Misc 05/11/2015

Els altres Ailans: almenys 150 criatures han mort ofegades entre Grècia i Turquia

Les ONG alerten que creix el nombre de menors entre els refugiats i reclamen una acció específica

Cristina Mas
3 min
Una dona refugiada dur un nen a coll a la platja d'una illa grega, just després de travessar el mar Mediterrani. REUTERS

BarcelonaEl 2 de setembre, la imatge d'Ailan Kurdi, el nen sirià de 3 anys ofegat en una platja de Turquia després que s'enfonsés la pastera en què intentava arribar amb el seu germà i els seus pares a una illa grega, va commoure el món. Des d'aleshores almenys 150 menors més, la majoria criatures petites, han mort en la mateixa ruta. Són víctimes anònimes, la cara més cruel de la crisi de refugiats que ha provocat la guerra de Síria. Són dades de l'Organització Mundial de les Migracions (OIM), que precisa que aquest octubre han mort 95 menors al mar Egeu, 20 dels quals tenien menys de 2 anys.

"Les famílies estan intentant arribar a Europa abans que arribi l'hivern, i no poden deixar els seus fills enrere", explica a l'ARA Tara Brian, investigadora de l'OIM. "Els infants són els més vulnerables en el viatge, però aquest camí és molt menys arriscat que la via del Mediterrani central, entre Líbia i Itàlia, i no tenen cap via legal per entrar a Europa, o s'haurien d'esperar molts anys", recorda. Segons l'organització, aquest any han mort 500 persones en el viatge entre Turquia i Grècia, 400 d'elles només des del setembre. Però el desastre al Mediterrani és molt més greu, si s'hi sumen les víctimes que surten de Líbia, on molts cadàvers mai no són registrats: en total són almenys 3.440 morts des del gener, una xifra sense precedents. El poeta somali Warsan Shire, exiliat al Regne Unit, va escriure uns versos que resumeixen el drama: "Heu d'entendre que ningú posa el seu fill en una barca, si no és que l'aigua és més segura que la terra".

L'atenció mediàtica internacional va fer possible que s'identifiqués el cos de l'Ailan, el seu germà Galip (5 anys) i la seva dona, Rehan, i que se'n informés la seva família. Tots tres van tenir un enterrament digne. Però la majoria de morts acaben en fosses comunes, amb un número o un nom que no sempre s'ha pogut comprovar i potser els familiars supervivents no sabran mai del cert què els va passar.

Un grup de refugiats, entre ells, dones i nens, acaben d'arribar a l'illa grega de Quios des de la costa turca.  REUTERS

La intensificació dels combats arran de l'ofensiva amb bombardejos de Rússia ha augmentat també el flux de refugiats i explica que, davant la falta d'una perspectiva d'un final proper del conflicte, cinc anys després, el mal temps al mar no aturi els qui han decidit ara prendre el camí de l'exili.

Segons l'agència de les NU per als Refugiats, l'ACNUR, aquest any han arribat a Europa a través del Mediterrani 752.066 persones, la majoria (562.355) a Grècia. Al mes d'octubre, amb 218.000 arribades (210.000 a Grècia), han arribat tants refugiats com tot l'any passat. L'illa de grega Lesbos s'ha convertit en la principal porta d'entrada.

Cada cop més joves

L'Unicef alerta que el percentatge de menors no para de créixer: des del gener n'han arribat 190.000, és a dir 700 cada dia, el doble que l'any passat. Al pas de Gevgelija (Macedònia) un de cada tres refugiats registrats són menors. Aquest any el 25% de sol·licitants d'asil a Europa són criatures.

Entre les criatures n'hi ha que viatgen soles, perquè les seves famílies no han pogut pagar els traficants per tots o perquè s'han perdut en el camí. El nombre de menors no acompanyats s'ha multiplicat per sis, fins als 5.676 registrats aquest octubre. A Suècia les autoritats fins i tot han habilitat un centre d'acollida específic, davant l'augment de criatures que viatgen soles i la davallada dels adults.

Un home porta en braços un nadó mentre migrants i refugiats caminen en direcció al centre de Sentilj, Eslovènia. AFP

"Aquestes xifres tan elevades evidencien que és la crisi de refugiats a Europa té rostre d'infant", explica la Sandra, responsable de polítiques d’infància del comitè espanyol de l’Unicef. "Els països de la UE han de garantir-los una protecció específica, i no només perquè hi estan obligats per les convencions que han signat sinó per un imperatiu moral", afegeix.

Fugen de la violència de Síria, l'Afganistan i l'Iraq, han viscut la major part de la vida en guerra, amb un accés limitat a l'alimentació, la sanitat i l'educació. "Estan exhaustos i tenen greus problemes psicològics, i arriben a Europa, on pateixen una situació d'incertesa. Són els més vulnerables a les màfies del tràfic de persones, sobretot les criatures menors no acompanyades o separades que poden ser víctimes de les xarxes mafioses", recorda. L'Unicef reclama dels governs una acció específica per evitar que siguin objecte de més violència i abús.

stats