04/06/2016

Clinton alerta que Trump no pot tenir el botó nuclear

3 min
Un home amb un cartell que titlla Trump de nazi, ahir a Califòrnia, que celebrarà primàries dimarts.

Nova YorkUna de les grans dificultats de Hillary Clinton és com atacar un candidat tan heterodox com Donald Trump, que es pot permetre insultar a tort i a dret i contradir-se repetidament sense que aquests excessos li passin factura. Per això ha elegit un dels punts en què ella és més forta i ell més dèbil: la política exterior. Aquí pot contraposar la seva experiència com a secretària d’Estat amb un Trump que no només desconeix el terreny, sinó que és fàcil de presentar com un perill per a la seguretat internacional.

Després de setmanes de debat intern a l’equip demòcrata sobre com afrontar Trump, l’atac de l’ex secretària d’Estat ha sigut frontal, directe i fent referència al pitjor dels horrors, la possibilitat d’una guerra nuclear. “És algú que no hauria de tenir els codis nuclears -ha afirmat Clinton-, perquè és fàcil imaginar Trump arrossegant-nos a una guerra només perquè té la pell molt fina”. Era la crítica a la personalitat de Trump. Les seves idees són perillosament incoherents, diu Clinton: “No és només que no estigui preparat. Amb el seu temperament no és apte per assumir un càrrec que requereix coneixement, estabilitat i immensa responsabilitat”.

Clinton contraposa la incoherència de Trump amb la seva experiència adquirida com a secretària d’Estat, amb menció específica a la seva participació en les reunions en què es va decidir enviar els Seal a matar Ossama bin Laden, el 2011. El blanc de l’experiència de Clinton amb el negre de la irresponsabilitat de Trump. És l’agressiu retrat de Trump que la candidata demòcrata va dibuixar, amb to seriós, contingut agressiu i profusió de sarcasmes, davant d’un públic entregat a San Diego.

Tot un arsenal de retòrica

De munició, Clinton en va trobar molta en les propostes que Trump ha anat formulant durant les primàries: replantejar el suport dels Estats Units a l’OTAN, permetre a països com el Japó, Corea del Sud i l’Aràbia Saudita adquirir armament nuclear, prohibir temporalment l’entrada dels musulmans en territori nord-americà i aplicar la tortura als detinguts i fins i tot matar els familiars de terroristes. Una col·lecció d’idees que Clinton considera que han de preocupar qualsevol observador i fer reflexionar els mateixos republicans moderats.

El discurs anava dirigit directament contra Trump, però s’ha pronunciat a només pocs dies de les primàries de Califòrnia, en què Clinton espera sumar el nombre de delegats suficients per confirmar la nominació demòcrata. Fins que no l’aconsegueixi haurà de repartir energies i dedicar-ne unes quantes al seu incansable i sorprenent rival demòcrata, Bernie Sanders.

La intervenció de Clinton va dirigida tant als seus, per convèncer-los de la seva capacitat per afrontar Trump, com també als independents i als republicans més moderats, un públic a qui li costa d’acceptar una figura com la del milionari de Nova York.

Els republicans fan pinya

De tota manera, els republicans han fet un pas important en la unificació del partit darrere Trump. Paul Ryan, l’ speaker, el president de la Cambra de Representants, ha donat finalment el seu suport a Trump. És una de les figures més importants del partit i s’havia negat públicament a fer costat al nominat, però finalment, després de setmanes de converses i pressions, ha acabat cedint i ha anunciat que ell votarà Trump.

Gran victòria per a Trump, que aconsegueix anar unificant un partit que se’l mirava com unàlieninacceptable però que s’està fent a la idea que, els agradi o no, és la seva alternativa. O ell o Clinton, que és una figura profundament detestada entre les files republicanes. En aquesta unificació l’acceptació final de Ryan és d’un gran valor per a Trump.

stats