polític”, sense oblidar les qüestions relacionades amb la “seguretat”.

Un dels punts del memoràndum que més dubtes plantejava és el relacionat amb les telecomunicacions i la posada en marxa de la xarxa 5G, després que els Estats Units hagin advertit de la possibilitat que les companyies xineses comparteixin informació confidencial amb el govern de Pequín. Uns dubtes que també té el ministre de l’Interior i líder de la Lliga, Matteo Salvini, que no vol que el gegant xinès Huawei participi en el llançament d’aquesta tecnologia a Itàlia.

Els dos socis del govern de coalició italià s’han mostrat dividits. Divendres Salvini va ser un dels pocs representants polítics, institucionals o empresarials italians que no va assistir al multitudinari sopar d’estat en honor del president Xi al Palau del Quirinal, seu de la presidència de la República Italiana. Per la seva banda, el líder del Moviment 5 Estrelles i ministre de Desenvolupament Econòmic, Luigi Di Maio, que ha viatjat dos cops al país asiàtic en els últims mesos, està convençut que el memoràndum assegurarà a les empreses italianes un accés privilegiat al mercat xinès.

“Hi ha poques oportunitats econòmiques certes i molts riscos polítics”, assegura Poggetti, que sosté que els beneficis “no estan garantits”, mentre que, per contra, Itàlia s’arrisca a entrar en una “relació molt desequilibrada amb la Xina” que destruirà “la seva reputació davant d’Europa i els Estats Units”. Amb aquest acord, “Itàlia envia una mala senyal a l’aliat nord-americà i els seus socis europeus”, conclou.

Abans de tornar a Pequín, Xi Jinping es reunirà a França la setmana que ve amb el president francès, Emmanuel Macron; la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, per discutir sobre les relacions entre la Xina i la Unió Europea abans de la cimera euro-asiàtica que tindrà lloc el 9 d’abril a Brussel·les.