BarcelonaEl primer ministre d’Hongria, l’ultraconservador Viktor Orbán, ha fet arribar una carta al president de la Comissió Europea (CE), Jean-Claude Juncker, per reclamar-li part del cost de la tanca que el 2015 va aixecar a la seva frontera amb Sèrbia per aturar l’arribada massiva de refugiats al continent. El ministre hongarès de governació, János Lázár, també ha argumentat que “Hongria defensa la seguretat dels ciutadans europeus davant dels refugiats”. Per això ha reclamat a les institucions europees que “la solidaritat hauria de manifestar-se en la pràctica”. Tot i que la construcció d’aquell mur va costar uns 800 milions d’euros, Orbán reivindicava a la Comissió Europea que es fes càrrec únicament de la meitat de l’import, poc més de 400 milions d’euros. “No és exagerat dir que la seguretat dels europeus l’ha finançat Hongria”, ha afirmat el primer ministre, que ha afegit que dividir la despesa entre dos li semblava “raonable”.
Polítiques antirefugiats
Hongria és un dels països que l’any 2015 es va veure més desbordat per la crisi migratòria, ja que es troba al centre de la ruta dels Balcans. Precisament aquell any va aixecar una tanca de quatre metres d’alçada a la frontera del sud per impedir el pas dels immigrants que es dirigien cap al nord d’Europa, a països com Alemanya o Suècia. Des d’aleshores, el govern hongarès ha seguit imposant mesures molt restrictives contra els refugiats. A part d’aixecar tanques per frenar-ne l’arribada, ha adoptat altres lleis severes contra la immigració il·legal, com ara penes de fins a cinc anys de presó per creuar la frontera.
En més d’una ocasió, el primer ministre conservador ha relacionat l’arribada de sol·licitants d’asil que fugen, principalment, dels conflictes del Pròxim Orient amb el terrorisme. I també ha manifestat obertament la seva oposició al sistema de reubicació de refugiats per quotes de la CE. Fins ara, Budapest només ha acollit 680 demandants d’asil, fet que l’ha portat a rebre dures crítiques de Brussel·les. La Unió Europea ha acusat el govern hongarès de no ser solidari amb els altres socis comunitaris en negar-se a acceptar més refugiats.
