OBSERVATORI DE L’EST
Misc 12/04/2014

Guerra Freda o xoc de debilitats?

i
Llibert Ferri
3 min

La sacsejada de Putin a Ucraïna ha anat formant un remolí d’incerteses geopolítiques-geostratègiques del qual encara no tenim prou perspectiva. De debò som davant d’una nova Guerra Freda? Crec que les negacions superen les afirmacions i fins i tot els dubtes. És previsible que de l’actual situació emergeixi un nou escenari de tensions i d’equilibris. De moment, no passa per alt que països excomunistes que van patir la sobirania limitada imposada per l’URSS estiguin amb la guàrdia ben alçada. Per a ells l’OTAN és un paraigua protector de les amenaces putinistes, mentre que per als Estats Units i la UE l’Aliança és sobretot un acord de seguretat col·lectiva. Dues percepcions que poden arribar a grinyolar. La ràpida annexió de Crimea desperta a Polònia tots els fantasmes de les seves quatre particions i de la llarga captivitat en el bloc soviètic. Per això Varsòvia no protesta quan Moscou rebutja qualsevol intent d’incorporar Ucraïna a l’OTAN. Sense fer-ho explícit, els polonesos estan plantejant als aliats occidentals triar entre ells i Ucraïna. Encara que això suposi deixar la revolta de Kíev empantanada.

Som, doncs, davant un conat de Guerra Freda? Les tensions posades en escena fan que ho sembli, tot i que observant el rerefons del drama es detecten fets que ho neguen. La Rússia que ha reemergit 25 anys després de l’esfondrament de l’URSS té les armes nuclears rovellades i la seva principal eina de pressió són les canonades i les aixetes del gas i del petroli, la majoria propietat del megamonopoli de Gazprom. Moscou ha desat aquell socialisme real competidor del capitalisme liberal, i l’única ideologia de què es pot vantar Putin és del nacionalisme rus en clau ètnica-territorial: allà on viuen russos hi batega l’ànima de Rússia. Un expert en la matèria, el veterà analista de Yale Strobe Talbott, recorda que el 1985 el comerç de Moscou amb el món capitalista equivalia amb prou feines al 4% del PIB soviètic. En canvi, en ple rebombori de Crimea, el ruble es va arribar a devaluar un 30% i la Borsa de Moscou va caure fins a un 12%. Als anys 50 i 60 l’URSS apareixia posseïda per un futur tan imparable com enlluernador mentre que la Rússia de Putin sembla instal·lada en un anar durant, incapaç de cap promesa real de redempció.

Equidistàncies i distensió

Més que d’un conat de Guerra Freda sembla que som davant d’una confrontació de debilitats -la d’Ucraïna, la de Putin, la de la UE i la dels EUA d’Obama- que difícilment podria culminar en una escalada perillosa. En això aquest episodi, paradoxalment, s’assemblaria a crisis com la dels míssils del 1962 a Cuba, en què tots els actors se la van haver d’embeinar un cop es van adonar de la proximitat del precipici autodestructiu. A hores d’ara a Washington, a Brussel·les i a Moscou estaran rumiant com i quan acorden -dins la lògica de Ialta- el desplegament d’efectius de l’OSCE a Ucraïna per assegurar la distensió. De fet, les revoltes russòfones a Donetsk i altres ciutats ucraïneses de l’est expressarien moviments tàctics de Putin per deixar clar que la neutralització -i la federalització, promesa per Angela Merkel-és la solució: l’única manera d’evitar que Ucraïna es trenqui a trossos i alhora mantenir equilibris, equidistàncies i no travessar línies vermelles. I és que Putin no es pot permetre fer una ofensiva cap a l’oest mentre a Moscou la borsa se li ensorra.

stats