Xile vota entre dos candidats conservadors el recanvi de Bachelet

Buenos Aires“¡Honores a su excelencia la presidenta de la Repúblicaaaa”. “¡Guardia de Palacio, buenos días!” “¡Buenos días, señora presidentaaaa!”

Així, amb aquest diàleg en veu alta, és com cada matí l’escamot de la Guàrdia Presidencial ha rebut durant els últims quatre anys la presidenta de Xile, Michelle Bachelet. Un protocol republicà que cada dia a quarts de vuit del matí es porta a terme plogui o faci sol, com una tradició. L’any 2014, quan va arribar al Palau de la Moneda, a Santiago de Xile, que fos ella, una dona, qui passés revista a les tropes va suposar tota una revolució. Ara, a les acaballes del seu segon mandat presidencial, és també una dona, com a comandant de l’escamot presidencial de la residència oficial, qui la rep cada matí. Han canviat moltes coses a Xile els últims anys, però Bachelet finalitza el mandat amb assignatures pendents, especialment una gran promesa que no ha complert: la reforma de la Constitució. Avui Xile celebra eleccions presidencials i legislatives i Michelle Bachelet té més reconeixement a fora que a casa.

Més de 14 milions de xilens estan cridats a votar en aquestes eleccions, entre els quals hi ha uns 400.000 residents a l'exterior. Segons

Els mandats presidencials estan limitats a quatre anys. I després de la presidència del conservador Sebastián Piñera, que precisament vol tornar ara al Palau de la Moneda, Michelle Bachelet va prometre, entre altres coses, una gran reforma de la carta magna que, avui en dia, encara manté una forta herència del passat pinochetista. Una pedra a la sabata per a Bachelet, que abandonarà la presidència amb una baixa popularitat, del 25%, segons les enquestes, a diferència del 80% que tenia el 2010 en acabar el seu primer mandat. I això que Bachelet ha impulsat canvis socials importants en un país molt conservador: la unió civil per a parelles del mateix sexe i l’avortament legal en alguns casos. També la gratuïtat en part de l’ensenyament secundari i universitari, que no ho era. Però casos de corrupció al voltant seu i un desprestigi absolut de la classe política en general li han fet molt de mal.

La coalició de centreesquerra Nueva Mayoría, que fins ara ha liderat Bachelet, arriba debilitada, separada i fragmentada a les presidencials. I això ha posat les coses fàcils, i molt, a l’expresident conservador Piñera, de 68 anys, que podria imposar-se fins i tot en primera volta. Però s’espera, en realitat, que s’enfronti a una segona volta el 17 de desembre amb el candidat del centreesquerra Alejandro Guillier. Guillier és una cara relativament nova en la política xilena. Però molt coneguda pels xilens, perquè ha sigut durant molts anys un periodista de ràdio i televisió famós, i després senador. Allunyat de les elits del poder, amb un 19% d’intenció de vot, ha aconseguit el suport dels partits tradicionals de perfil més progressista, molts sota una crisi interna i sense cares noves i renovades a les seves files. “Faré una àmplia convocatòria a tots els sectors que se senten identificats amb la nostra voluntat d’impulsar noves reformes, però també amb ganes d’iniciar nous camins”, destacava Alejandro Guillier durant el tancament de la campanya electoral, dijous.

E

xpectatives dels conservadors

Les enquestes indiquen que qui s’imposarà a les urnes amb un 44% dels vots és l’expresident Sebastián Piñera. Busca fer el mateix camí que Michelle Bachelet, és a dir, governar el país per segona vegada amb un parèntesi pel mig de quatre anys. “Piñera és com un pilot que explica acudits dolents als passatgers, però que sap molt bé com pilotar l’avió”, assegura Javier Navia, politòleg de la Universitat Diego Portales, per resumir el perfil i l’acceptació ciutadana de l’expresident de Xile, a qui molts ja veuen com el pròxim president de Xile.