REGNE UNIT

Guerra total entre els ‘tories’ britànics

Theresa May juga al tot o res contra l’aritmètica parlamentària per tirar endavant el pla del Brexit

Guerra sense quarter en el si del Partit Conservador britànic. A primera hora d’avui, els radicals euroescèptics tories que lidera el milionari i ultracatòlic Jacob Rees-Mogg sota la bandera del Grup de Recerca Europea (ERG, en les sigles en anglès) han presentat un document de set pàgines en què resumeixen les raons per les quals el pacte a què han arribat els negociadors europeus i la primera ministra Theresa May és inacceptable.

El text, que ahir ja inundava les xarxes socials, sintetitza les 585 pàgines del document acordat dimarts passat entre Londres i Brussel·les. Després de dos anys d’estira-i-arronses i d’ajornar una batalla final que fa dècades que es cova, finalment el Partit Conservador s’ha dividit en tres faccions: els que no voldrien cap acord de divorci amb la UE, amb Rees-Mogg, Boris Johnson, Mark Francois i David Davis al capdavant de les operacions; els pragmàtics, que donen suport a May i que accepten, malgrat tot, que és millor un mal acord que no pas cap acord; i els diputats que encara veuen possible un segon referèndum, entre els quals hi ha el germà de Boris Johnson, Jo, i altres parlamentaris força influents, com ara Anna Soubry i Dominic Grieve.

Mark Francois, un dels 21 tories que ja han fet pública la demanda d’una moció de confiança contra la cap de govern, ha explicat a la BBC el perquè de la seva actitud. “La proposta de Downing Street deixaria una meitat del Regne Unit dins de la UE i l’altra fora”. Amb el moviment fet avui, l’ERG intenta reproduir la mateixa estratègia que els brexiters van utilitzar durant la campanya del referèndum del 2016: fan servir les xarxes com a altaveu per als seus arguments, siguin certs o no. “El document està ple de legalismes, 585 pàgines de clàusules i directives comunitàries. Nosaltres -continuava Francois a la BBC-, amb els nostres experts advocats, estem analitzant el contingut fil per randa perquè tothom en pugui llegir un resum en anglès ben planer”, deia.

Revisió del text

L’ofensiva brexiter contra May no acaba amb el Reader’s Digest del pacte engiponat pels seguidors de Ress-Mogg. La líder del partit a la Cambra dels Comuns, Andrea Leadsom, un dels cinc membres euroescèptics del govern que conspiren des de dins per intentar que May s’avingui a renegociar els aspectes més problemàtics del document, va confirmar ahir, en declaracions a la cadena de televisió Sky News, quines són les seves intencions: “Estic absolutament determinada a donar suport a la primera ministra per aconseguir el millor acord per al Regne Unit en el moment en què abandonem la Unió Europea. Però encara hi ha més a fer, i tenim més temps per fer-ho abans de la reunió del Consell de la UE [programada per al 25 de novembre]. Per tant, estic del tot compromesa a aconseguir el Brexit pel qual van votar 17,4 milions de persones”. A Leadsom se li va entendre tot. El Brexit de Theresa May no és el millor acord per al país, i tampoc és un Brexit. D’aquest pacte els euroescèptics en diuen “Brexit només de nom”.

Des de l’altra banda de la trinxera conservadora, diferents diputats van sortir també ahir en defensa de l’assetjada cap de files. Alan Duncan, per exemple, que va desaconsellar la moció de confiança. “Si es tira endavant [molt probablement demà o dimarts serà una realitat], tot el que s’aconseguirà és crear el caos, trencar el govern, trencar el partit i sumir el país en el desgovern.”

Aquests arguments, en resum, el de “l’interès nacional i la responsabilitat”, són els únics amb què compta May per intentar capgirar una aritmètica parlamentària que, a hores d’ara, juga totalment en contra seva. Perquè, de moment, i si res no canvia radicalment les pròximes hores, té molt difícil aconseguir que s’aprovi al Parlament.

Amb tot, la demostració d’enorme resistència que ha fet fins ara, cavalcant durant més de dos anys sobre una situació potencialment explosiva, permet assegurar, com a mínim, que presentarà la batalla.

La votació del pacte tindrà lloc, molt probablement, el 15 de desembre. Quines són les xifres? La majoria absoluta dels 650 escons són 326. Però, en tant que ni els quatre diputats de la mesa ni els set del Sinn Féin voten -aquests últims mai no prenen possessió de l’acta-, May en tindria prou amb 320. El seu partit compta amb 316. Però, en principi, un mínim de 54 brexiters radicals i 13 de favorables al segon referèndum votaran en contra, deixant-ne només 249 a favor.

En contra té els 10 vots dels fins ara socis nord-irlandesos del DUP, que ja li han avançat que no li donaran suport. Tampoc els 35 del Partit Nacional Escocès (SNP), els dotze liberal-demòcrates, quatre gal·lesos i un del Partit Verd. ¿On pot trobar els aliats que no té a casa seva? A les files del laborisme. Però el cap de partit, Jeremy Corbyn, ha dit que no pot comptar amb els seus vots. Són 257. Potser una dotzena o una quinzena, moguts pel sentit de responsabilitat, trencaran la disciplina del vot. Però mai no arribarien als 71 que, en teoria, May necessitarà.

La premier té al davant una tasca pràcticament impossible: vèncer la mateixa maquinària que ja es va mostrar tan efectiva durant el plebiscit del 2016. Dos anys i mig després, el Regne Unit entra, per fi, en aigües del tot inexplorades.

Les raons de l’esquerra laborista i d’Escòcia

Més del 80% de les bases militants del laborisme -no els votants- volen un segon referèndum. A més, l’ala esquerra que dona més suport a Jeremy Corbyn, el grup Momentum, no vol el pacte de May perquè considera que és una concessió més a la UE de les grans corporacions i de la crisi financera. Són les paradoxes de la situació actual. Momentum vol, també, un segon referèndum per reformar-lo des de dins. Però l’opció és molt mal vista per Corbyn. En tot cas, May no hi trobarà gaires aliats. Encara menys a Escòcia.

Nicola Sturgeon, la líder del Partit Nacional Escocès (SNP) i cap del govern independentista, ja va assegurar en el moment de la presentació del pacte que, “una vegada més, Londres havia deixat de banda Escòcia”. L’SNP hi votarà en contra, no tant perquè vulgui forçar un segon referèndum, encara que hi donaria suport en una hipotètica votació parlamentària, sinó perquè considera que, del probable caos que es generaria si el pacte es tombés, el cas de la independència tornarà a revifar. Així, per diferents interessos d’uns i altres, brexiters, laboristes, liberal-demòcrates, remainers i tutti quanti, el Regne Unit es troba, si més no de moment, a un pas de l’abisme.

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF