Commoció a Mèxic pel cas dels estudiants desapareguts
Els pares dels joves amenacen de paralitzar el país
Iguala (Mèxic)Eren fills de grangers que se’n sortien a l’escola i van optar per una de les poques sortides més enllà de la feina esgotadora als camps de blat de moro i fesols del sud de Mèxic: inscriure’s en una universitat de magisteri amb tradició de ser radicalment d’esquerres, però amb la promesa també d’una feina estable com a mestres.
Leonel Castro, de 19 anys i el més gran de set germans, s’havia compromès a utilitzar el seu salari per ajudar la seva família a sortir de la pobresa. Julio César, també de 19 anys, somiava acabar dirigint una escola i treballar pel futur de les pròximes generacions. Adam Abraham de la Cruz, de 23, volia posar els seus coneixements d’informàtica a disposició dels alumnes d’escola. “Només s’estava preparant per tirar endavant com faria qualsevol jove”, diu el pare de De la Cruz, Bernabé.
Castro, César i De la Cruz són tres dels 43 universitaris desapareguts després d’uns enfrontaments amb la policia, el 26 de setembre, en què almenys sis estudiants van morir a l’estat de Guerrero, un dels més pobres de Mèxic i dels més afectats per la convulsió política i social.
El fiscal que investiga per què la policia va obrir foc contra els estudiants des dels seus vehicles ha trobat a Iguala -la petita ciutat industrial on es van produir els enfrontaments- fosses comunes amb 28 cossos calcinats i desmembrats.
Testimonis anònims
Els fiscals ja han detingut 22 agents de policia, acusats de cooperar secretament amb un grup criminal local o ser-ne membres. Ara estan investigant si la policia va detenir els estudiants després de la confrontació i els va lliurar deliberadament a la banda local. Dos testimonis van dir als investigadors que la banda va matar els manifestants per ordre d’un líder conegut com El Chucky.
“Vaig veure camions de la policia pujant i baixant pel turó fins allà dalt, on es van trobar els cossos -va explicar un veí que no va voler donar el seu nom per por-. Després vam saber que havien trobat la fossa i que potser eren els estudiants. Però s’ha d’estar boig aquí per acusar la policia i esperar sortir-ne viu”.
Fins i tot en un país acostumat als assassinats en massa, el cas ha generat alarma, tant per la possible participació de la policia com pel fet que els estudiants no tinguessin, que se sàpiga, vincles amb la delinqüència. Miguel Martínez, un representant de les famílies, va dir que els universitaris havien lluitat l’any passat contra els intents d’extorsió de les bandes, però no està clar si això els havia convertit en objectiu.
Els estudiants havien estat recol·lectant diners a Iguala per organitzar una protesta el 2 d’octubre contra les retallades a la seva universitat -finançada per l’estat-, que va néixer el 1926 i que ha jugat un paper destacat en els moviments de justícia social locals. Aquestes manifestacions són part d’una militància molt coneguda del centre, que es remunta a dècades i que ha provocat la violència en el passat.
L’alcalde d’Iguala i el cap de la policia local han fugit i continuen desapareguts després de ser citats a declarar. De fet, el governador de l’estat de Guerrero ha confirmat que la banda local, coneguda com a Guerreros Unidos, s’havia infiltrat a les forces de policia d’Iguala i en altres departaments de policia de l’estat.
El fantasma de la corrupció policial persegueix Mèxic des de fa anys. Però les desaparicions es produeixen quan el president del país, Enrique Peña Nieto, s’enfrontava a un altre cas, en què tres soldats han sigut acusats d’haver matat a trets 22 persones al juny.
Peña Nieto va qualificar dilluns els fets d’“indignants i inacceptables”. El seu predecessor, Felipe Calderón, també es va enfrontar a diversos escàndols de corrupció policial. Però, tot i que la violència s’ha disparat, cap de les dues administracions ha posat en marxa mesures concretes.
A l’escola Raúl Isidro Burgos, on estudiaven els desapareguts, una pancarta diu: “La protesta és un dret, la repressió és un crim”. Els pares dels estudiants amenacen de convocar vagues que paralitzin el país si no s’investiga a fons el cas. No confien en la investigació estatal i mantenen l’esperança que els seus fills estiguin vius. Mentrestant, pins i adhesius apareixen a tot Guerrero: #Hastaencontrarlos.
