Publicitat
Publicitat

PRIMER ASSALT

Demostració de força de Kíev a l’est d’Ucraïna

Tropes del govern recuperen el control de l’aeroport de la ciutat de Kramatorsk

El govern d’Ucraïna va llançar ahir una primera ofensiva -modesta- per recuperar el control d’un aeròdrom estratègic a l’est del país, la zona on no es reconeix l’autoritat de l’executiu provisional de Kíev. L’assalt, en el marc del que l’executiu ucraïnès ha batejat com una “operació antiterrorista”, va anar a càrrec d’homes de la unitat especial Omega, que van irrompre a l’aeroport de Kramatorsk. Els enfrontaments entre les forces especials ucraïneses i els insurgents pro-russos haurien causat morts -almenys quatre, segons fonts russes-, tot i que la informació no va ser confirmada per les autoritats de Kíev.

Sigui com sigui, va ser el primer cop que el govern optava per l’ús de la força des que va començar l’ocupació d’edificis públics a l’est del país, ara fa més d’una setmana. Poc abans que comencés l’atac, el cap de l’operació antiterrorista, Vassili Krútov, havia declarat que el temps dels ultimàtums s’havia acabat i que els separatistes que no deposessin les armes serien “liquidats” perquè una “operació especial” estava a punt de començar. Segons va explicar, darrere els passamuntanyes s’hi amaguen agents russos. “Els combatrem perquè són invasors estrangers, bandits i terroristes”, va declarar.

Atac imminent a Slaviansk

L’aeroport recuperat ahir és a poca distància de la ciutat de Slaviansk, on hi ha una concentració important de paramilitars pro-russos, especialment ben armats, que ja van donar prova d’un gran professionalisme durant l’assalt a la comissaria que actualment ocupen. Ahir durant tot el dia es van observar moviments de tropes al voltant de la ciutat i un batalló de blindats va prendre posició a pocs quilòmetres de la localitat, cosa que feia pensar que l’atac era imminent.

Al final de l’operació a Kramatorsk, el president Oleksandr Turtxinov va declarar: “Estic convençut que d’aquí poc no quedarà cap terrorista a Donetsk ni a les altres regions”. Turtxinov va explicar davant del Parlament l’inici de la intervenció i va precisar que l’operació es faria “per etapes, de manera assossegada i responsable” amb l’objectiu de defensar els ciutadans ucraïnesos i “frenar el terror i els intents per desmembrar el país”.

Els serveis de seguretat ucraïnesos van afirmar ahir que tenien proves que demostrarien la presència d’agents russos a Ucraïna. Van explicar que havien interceptat una sèrie de trucades telefòniques entre els rebels i un número amb el prefix de Rússia. Així mateix, van afirmar que havien identificat el líder de les operacions i que seria Igor Strelkov, un oficial de la intel·ligència militar russa que ja hauria participat en els esdeveniments de Crimea i que ara es trobaria a la regió de Donetsk. Ell seria l’encarregat de coordinar les accions de les forces paramilitars.

En total, els insurgents pro-russos controlen edificis públics en deu ciutats de l’est d’Ucraïna i es neguen a abandonar-los. Exigeixen un referèndum d’independència i, en alguns casos, fins i tot l’annexió a la Federació Russa. Segons un sondeig recent, el 66% de la població de la regió de Donetsk estaria a favor que Ucraïna es mantingui unida i un 27% optarien per la separació.

Rebuig al carrer

Però ahir va quedar clar que l’ús de la força per part de les autoritats ucraïneses no és ben rebut. Poc després de l’operació per controlar l’aeroport de Kramatorsk, un grup de manifestants es van concentrar a l’exterior de les instal·lacions per expressar el seu rebuig al crit de “No som terroristes”.

Els Estats Units, per la seva banda, van justificar la intervenció de Kíev. John Carney, portaveu de la Casa Blanca, va declarar: “El govern ucraïnès té la responsabilitat de garantir la llei i l’ordre, i davant la provocació a l’est del país, un govern ha d’intervenir”. A l’altra banda, Moscou va criticar l’atac i el president rus, Vladímir Putin, va dir que l’ONU i la comunitat internacional havien de condemnar “aquests actes anticonstitucionals”. El ministre d’Afers Estrangers, Serguei Lavrov, va negar que Rússia estigués darrere el conflicte i va dir que no era possible “enviar tancs i alhora mantenir negociacions”, en referència a les converses que han de començar dijous a Ginebra a quatre bandes entre Ucraïna, Rússia, els Estats Units i la Unió Europea.

Entre la implicació dels exèrcits i les negociacions

Ucraïna fa servir la força

Les autoritats ucraïneses han donat diversos ultimàtums als activistes pro-russos que s’han fet forts en edificis oficials a l’est del país. Però fins ara han mesurat l’ús de la força davant les alertes, provinents de Moscou, que una operació militar a gran escala podria desencadenar una guerra civil, i proporcionar l’excusa definitiva per a una intervenció russa.

Una invasió russa

La invasió russa de Crimea es va fer en qüestió d’hores i sense disparar ni un sol tret. Aquest no ha estat el cas, fins ara, a l’est d’Ucraïna, on Moscou es va comprometre a no posar-hi un peu. Sentir l’alè dels 40.000 soldats russos desplegats a tocar de la frontera ucraïnesa és prou amenaçador, però Putin sap que traspassar-la voldria dir travessar una línia vermella amb conseqüències difícils de predir.

Una intervenció de l’OTAN

Aquest és l’escenari menys probable segons els analistes. Però el secretari general de l’OTAN, Anders Fogh Rasmussen, no ha estalviat paraules desafiants contra les provocacions russes, que ha qualificat com “el repte més important a la seguretat europea en una generació”. Han estat els socis atlàntics de l’est europeu, les Repúbliques bàltiques i Polònia, les que han forçat aquesta gesticulació.

Una ampliació de les sancions

Aquesta és la via més plausible si es manté l’actual estira-i-arronsa. La UE i els EUA ja tenen preparada una ampliació de les sancions contra ciutadans russos amb interessos en sectors clau de l’economia com l’energètic. Totes les mirades estan posades ara en una trobada a quatre bandes -la UE, els EUA, Rússia i Ucraïna- que tindrà lloc demà a Ginebra. “Tot i que interpretem de manera diferent el que està passant, ara prioritzem el diàleg amb la vista posada a Ginebra”, va declarar ahir la cancellera alemanya després de parlar per telèfon amb Vladímir Putin.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF