El Brèxit ja té data i hora: 29 de març del 2019 a mitjanit
Theresa May adverteix els rebels del seu partit que “no tolerarà” interferències per sortir de la UE
LondresDia d’ultimàtums, ahir. De la primera ministra britànica, Theresa May, als mateixos diputats del Partit Conservador, d’una banda, i de la Unió Europea a Londres en relació amb el Brexit i els temes que encara cuegen, de l’altra. I també dia per prendre nota d’una data clau en el calendari. En un article publicat al Daily Telegraph, Theresa May va expressar ben clarament que el Regne Unit sortirà oficialment de la Unió Europea el 29 de març del 2019 a les 23.00 hores a Londres, una hora més a Brussel·les.
Aquell dia es compliran dos anys justos des que la premier va invocar l’article 50 dels Tractats de la UE amb què des de Downing Street es demanava oficialment el divorci.
I si hi ha algú que té la temptació d’impedir-ho, especialment entre els diputats més proeuropeus de la bancada tory, May es cura en salut. En un text que possiblement va fer les delícies de la immensa majoria de lectors del gran diari de l’ Old money, la primera ministra advertia que “no tolerarà” cap interferència que impedeixi que el Brexit es porti a terme.
Perquè no quedi cap sospita de quina és la voluntat del seu govern, també recordava: “Que ningú no dubti de la nostra determinació o la qüestioni; el Brexit s’està produint. I figurarà negre sobre blanc en la primera pàgina d’aquesta històrica peça legislativa: el Regne Unit sortirà de la UE el 29 de març del 2019 a les 23.00 hores”.
Debat al Parlament
La premier feia així referència a la llei de retirada de la UE que tornarà als comuns la setmana vinent amb una esmena incorporada pel govern en què es concretarà tant la data com l’hora exacta del trencament. “No tolerarem els intents de cap part d’utilitzar el procés d’esmenes a aquest projecte de llei com un mecanisme per bloquejar els desitjos democràtics dels britànics, per frenar o aturar la nostra sortida de la Unió”, reblava.
L’article i l’amenaça de Theresa May és, més que un prova de la seva autoritat, una demostració de la seva feblesa. Especialment quan acaba de superar els últims set dies la dimissió forçada de dos ministres, el de Defensa i la de Desenvolupament Internacional. A més, encara té pendent l’escàndol d’assetjament sexual que sacseja Westminster, i pel qual es troba sota investigació oficial el seu número 2, Damian Green. I, finalment, quan intenta escombrar sota la catifa una nova espifiada del sempre loquaç ministre d’Exteriors, Boris Johnson. Una declaració del cap de la diplomàcia al Parlament aquesta setmana ha posat en perill la sort d’una ciutadana iraniana casada amb un britànic que va ser detinguda al seu país d’origen acusada d’espionatge mentre era de vacances.
Tot plegat, massa problemes per a una Theresa May que volia mostrar duresa però que tremola a cada passa que fa. Per això ahir fixava la data del Brexit. I també com a resposta a les veus que parlen sobre les dificultats objectives de l’empresa i els perjudicis econòmics si no hi ha un acord comercial amb la UE.
Ahir s’hi va afegir John Kerr, redactor de l’article 50 dels tractats. Kerr va dir a la BBC que la sortida de la Unió és reversible. “En qualsevol moment podem canviar d’opinió, i si ho fem sabem que els nostres socis estarien encantats.” Ara, però, abandonar la UE sembla més una qüestió d’orgull d’unes elits polítiques que no pas de convenciment.
Uns e-mails del cas Assange, destruïts per la fiscalia
La Fiscalia de la Corona britànica va admetre ahir que l’any 2014 va destruir uns correus electrònics que podrien o haurien pogut ser claus en l’evolució i hipotètica resolució del cas que afecta el fundador de Wikileaks, Julian Assange.
Assange es troba refugiat des del 2012 a l’ambaixada de l’Equador a Londres, on es va acollir per evitar una possible extradicció a Suècia, on la justícia el reclama per interrogar-lo sobre un possible delicte de violació i un altre d’agressió sexual.
Els correus electrònics destruïts serien un seguit de comunicacions entre un dels responsables de la investigació de la part britànica amb el seu homòleg suec. Assange estava disposat a declarar al Regne Unit davant d’aquest. Però el fiscal britànic ho hauria desaconsellat, un fet que el 2010 o 2011 hauria pogut posar punt final al serial.
Brussel·les dona a Londres un ultimàtum
La falta de progressos en les negociacions del Brexit tenen una nova data límit: finals de novembre. És el temps que dona la Unió Europea perquè Londres aclareixi la seva postura i avancin les discussions per començar la segona fase, que abordarà la futura relació bilateral. Els vint-i-set ja han començat els treballs previs per començar a parlar d’un futur acord comercial i el marc de les futures relacions a partir del desembre, però la falta de progressos fa díficil que es materialitzin. El govern de Theresa May encara no ha clarificat la factura que pagarà abans que marxi de la UE, un dels punts clau de les discussions. En aquest sentit, el negociador europeu, Michel Barnier, va reiterar que el temps s’esgota. Amb tot, el seu homòleg britànic, David Davis, va mostrar disposició a reunir-se “tants cops com calgui”, informa
