EL NOU RÈGIM DEL CAIRE
Misc 23/12/2013

Egipte també empresona símbols de la revolució

Un tribunal sentencia a tres anys de presó tres coneguts activistes laics

Ricard G. Samaranch
4 min

El CaireDesprés d'empresonar milers de manifestants i líders islamistes, les autoritats egípcies sorgides del cop d'estat de l'estiu han decidit estendre la seva campanya de repressió als opositors laics. Un tribunal del Caire va sentenciar ahir tres coneguts activistes revolucionaris a tres anys de presó i una multa d'uns 5.300 euros per haver violat la nova i restrictiva llei de manifestacions, i per haver agredit agents de l'ordre.

Un dels tres activistes és Ahmed Maher, fundador del Moviment 6 d'Abril, i un dels símbols de la revolució que va deposar el dictador Hosni Mubàrak el febrer del 2011. Els altres dos també són força coneguts per la seva participació en les mobilitzacions al carrer: Mohamed Adel, portaveu del 6 d'Abril, i Ahmed Duma, un blogaire que ja va ser jutjat a l'abril per haver insultat l'expresident islamista Mohammed Mursi. Un quart activista, Alaa Abdelfattah, està arrestat i a l'espera de judici per càrrecs semblants.

L'actual onada d'arrestos es va iniciar després que el president interí, Adli Mansur, aprovés una controvertida llei sobre el dret de manifestació que obliga a notificar a les autoritats qualsevol concentració pública amb tres dies d'antelació, atorga al ministeri de l'Interior la potestat de prohibir-la, i inclou dures penes de presó per als que la infringeixin. Tant els Germans Musulmans com grups revolucionaris de tendència laica van censurar durament la normativa i, per separat, van engegar una campanya de desobediència civil.

Un dels primers actes contra la llei va ser una manifestació davant del Senat el dia 30 de novembre, que la policia va dissoldre per la força. És precisament per haver organitzat aquesta protesta il·legal, saldada amb diversos ferits i una cinquantena de persones arrestades, que la fiscalia va processar els tres joves. Tan bon punt es va donar a conèixer el veredicte, el primer en aplicació de la draconiana legislació, bona part dels assistents i els tres processats van començar a cridar: "Que caigui, que caigui el govern militar!", i "Som un país, no un quarter!"

La notícia va suscitar que organitzacions de drets humans fessin una allau de crítiques. "És molt significatiu. No és la primera vegada que activistes com Duma s'enfronten a un judici, però no havíem vist activistes d'un perfil tan rellevant sentenciats a una pena tan llarga", va declarar Heba Morayef, responsable de Human Rights Watch a Egipte. Khaled al-Masri, portaveu del Moviment 6 d'Abril, va afirmar que el judici "no ha estat just", i que representa una "venjança contra la revolució del 25 de gener".

Tercer procés contra Mursi

Els judicis als activistes laics s'afegeixen a la llarga llista de processos contra els líders dels Germans Musulmans, l'històric moviment islamista que va governar Egipte fins al 3 de juliol. L'expresident Mursi, que està sent jutjat per incitar a la violència contra els seus opositors, va veure dissabte com era imputat en un tercer procés, juntament amb 132 persones, entre les quals el guia suprem de la confraria. Se'ls acusa de planejar amb la milícia palestina Hamàs i la libanesa Hezbol·lah l'assalt a presons durant la revolució per alliberar líders islamistes. A més, Mursi també compareixerà pròximament davant la justícia acusat d'espionatge i de transferir secrets d'estat a Hamàs.

Les últimes setmanes s'han conegut diverses sentències que han posat de manifest la severitat del sistema judicial amb els opositors. Un dels casos més coneguts va ser la sentència d'onze anys de presó a 14 noies adolescents per haver participat en una manifestació il·legal dels Germans Musulmans. Davant l'onada d'indignació que va suscitar, la sentència va ser suavitzada.

De moment, no ha tingut la mateixa sort un noi de 15 anys arrestat per tenir un adhesiu favorable als Germans Musulmans al seu regle, o un grup de 12 estudiants de la Universitat d'Al Azhar condemnats a 17 anys de presó per haver participat en una protesta que va acabar amb disturbis amb la policia. I és que els campus universitaris s'han convertit en el principal focus de resistència contra el nou règim des de l'octubre.

"El govern, que té el suport dels militars, vol imposar l'estabilitat per la força. Però serà una estabilitat dèbil i temporal", va escriure en un tuit el conegut blogaire Big Pharaoh, que considera que una bona part de la població dóna suport a la campanya de repressió de les autoritats per la sensació que el país s'ha submergit en el caos.

Referèndum constitucional, examen al règim

La recent decisió del Partit de la Llibertat i la Justícia, el braç polític dels Germans Musulmans, de boicotejar el referèndum constitucional que se celebrarà els dies 14 i 15 de gener ha esvaït qualsevol mena de dubte sobre l'aprovació de la nova carta magna. Així doncs, l'única incògnita és saber quina serà la participació. Les autoritats i els partits que donen suport al govern, així com la pràctica totalitat dels mitjans, ja han llançat una campanya per convèncer la població que acudeixi a les urnes.

El referèndum de l'any anterior, convocat per l'expresident Mursi, va comptar amb el suport del 64% dels electors, si bé la participació va ser força baixa, de només el 32%. Així doncs, aquest és el llindar que marcarà l'èxit o el fracàs del nou text, redactat per un comitè de 50 persones nomenades pel president interí, Adli Mansur. El referèndum serà la primera vegada que els egipcis podran expressar a les urnes la seva opinió sobre el procés que es va iniciar amb el cop d'estat, i d'aquí la importància que atorga el govern a un bon resultat.

A més dels Germans Musulmans, en el front d'oposició a la carta magna hi ha moviments juvenils revolucionaris, com els Socialistes Revolucionaris, i diversos partits de tendència islamista. En canvi, el partit salafista Al-Nur, el segon més votat a les últimes eleccions i de tendència ultraconservadora, sí que donarà suport a la Constitució.

stats