EL DEBAT EUROPEU
Misc 20/08/2015

Berlín aprova el rescat grec tot i la revolta a les files de Merkel

Fins a seixanta-tres diputats de la coalició al govern s’oposen al nou paquet d’ajudes per al país hel·lè

Isaac Lluch
4 min
RESISTENT Merkel continua tenint un poder estable tot i la revolta al seu propi partit.

MunicEl Bundestag (cambra baixa alemanya) va aprovar ahir, com s’esperava, el tercer paquet d’ajuda per a Grècia, si bé la política de rescat marcada per la cancellera Angela Merkel va continuar perdent suport en les pròpies files democratacristianes (CDU) i en la dels socis socialcristians bavaresos (CSU). Seixanta-tres diputats de la CDU/CSU van rebutjar el nou auxili a Atenes, tres parlamentaris més, doncs, que els que ja van votar no en l’última votació del juliol, quan es va donar finalment llum verda a la possibilitat de negociar aquest tercer paquet de rescat per a la ciutadania hel·lena.

En total van aprovar ahir el nou finançament per a Grècia 453 diputats alemanys, mentre que 113 es van decantar pel no i 18 es van abstenir. Quaranta-sis membres del Bundestag no es van presentar ahir a la votació, entre els quals hi ha com a mínim tres parlamentaris de la CDU/CSU que ja s’havien reivindicat com a discrepants de Merkel en ocasions anteriors.

Els no a les pròpies files sobre el paquet grec són un senyal d’advertència per a una Merkel que continua tenint un poder estable. Els 63 vots dissidents no arriben a formar cap rebel·lió, i més tenint en compte que alguns mitjans de comunicació alemanys havien aventurat en la prèvia que el rebuig entre la CDU/CSU a la política de la cancellera podria haver augmentat cap al centenar de vots.

El suport clau de Schäuble

En el preludi a la convocatòria al Bundestag, Merkel i el president de la fracció parlamentària de la CDU/CSU, Volker Kauder, entre altres pesos pesants de les files conservadores, havien intentat amb vehemència fer canviar de parer els companys de partit més crítics. Fins i tot el ministre alemany de Finances, Wolfgang Schäuble, que havia marxat de vacances molt distanciat de la cancellera, va promoure ahir des de la cambra baixa el sí al tercer paquet de rescat.

Probablement sense el suport del ministre encara s’haurien sumat més dissidents contra el criteri de Merkel. Fa unes setmanes el titular alemany de Finances, que marca la línia més dura amb Atenes a l’Eurogrup, no va estar-se de posar damunt la taula la proposta d’una sortida temporal de Grècia de l’eurozona durant cinc anys, una mesura que -va considerar- permetria al país hel·lè reestructurar el seu deute. Però tot i que el mateix Schäuble va precisar ahir que no podia donar cap garantia que el programa de reformes amb el govern d’Alexis Tsipras donaria fruits, va expressar “el seu total convenciment” que valia la pena aprovar un nou crèdit de 86.000 milions d’euros al llarg de tres anys per a Atenes.

“No hi ha cap garantia que tot funcionarà i els dubtes sempre estan permesos. Però, tenint en compte que el Parlament grec ja ha aprovat una gran part de les mesures a prendre, seria irresponsable renunciar a la possibilitat d’un nou començament a Grècia”, va argumentar Schäuble, que va assegurar que percep un “canvi fonamental” al país hel·lè, fruit de les intenses negociacions i els esdeveniments en els últims mesos. En última instància, però, va subratllar que els ajustos són “irrenunciables” perquè Atenes pugui continuar a l’euro.

Pols amb la dissidència

Els 63 vots rebels a les pròpies files segur que no entusiasmaran Merkel, però tampoc la perjudiquen en excés. Aquesta xifra de dissidents és una derrota personal més aviat per a Kauder, que ahir es va esforçar a reclamar harmonia després que ell mateix provoqués irritació a la CDU/CSU en amenaçar els companys de fracció, mitjançant una entrevista a Die Welt, que tots els que votessin en contra del tercer paquet per a Grècia s’exposaven a quedar exclosos d’altres comissions de treball importants.

Fins ara cap president de la fracció parlamentària CDU/CSU havia hagut de respondre a tantes desavinences, i la lluita per fer canviar d’opinió els dissidents va continuar estant perduda ahir. Fins i tot un diputat de la CDU, Klaus-Peter Willsch, va tornar a qüestionar des del Bundestag el paquet de rescat per a Grècia: “Quan un s’estavella tants cops contra la paret hauria de veure si en algun lloc hi ha una porta. I la porta es diu Grexit ”.

Unànimes, en canvi, es van mostrar els socis socialdemòcrates (SPD) de Merkel. Només quatre diputats d’aquest partit van desaprovar el nou ajut per a Atenes. I tampoc des de l’oposició es va criticar gaire la línia promoguda per la cancellera. Els Verds van donar majoritàriament suport al paquet de rescat, quan en l’última votació molts parlamentaris d’aquesta fracció s’havien abstingut. A l’Esquerra, 45 diputats van votar no, mentre que la xifra d’abstencions va pujar a set.

Alemanya haurà de fer-se càrrec del 27% del nou paquet d’ajut per a Grècia, però és el país de l’eurozona que menys s’hauria de preocupar en aquest sentit. A causa dels baixos interessos en els seus crèdits, Alemanya ha estalviat durant la crisi grega fins a 100.000 milions d’euros.

El Mede desencalla el primer tram de l’ajuda

El fons de rescat permanent de l’eurozona, el Mecanisme Europeu d’Estabilitat (Mede), va donar ahir llum verda al programa financer del tercer rescat a Grècia i va autoritzar un primer tram de 26.000 milions d’euros per al país hel·lè. Aquest pagament està dividit en un tram de 10.000 milions d’euros, que seran transferits a un compte especial del Mede a Luxemburg per a la recapitalització i liquidació de bancs, i en un altre de 13.000 milions d’euros que Atenes rebrà avui al matí. Els altres 3.000 milions d’euros es desemborsaran “no més tard del 30 de novembre”, segons l’organisme, i en un o dos trams, subjectes a la implementació per part de Grècia de mesures clau. En aquest sentit, el Mede va recordar en un comunicat que la suma total del rescat, que arribarà fins a 86.000 milions d’euros, dependrà de l’“èxit” de Grècia en l’aplicació de reformes, així com de la participació o no del Fons Monetari Internacional (FMI) en el programa. Es preveu que l’organització liderada per Christine Lagarde decideixi si participa del rescat a l’octubre, quan Atenes hagi passat l’examen de les institucions en què es revisaran les mesures implementades pel govern de Tsipras. La suma de l’FMI també requereix un alleujament de l’altíssim deute grec.

stats