ELECCIONS PRESIDENCIALS

Bolsonaro acabarà amb les mesures antiracistes de Lula

El candidat de l’extrema dreta aconseguirà el 56% dels vots, segons una enquesta publicada divendres

Mai com fins ara hi havia hagut tants afrodescendents a les universitats brasileres. Ja són el 30% de tots els estudiants de cursos superiors. Molts s’han vist afavorits per la llei de quotes racials als centres federals impulsada durant els governs del Partit dels Treballadors (PT) de Lula da Silva i Dilma Rousseff. Amb aquesta llei, el percentatge d’alumnes mulats i negres graduats va passar del 2,2% el 2000 al 9,3% el 2017. Per als especialistes en educació, és una “revolució silenciosa”, que es va iniciar amb les primeres accions de discriminació positiva a principis de segle. En el mateix període, no hi ha hagut cap altre país al món on la població negra hagi experimentat una evolució d’aquesta dimensió.

Però tots aquests avenços poden quedar en foc d’encenalls amb l’arribada al poder del candidat de l’extrema dreta, Jair Bolsonaro. Aquest capità a la reserva i líder del Partit Social Liberal (PSL) encapçala les preferències dels electors amb el 56% dels vots a la segona volta de les eleccions presidencials que se celebren diumenge al Brasil, segons una enquesta elaborada per Datafolha i que es va fer pública divendres. Fernando Haddad, successor de l’empresonat expresident Lula com a candidat del Partit dels Treballadors, es quedaria amb només el 44% dels vots. Això suposa que, en només una setmana, Haddad ha aconseguit retallar en sis punts l’àmplia distància que el separava del seu rival. Amb tot, això no serà suficient perquè el pugui superar.

“No tinc cap deute amb ningú”

Bolsonaro ja ha deixat clar que està en contra de les quotes racials. A l’agost advertia: “Hem d’acabar amb això de dividir els brasilers”. I argumentava: “No puc acabar amb les quotes, perquè això depèn del Congrés, però intentaré reduir-ne el percentatge”. El candidat de l’extrema dreta ho justificava amb una interpretació una mica sui generis : “No tinc cap deute amb ningú perquè mai no he esclavitzat i, a més, si analitzem la història, veurem que els portuguesos no van trepitjar l’Àfrica. Eren els mateixos negres els que entregaven els esclaus”, va declarar.

Les quotes racials es van crear com una mesura temporal. S’han d’aplicar fins que les universitats, que històricament han estat un reducte de l’elit blanca d’origen europeu, assoleixin el mateix percentatge d’afrodescendents que hi ha a la societat.

“Em vaig adherir al programa de les quotes perquè el Brasil i la seva història em deuen moltes coses. Era una reparació inestimable per tot el racisme i els prejudicis que he viscut al llarg de tota la meva vida”, explica a l’ARA Giselle Maria da Silva, una noia de 27 anys estudiant de l’últim semestre d’infermeria de la Universidade Federal do Rio de Janeiro (UFRJ), a la ciutat de Macaé. “Soc d’una família humil de Palmas, un poble d’uns 6.500 habitants a l’estat de Minas Gerais. La meva mare és una professora jubilada que cobra un salari mínim, i al meu pare el van assassinar. El desembre seré la primera persona de la meva família que té estudis universitàris”, afirma amb orgull.

Un triomf personal que l’obrirà una nova perspectiva laboral, i que arriba després d’anys de patiment. “A la facultat he sofert més racisme que a fora”, denuncia. “El sistema és massacrant perquè et desencoratja. Al principi vaig tenir moltíssimes dificultats perquè hi havia contingut, com ara la bioquímica, que no havia estudiat mai a l’institut públic on anava”, comenta. “Sempre m’he sentit observada pels meus companys, que en un 90% són blancs i de classe mitjana. El fet d’haver de demostrar als altres i a mi mateixa que servia em va acabar provocant una depressió i, durant un temps, vaig haver de deixar la carrera”, relata.

“L’adaptació de quotes racials no significa agafar alumnes sense preparació”, aclareix la catedràtica d’Economia Simone Silva de Deos, de la Universidade Estadual de Campinas (Unicamp), un dels centres de més prestigi del país, que remarca que “la universitat pública, que és cara i finançada per tothom, ha de tenir un compromís d’inclusió amb els afrodescendents, amb qui hi ha una disparitat històrica”.

Intolerància i prejudicis

Les estadístiques, exposa Silva de Deos, mostren que el programa de quotes “no ha perjudicat el nivell d’excel·lència dels centres públics” i que “els estudiants que estudien gràcies a aquesta mesura acaben superant les dificultats i finalitzen la carrera amb un rendiment equivalent al dels seus companys”.

L’extrema dreta, però, ha sabut aglutinar els sectors més reaccionaris que s’oposen a les quotes. “Hi ha un ambient hostil que afavoreix la intolerància i que pot donar volada als prejudicis”, alerta Silva de Deos, des de la Unicamp. “Els sectors més progressistes estan perplexos perquè es poden fer passos enrere que posarien en risc els avenços que s’han fet fins ara”, afegeix.

A les classes, la pressió ha augmentat coincidint amb l’expansió sense aturador de l’efecte Bolsonaro. “Qui està contra les quotes ja no se n’amaga i ho verbalitza amb ofenses dient que s’ha d’acabar amb aquesta poca-soltada”, assegura la Giselle. “Soc dona, negra i pobra, i sento una angoixa molt gran amb Bolsonaro, perquè veig que els pobres com jo, que no es poden pagar una carrera, potser no podran continuar estudiant”, destaca.

L’única oportunitat d’ascensió social de milions de brasilers negres i pobres és a través d’estudis superiors pagats amb beques públiques. “La nostra realitat és molt complicada. El meu germà no va aconseguir acabar l’educació secundària. Ara té 21 anys i treballa com a paleta. Jo vaig tardar quatre anys fins que vaig decidir fer una carrera. La meva germana va seguir aleshores els meus passos, i ara també cursa infermeria”, diu la Giselle. Però si Bolsonaro guanya demà les eleccions presidencials, possiblement no podrà acabar la carrera, lamenta.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 17/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF