OBSERVATORI DE L’EST

Confluència d’ultres

Que Vladímir Putin fos a l’agost la figura estel·lar del convit de casament de la ministra d’Exteriors d’Àustria, Karin Kneissl, va ser un gest polític de primera magnitud: l’escenificació festiva entre una ultra austríaca -tot i que no milita al partit FPÖ- i un líder rus tan ultranacionalista com ho va ser Stalin. La seqüència ha tingut la resposta irritada d’Ucraïna, que ha vingut a dir: ¿com es poden posar les bases d’un acord de pau veient com Putin balla una melodia nupcial amb la ministra d’Exteriors d’un estat, Àustria, president de torn de la UE? Un dels directors de la coreografia de bon rotllo dels ultres europeus amb Putin és Steve Bannon, l’exconseller de Donald Tump.

Als EUA pocs dubten que Bannon emergeix com el guru i estrateg de futures confluències del populisme ultra euroescèptic. Segons Bannon, el Reagrupament de Marine Le Pen, el Fidesz hongarès d’Orbán, Alternativa per a Alemanya, la Lliga Nord, l’FPÖ austríac, el PP suís i l’espanyol Vox estan condemnats a entendre’s en una idea bàsica: l’islam i la Xina són els enemics més potents i perillosos d’Occident, i això prefigura l’aliança amb Rússia. Esclar que, després de les megamaniobres militars conjuntes sino-russes, aquest punt caldrà repensar-lo. La idea bàsica de Bannon, tot i les diferències tàctiques que el van allunyar de Trump, continua sent l’“Amèrica primer”, i això vol dir perforar tant com es pugui els fonaments de la UE. Bannon es cura en salut i es presenta com a defensor d’un “capitalisme humà” que plantaria cara al capitalisme global d’elits que ell anomena “partit de Davos”. Pel que fa al que l’allunya de Putin, ell parla de la corrupció, però immediatament s’hi acosta assenyalant que Occident hauria d’aprendre del tradicionalisme del líder rus. Quan parla de Rússia, omet personatges com Nikolai Pàtruixev, excap del KGB i membre del Consell de Seguretat del Kremlin, o Aleksandr Duguin, considerat el pensador que potser influeix més Putin.

La Quarta Teoria de Duguin

Si Nikolai Pàtruixev és la cara coneguda dels falcons del Kremlin, el responsable de dissenyar estratègies, Aleksandr Duguin és el filòsof de la Rússia que hauria de reconquerir l’espai de la difunta URSS. Un cop Bannon aconsegueixi, hipotèticament, fer confluir els populismes ultres europeus, li serà inevitable entrar en les profunditats russes i asseure’s amb Pàtruixev i amb Duguin. El 1997 Aleksandr Duguin va publicar l’article “Per un feixisme roig sense fronteres”, que ell mateix considera superat. Ara aquest Rasputin postmodern -que va ser documentalista del KGB i militant de l’extrema dreta de Pàmiat i el Partit Nacional Bolxevic, abans de ser-ho del PC rus i de ser assessor de Putin- planteja la Quarta Teoria Política: el feixisme ja no serveix; tampoc el comunisme, i el liberalisme ha fracassat. Per a ell l’alternativa és la confluència de tots els populismes ultres: el rus, l’europeu i el nord-americà, si cal. Tots contra l’islam, els immigrants i els LGTBI mantenint un cert antisemitisme i sense perdre de vista la Xina. Però la Quarta Teoria de Duguin no és cap alternativa sinó la síntesi pura i dura del feixisme i del comunisme estalinista de sempre amb les víctimes de sempre: Europa i la democràcia. Fa anys que coneixem els deliris d’Aleksandr Duguin. Ara caldrà estar atents per veure com Steve Bannon hi acosta els seus.

EDICIÓ PAPER 15/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF