Publicitat
Publicitat

ELECCIONS A ALGÈRIA

Bouteflika torna a arrasar entre acusacions de frau

El seu adversari, Ali Benflis, no reconeix el resultat oficial dels comicis algerians

Malgrat l’elevada temperatura política assolida al tancament de la campanya electoral a Algèria, que va fer sospirar alguns per una sorpresa, els comicis van oferir un resultat molt semblant als anteriors. No obstant, aquest cop hi va haver una important diferència: la victòria de Bouteflika suscita més preguntes que respostes sobre el futur d’Algèria. El rais algerià va fer dijous la seva primera compareixença pública després de prop dos anys d’absència a causa d’un ictus. El veterà president, de 77 anys, va dipositar el seu vot en cadira de rodes, i no està gens clar que el seu delicat estat de salut li permeti completar el seu quart mandat.

Segons les dades oficials distribuïdes pel ministeri de l’Interior, Bouteflika va rebre més de 8 milions de vots, és a dir, un 81,5% dels sufragis. El seu principal adversari, l’ex primer ministre Ali Benflis, va aconseguir un 12% dels vots, molt per sota de les seves expectatives. Abdelaziz Belaïd, un jove polític escindit del partit oficialista, va ser el tercer, amb un 3,3% dels sufragis. Els altres tres candidats, entre ells la líder del Partit dels Treballadors, Louisa Hanoune, van rebre un suport testimonial.

Els seguidors del rais en cap moment van dubtar de la seva victòria, i tan bon punt van tancar els col·legis, dijous al vespre, van sortir a celebrar-ho al centre de la capital fent sonar els clàxons i agitant fotos de Bouteflika. Un parell d’hores abans, amb les urnes encara obertes, el secretari general del FLN, el partit del rais, ja havia anunciat una victòria del 65%. Finalment va resultar que es va quedar curt.

“El frau ha embrutat d’una manera especial la legitimitat de qui se n’ha beneficiat”, va declarar Benflis en una roda de premsa posterior a l’anunci d’uns resultats que no reconeix com a vàlids. No obstant això, tal com havia anunciat abans dels comicis, no pensa convocar un moviment de protesta als carrers. Benflis, que va anunciar la seva intenció de crear un nou partit, va fer una crida a “una gran concentració nacional per respondre a aquesta situació”. És a dir, aposta per liderar la unió d’una oposició tradicionalment fragmentada.

La taxa de participació oficial va situar-se en el 51%, cosa que representa un descens sensible respecte al 74% dels anteriors comicis. Ara bé, la xifra suscita molts dubtes davant els múltiples testimonis a la premsa de col·legis electorals buits. Els partits de l’oposició que van optar per boicotejar els comicis van situar la participació real entre un 20% i un 25%.

Més enllà del ball de xifres, l’apatia i la falta de confiança en el procés d’una bona part de la població era evident. “Jo no votaré. De què serviria? Els resultats es poden predir amb antelació”, va assegurar a l’ARA el Fouad, un funcionari encarregat de comprovar la identitat dels electors en un col·legi electoral del barri de la Casbah, a Alger. Si bé està permesa la presència de representants dels candidats als col·legis durant el recompte, és el ministeri de l’Interior i no una comissió electoral independent qui s’encarrega de tabular els resultats de cada col·legi, cosa que obre la porta a una possible manipulació.

La jornada electoral va transcórrer amb normalitat a la major part del país, amb l’excepció de diverses poblacions de la Cabília. Un total de 70 joves van resultar ferits en enfrontaments amb la policia en aquesta regió de majoria amazic, que constitueix el principal focus d’oposició al règim per la seva política d’arabització.

Els ciutadans que dipositaven a les urnes la seva confiança en Bouteflika compartien un discurs molt semblant, amb l’estabilitat com a eix. “Molts joves que s’oposen a Bouteflika no van viure la guerra civil dels anys 90. Ell hi va posar fi i ens va portar la pau. Li hem d’estar agraïts”, afirmava la Munia, una biòloga de mitjana edat que exercia d’interventora per a la campanya del rais en un col·legi del centre. Ara bé, reconeixia que el país té problemes importants que s’han d’abordar, com l’atur juvenil. “Jo també vull un canvi, però un canvi tranquil i pacífic. Espero que el rais complirà les seves promeses de reforma en aquest quart mandat”, va agregar.

Durant la campanya alguns membres de l’equip de Bouteflika van flirtejar amb la idea d’una transició o “segona república”. Caldrà veure si aquest discurs responia a una estratègia electoral o al reconeixement sincer de la necessitat de reformes davant un creixent malestar popular. En la seva absència, el país pot caure en la inestabilitat política amb la qüestió de la successió de fons, sobre la qual els diversos clans del règim encara no semblen haver arribat a cap acord.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF