GUERRA OBLIDADA

Augmenten a 40 els nens morts en l’atac “més mortífer” del Iemen

Les Nacions Unides obren una investigació sobre aquest bombardeig de la coalició àrab, liderada per l’Aràbia Saudita, sobre tres autobusos plens de nens

El Comitè Internacional de la Creu Roja ho confirmava ahir a l’ARA: el bombardeig de dijous de la coalició àrab al nord del Iemen contra tres autobusos plens de nens que es dirigien a unes jornades estivals havia sigut encara més mortífer del que s’havia informat en un principi. “Almenys 51 persones, entre les quals 40 nens, van morir, i 79 més, incloses 56 criatures, van resultar ferides”, es lamentava Marie Claire Feghali, directora de comunicació de l’organització al Pròxim Orient. El nombre de cadàvers s’havia gairebé duplicat de la nit al dia. I encara podria augmentar avui, ja que alguns dels ferits, majoritàriament nens, es troben en una situació crítica.

Malgrat que al llarg de les últimes dècades hi ha hagut pocs conflictes tan oblidats com la guerra civil iemenita, aquest cop part de la comunitat internacional sí que va reaccionar i va condemnar el brutal atac. Ahir, el secretari general de l’ONU, António Guterres, i el Consell de Seguretat van demanar una investigació “precisa” sobre l’incident, i van exigir a les parts del conflicte que arribin a un acord polític a través del diàleg. Altres actors, com la Unió Europea, el govern britànic o organitzacions com Amnistia Internacional van reiterar que “s’ha de protegir la població civil”. Per la seva banda, l’aliança liderada pel règim saudita, que dona suport al govern de Sanà, també va anunciar que iniciaria una investigació sobre el bombardeig, tot i que va continuar assegurant que s’havia tractat d’un “atac legítim” en resposta als míssils llançats pels rebels xiïtes houthis contra la ciutat saudita de Jizan.

Imatges esgarrifoses

Les imatges que ahir arribaven de les víctimes eren esfereïdores. A l’interior d’uns hospitals precaris -on sovint no arriben els medicaments-, desenes de nens ensangonats i plens de pols esperaven, amb gestos de dolor, rebre atenció mèdica. En una altra de les fotos s’hi veia un descampat amb desenes de clots petits preparats per enterrar els cadàvers dels infants. “La situació és dramàtica i catastròfica”, va apuntar el doctor Salah Qurban, director de l’Hospital de Saada, que també va advertir que no hi ha prou centres mèdics per tractar les víctimes.

Moltes de les criatures han quedat mutilades i necessiten un tractament d’urgència que no sempre arriba. A més, la sistemàtica manca d’aliments, d’una bona connexió elèctrica i d’infraestructures agreuja la situació. De fet, aquest diari va intentar parlar amb els equips de Metges Sense Fronteres que treballen sobre el terreny, però va resultar impossible. “El Iemen és un d’aquests llocs on les comunicacions són especialment complicades”, argumentava el servei de premsa de l’ONG des de Madrid.

I és que des que el 2015 va començar una guerra civil entre els rebels houthis i el govern -que compta amb el suport de la coalició àrab-, centenars de milers de civils han sigut massacrats en silenci, sense pràcticament captar l’atenció internacional. Famílies completes, infants i també gent gran que, a més, són víctimes d’una de les pitjors crisis humanitàries que hi ha al món. Ahir, a més, Unicef recordava que, des de llavors, 2.400 nens han perdut la vida i gairebé 4.000 han resultat ferits de gravetat o mutilats. El seu sofriment, però, no cessa.

Espanya i Occident, esquitxats

El missatge de la comunitat internacional, que clama per posar fi a la guerra del Iemen, és polèmic i paradoxal. Diversos estats d’Occident, entre els quals Espanya, venen des de fa temps armes a l’Aràbia Saudita i a altres països que formen part de la coalició àrab responsable del bombardeig de dijous. De fet, durant l’any passat, el govern espanyol va vendre armes per més de 361 milions d’euros als països que formen part d’aquesta aliança, principalment al règim saudita. Amnistia Internacional va aprofitar l’ocasió per demanar ahir al president espanyol, Pedro Sánchez, que posi fi a la venda d’armament, tal com es va comprometre a fer.

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF