TRAGÈDIA AL MAR GROC
Misc 20/04/2014

Detingut el capità i dos tripulants del ferri enfonsat a Corea del Sud

L’esperança de trobar supervivents entre els 270 desapareguts s’esvaeix

Choe Sang-hun / Su-hyun Lee
3 min

The New York Times / Jindo (Corea del Sud)El capità i dos membres de la tripulació del ferri que es va enfonsar i que ha deixat més de 270 persones -la majoria estudiants de secundària- desaparegudes van ser detinguts ahir de matinada. El capità, Lee Jun-Seok, de 69 anys, va ser acusat d’abandonar el vaixell i els seus passatgers, entre altres càrrecs. Lee Jun-Seok, així com el tercer oficial -una dona de 26 anys, que segons les autoritats era al timó del vaixell, el Sewol, quan dimecres es va produir l’accident- i un altre membre de la tripulació van ser empresonats després de prestar declaració davant del jutge.

“M’inclino afligit davant el poble i les famílies, i demano disculpes”, va dir el capità als periodistes quan sortia del jutjat emmanillat. Va afegir que “en part” acceptava els càrrecs que se li imputen. El capità va declarar que havia retardat l’ordre d’evacuació perquè el mal estat de la mar i els corrents haurien pogut arrossegar els passatgers en els bots de salvament.

Mentrestant, els equips de rescat veien impotents com la punta de l’embarcació que continuava a la superfície s’enfonsava i expiraven les 72 hores que permetien mantenir un fil d’esperança de trobar supervivents en bosses d’aire formades dins l’embarcació. A la tarda van emergir tres cossos. L’escola on estudiaven 236 dels desapareguts es va despertar divendres amb una tràgica notícia: la mort del seu subdirector en el que segurament es tracta d’un suïcidi. Kang Min-kyu, de 52 anys, que va sobreviure a l’accident del ferri, va aparèixer penjat d’un arbre prop d’un gimnàs on s’havien reunit les famílies dels desapareguts.

“És massa dur haver sobreviscut quan més de 200 dels meus estudiants estan desapareguts”, deia una nota que la policia va trobar a la seva cartera. “Sisplau, culpeu-me de tot a mi, perquè jo estava a càrrec del viatge. Sisplau, cremeu el meu cos i escampeu les cendres on es va enfonsar el vaixell. Potser podré ser un mestre per als nens desapareguts a l’altre món” .

Tercer oficial al timó

Segons els investigadors, el capità havia deixat el timó del vaixell en mans del tercer oficial quan es va produir l’accident. L’embarcació va fer un gir sobtat i després es va començar a inclinar. L’accident és una de les pitjors tragèdies que ha viscut Corea del Sud en les últimes dècades. Ja s’han confirmat 32 morts.

La principal hipòtesi és que la càrrega de la bodega de l’embarcació no estava prou ben assegurada i que es va desplaçar quan l’embarcació va fer un gir sobtat. Això, més que una topada amb roques o esculls, hauria causat la inclinació i el posterior enfonsament de la nau.

Divendres la policia va escorcollar les oficines de la naviliera, Cheonghaejin Marine Company, i una drassana per investigar les denúncies que indiquen que s’havien afegit habitacions a la cabina, quan es va comprar el vaixell, de 20 anys d’antiguitat, a una empresa japonesa el 2012. Tot i que el Sewol havia passat les proves de seguretat, les autoritats es volen assegurar que les modificacions no van tenir cap responsabilitat en l’accident.

També s’investiguen les informacions segons les quals la tripulació havia demanat als passatgers que es quedessin tancats a les cabines fins i tot quan el vaixell ja s’enfonsava, de manera que molts haurien quedat atrapats.

El capità va declarar que havia retardat l’ordre d’evacuació “perquè els bots de rescat no havien arribat” i no va aclarir en quin moment va donar instruccions al passatge per sortir de la nau. Lee Jun-Seok va reconèixer que en el moment de l’accident era a la seva cabina, però va negar que hagués begut. El timoner, de 55 anys -el tercer membre de la tripulació detingut-, va declarar que el vaixell intentava un gir habitual a la ruta de navegació quan es va desviar més ràpidament del que s’esperava.

Després de dos dies d’esforços inútils, els bussos sud-coreans van aconseguir entrar al vaixell, però no van poder accedir a les víctimes. Ahir les autoritats van estimar que les operacions de rescat es podrien allargar dos mesos. La visibilitat sota l’aigua a la zona és tan baixa i els corrents tan ràpids que els responsables del rescat definien la feina com “moure’s contra el vent d’un tifó quan no pots ni veure’t el palmell de la mà”. Els corrents es mouen a través del buc i fan remolins que dificulten la feina dels bussos. Els equips de rescat també estaven utilitzant mànegues d’alta pressió per bombar oxigen a la nau. Les grues que són a la zona des de divendres no s’han fet servir per por de ferir els supervivents atrapats.

stats