Un líder d’Alternativa per a Alemanya crearà un partit encara més ultradretà
El dirigent deixa la formació, que pateix així una nova escissió
BerlínAndré Poggenburg, diputat del partit Alternativa per a Alemanya (AfD) a l’estat federat de Saxònia-Anhalt i líder destacat de l’ala etnonacionalista de la formació ultradretana, se’n va amb un cop de porta: després d’anunciar dijous que abandonava la militància del partit, Poggenburg va confirmar ahir en una entrevista amb el diari Die Welt els seus plans de fundar una nova força situada encara més a la dreta que l’AfD.
Tot apunta que el nou partit rebrà el nom de Ressorgiment dels Patriotes Alemanys (AdP, en la sigla en alemany). Poggenburg va publicar ahir a les seves xarxes socials el logo de la nova formació, amb una flor blava, símbol que els nacionalsocialistes austríacs van utilitzar per identificar-se mútuament entre el 1933 i el 1938, època en què el partit nazi alemany i els seus emblemes eren prohibits a Àustria.
Poggenburg, fundador de la plataforma radical Der Flügel i un dels caps més destacats de les tendències etnonacionalistes pròximes al neonazisme, ja es va veure obligat l’any passat a renunciar als càrrecs de cap del partit a Saxònia-Anhalt i del grup d’AfD al Parlament regional. Les seves constants sortides de to xenòfobes i l’ús d’un llenguatge similar al del règim nazi van sobrepassar fins i tot els límits de la direcció federal d’AfD, un partit que ha convertit la provocació estratègica en el seu modus vivendi.
Poggenburg va arribar a comparar públicament els ciutadans turcs residents a Alemanya amb venedors de camells, i va especular amb la possibilitat d’una guerra civil “davant l’absoluta pèrdua de la identitat alemanya”. La filtració de xats entre militats d’AfD va revelar frases en què el líder ultra defensava la recuperació de les fronteres alemanyes d’abans de la Segona Guerra Mundial.
La marxa de Poggenburg suposa la tercera escissió en la curta però intensa història d’AfD: fundat l’any 2013 com una formació conservadora i euroescèptica, ben aviat es va començar a radicalitzar i a assumir posicions ultranacionalistes i xenòfobes. Aquesta deriva va comportar la sortida del partit de Bernd Lucke, cofundador d’AfD i el seu primer líder, el 2015. La segona marxa destacada va ser la de Frauke Petry l’endemà de les últimes eleccions federals del setembre del 2017: la fins aleshores presidenta del partit va decidir abandonar-lo després d’haver perdut la batalla pel poder amb les faccions més radicals. Tant Lucke com Petry formaven part d’ales més moderades. Amb la marxa de Poggenburg es produeix, per tant, la primera escissió de les faccions més radicals.
“L’AfD ja no és percebuda com una veritable alternativa patriòtica i això provoca una pèrdua de credibilitat”, va dir Poggenburg en l’entrevista publicada ahir per Die Welt. Aquesta sensació comença a créixer entre plataformes ciutadanes ultres com el moviment Pegida (Patriotes Europeus contra la Islamització d’Occident) de Dresden i el partit local Pro Chemnitz, una ciutat saxona que és considerada un bastió històric de la ultradreta i el neonazisme.
Objectiu imminent
L’objectiu de Poggenburg és superar amb el seu nou partit la barrera electoral del 5% en les eleccions regionals dels estats federats orientals de Brandenburg, Turíngia i Saxònia, que es faran a la tardor. Un objectiu que Poggenburg considera difícil però no impossible. Els precedents dels altres dos líders escindits no són gaire prometedors: tant Lucke, encara eurodiputat d’un partit creat per ell mateix després d’abandonar l’AfD, com Petry, que conserva l’escó al Bundestag com a diputada independent, són considerats cadàvers polítics a Alemanya.
Tot i així, la sortida de Poggenburg posa a prova la unitat d’AfD en un any decisiu per al seu futur: a més de les tres eleccions regionals a l’est d’Alemanya, en què es podria convertir en la formació més votada per davant dels democristians i els socialdemòcrates, el partit ultradretà afronta les eleccions europees de finals de maig com una oportunitat per reforçar el seu perfil de partit protesta i líder de l’oposició parlamentària a Alemanya.
