ENTREVISTA

“El cas català i el migratori demostren que Europa ha de carregar més pes polític”

Andrea Venzon, un italià de 26 anys està decidit a crear un “moviment paneuropeu”: Volt

Un italià de 26 anys està decidit a crear un nou partit europeu des de zero. Es diu Andrea Venzon, ve del sector privat i va topar de ple amb la política quan Anglaterra va votar a favor del Brexit. Fa dos anys tenia al cap la idea d’anar-se’n a Anglaterra a treballar, però la incertesa sobre el Brexit l’hi va impedir. Llavors va decidir fundar un “moviment paneuropeu” que es diu Volt. Va obrir una “petita” pàgina web i assegura que amb poques setmanes tenien centenars de missatges d’interessats a sumar-se al projecte. Ara s’ha convertit en la seva única feina. Volt vol fer-ho al revés: no vol ser una formació europea a partir d’un conglomerat de partits nacionals, sinó que vol fer el camí contrari, anar d’Europa als ajuntaments. Aquesta setmana ja s’ha presentat a Barcelona i Madrid, on s’ha constituït com a partit. Ja tenen 15.000 membres arreu d’Europa i els agrada etiquetar-se com “la generació Erasmus”.

Havent nascut com a reacció al Brexit, ¿hi ha persones implicades a Volt que siguin del Regne Unit?

Al Regne Unit no tenim l’empenta de les eleccions, però tot i això també hi ha molta gent interessada en Volt. Hi ha voluntaris a Londres, Manchester... i més o menys el 50% són expatriats i l’altre 50% són britànics. És un bon senyal. Vol dir que la gent vol provar alguna cosa diferent i que estan preocupats pel Brexit.

Què diferencia Volt?

Som un moviment europeu amb una manera nova i diferent de fer política. D’entrada volem ser un partit transnacional i aquest és el nostre objectiu. Per entrar com a partit al Parlament Europeu s’ha de tenir una mínima presència amb partits a escala nacional i no és fàcil, però estem a prop d’aconseguir-ho. Ja s’han fundat 10 partits de Volt en diferents països i estem a punt de registrar-lo al Parlament Europeu. No som de dretes o d’esquerres, fugim d’aquesta classificació. Ocupem l’espectre progressista. Ens focalitzem en els problemes i proposem solucions, que poden venir del centredreta o del centreesquerra.

Però, aleshores, ¿amb quin criteri es decideix que una política és més adequada que una altra si no hi ha una base ideològica?

Amb valors. Tenim uns valors fonamentals com la solidaritat, la sostenibilitat i la llibertat. A partir d’aquests valors construïm la resta. Adoptem solucions que poden venir de diferents espectres polítics, però quan les prenem hi ha un equip que comprova i ratifica que aquella solució respecti i promogui absolutament aquests valors. Per tant, si decidim que una acció és correcta és perquè respecta tots els valors.

No crec que cap partit polític estigui en contra d’aquests valors.

No és el mateix predicar-los que aplicar-los. Quan apliques aquests valors de debò les polítiques canvien. Quan pensem a promoure el creixement econòmic, mai ho farem d’una manera que no sigui sostenible. Pensem en mesures que tinguin un impacte a llarg termini en la societat. Això no ho fan els partits tradicionals.

Alguns dirien que és una victòria del capitalisme neoliberal que les noves generacions creguin que no hi ha d’haver ideologia.

A mi em sembla un concepte molt bonic. No pensem més en l’altre com un enemic sinó que creiem que podem treballar amb ell. I, en canvi, creiem que el que toca és resoldre problemes. És igual d’on vingui la solució. Estic segur que si creguéssim que podem treballar junts des de qualsevol espectre polític Europa seria un millor lloc per viure-hi.

Per què us dieu generació Erasmus?

La mitjana d’edat és de 35 anys, però com més creixem com a partit més atraiem la gent gran. Entre els membres, el més jove té 14 anys i el més gran 92. Crec que una part de l’èxit té a veure amb el fet que fins ara la gent jove no s’ha vist ben representada. Però també és veritat que l’Erasmus té molt a veure amb aquest esperit més europeu de la nostra generació. Això sí, s’hauria de portar més enllà, a professors o a alumnes d’institut, perquè deixi de ser una cosa només de les persones educades que tenen diners per pagar-se una estada a l’estranger. Europa ha de deixar de ser l’Europa de les elits.

En algunes coses us assembleu a Podem i en d’altres fins i tot a Ciutadans o al mateix Macron.

També ens comparen amb el Moviment 5 Estrelles a Itàlia. Però hi ha moltes diferències. No tenim un líder fort que dicta tot el que s’ha de fer. Som molt transparents i no aportem un missatge de protesta “en contra” de res. Volem canviar Europa proposant idees i alternatives. Els nostres enemics són l’extremisme i el nacionalisme.

A l’Europa ideal de Volt, quin paper hi han de tenir les institucions?

El Parlament hauria de poder legislar, el consell no hauria de poder prendre decisions sense unanimitat i la Comissió ha de ser important, però no tant com ara.

L’Europa de Volt hauria intervingut en el conflicte català?

Per a mi, tant en el problema català com el migratori demostren que les institucions europees han de carregar un pes polític més gran. Aquest és el seu gran problema, que tot es deixa als governs nacionals. Europa necessita més pes polític o fracassarà, i serà una unió de convenciència.

¿Hi hauria una resposta conjunta sobre la venda d’armes a l’Aràbia Saudita?

Encara no tenim una posició sobre el tema. Però personalment crec que Volt seria molt més curosa a l’hora de tancar tractes comercials amb països o sectors econòmics que violen els drets humans. Creiem que són més importants que la conveniència econòmica.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF