Hi ha la temptació en sectors de l' establishment nord-americà -el departament d'Estat juga aquesta carta- d'identificar el viatge de l'any passat de Tamerlan Tsarnaev al Daguestan i Txetxènia com l'eix i alhora impuls de la tragèdia de Boston del 15 d'abril. El descens dels Tsarnaev a les llistes d'Amazon i als vídeos de YouTube sobre la història txetxena completaria un procés d'intoxicació i de formació activista que culminaria amb els atemptats.
Però com ha explicat el periodista Xavier Vinader, comença a quedar clar que el perfil dels autors de l'esclat d'artefactes rudimentàries durant una cursa esportiva no encaixa, per més que es vulgui, amb el dels activistes de cèl·lules adormides del terrorisme islamista més o menys vinculades a Al-Qaida. Seríem, doncs, davant d'un acte violent preparat i perpetrat per persones aparentment ben integrades en la societat dels EUA. O almenys que tenien el desig d'integrar-s'hi.
Persones, Tamerlan i Dzokhar, a les quals els sentiments d'humiliació i d'aïllament, provocats per un entorn indiferent quan no hostil, els haurien empès a un davallant d'odi i de necessitat de venjança. Venjança contra la societat -la nord-americana, la que se'ls mirava indiferent o ni se'ls mirava- que és la base de l'estat -els EUA- que ha estat còmplice i encobridor de la tragèdia txetxena que marca els seus orígens.
'Gendarmeria compartida'
Poc abans de l'11 de setembre del 2001, el setmanari Newsweek publicava una exclusiva que informava que l'FBI havia obert diligències per investigar la responsabilitat del president Putin en el blanqueig de diners. Centenars de milions de dòlars provinents d'un gran frau perpetrat a Sant Petersburg el 1990, quan Putin mateix n'era el vicealcalde. L'atemptat de Bin Laden i la necessitat d'envair l'Afganistan des de les bases de l'Àsia Central controlades pels russos -des del Kirguizistan, on van viure Tamerlan i Dzokhar- van fer que l'FBI arxivés les investigacions sobre Putin. S'imposava la política de gendarmeria compartida , per la qual el Kremlin i la Casa Blanca lluitaven contra el terrorisme islamista, l'enemic comú. Però a més Moscou aconseguia que Washington mirés cap a una altra banda cada cop que Putin s'acarnissava amb Txetxènia.
Poca repercussió va tenir en les relacions Bush-Putin la matança de terroristes i ostatges per l'assalt al Teatre Dubrovka de Moscou el 2002, que va tenir segona part en la tragèdia de l'escola de Beslan el 2004. Uns episodis en els quals segur que s'hi van capbussar Tamerlan i Dzokhar, i els van empènyer a remuntar el tenebrós riu dels seus orígens: la deportació de tot el poble txetxè ordenada per Stalin el 1994 després d'acusar-lo de col·laborar amb els nazis; la fallida independència proclamada en ensorrar-se l'URSS, la guerra 1994-1996 tancada en fals; i, finalment, la gran desfeta del 1999 organitzada per Putin per enfilar-se al poder ungit com a líder nacional.
Txetxènia, un país trinxat
El nom de la capital txetxena, Grozni, traduït del rus significa terrible . Com una premonició del seu destí. Ara la ciutat, refeta, és un escenari kitsch que acull la coreografia populista de Razman Kadírov, l'home de Putin a Txetxènia. Però darrere els gratacels pantalla no és difícil intuir el que queda d'una ciutat i de tot un país que va ser trinxat davant la indiferència dels poderosos. Grozni és símbol de la humiliació, cobrint ruïnes farcides de cadàvers i de fugitius ocults. Un terrible i delirant procés de solitud i d'aïllament del qual Tamerlan i Dzokhar volien redimir-se als EUA. Però quan res més pot construir la ràbia s'empeny a la destrucció. I així és com Grozni va arribar a Boston.
