Alemanya, el destí somiat pels refugiats
A l’agost s’hi superen per primer cop en un sol mes la xifra de 100.000 demandes d’asil
MunicEl nombre de sol·licitants d’asil que han arribat a Alemanya ha superat per primer cop en un sol mes la marca dels 100.000. El sistema de registre vàlid a tot el país va anotar a l’agost l’arribada de 104.460 refugiats, segons va informar ahir una portaveu de la conselleria social de Baviera. Des de principis d’any i fins a finals del mes passat s’han registrat a Alemanya 413.535 refugiats. En tot el 2015 seran 800.000, segons calcula el ministeri de l’Interior, una xifra quatre vegades superior a la registrada l’any passat.
El flux cap a la primer economia europea no s’atura, i ahir mateix es va repetir la imatge de dimarts a l’Estació de l’Est de Budapest, on centenars d’immigrants reclamen poder pujar als trens que van cap al nord. Alemanya és el destí desitjat per la majoria de refugiats a Europa. Però, per què?
Mentre que altres països fugen d’estudi, Angela Merkel ha assumit que la gestió de la crisi migratòria és una qüestió de la qual s’ha d’ocupar directament el cap de govern. La cancellera ha utilitzat paraules molt clares tant per donar la benvinguda als milers de persones que fugen d’una guerra o d’una dictadura com per condemnar contundentment la xenofòbia al seu país.
“El comportament humà d’Angela Merkel en el tema de la migració és una lliçó per a tots nosaltres”, va escriure el dominical britànic The Observer, que s’imaginava que si el premier,David Cameron, hagués dit el que va dir la cancellera -“Hem d’estar orgullosos que tants sirians, eritreus o nigerians vulguin venir al nostre país”-, les seves paraules haurien estat rebudes “amb mostres d’histèria general”.
Merkel ha donat esperances als sol·licitants d’asil. No als que provenen de països considerats “segurs”, com els balcànics, als ciutadans dels quals avisa que se’ls denegaria majoritàriament l’estada a Alemanya, però sí als que fugen de veritables zones de conflicte. L’Oficina Federal per a la Migració i els Refugiats va anunciar la setmana passada que els sol·licitants d’asil sirians que arribessin a Alemanya podrien quedar-s’hi i no serien retornats als països de la UE on inicialment s’haguessin registrat, tal com estipula el Conveni de Dublín sobre les demandes d’asil.
Aquesta comunicació se l’han pres al peu de la lletra molts refugiats sirians, i també la policia hongaresa va sentir-se autoritzada a donar via lliure als trens que, des de Budapest, traslladaven milers de persones cap a Occident. Amb el caos format a l’Estació de l’Est de la capital d’Hongria des de dimarts, on centenars de refugiats esperaven amuntegats sense poder accedir a les andanes pel bloqueig de les forces antiavalots, el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, i el canceller austríac, Werner Faymann, van retreure a Berlín que hagués alimentat les ànsies dels sol·licitants d’asil d’arribar de seguida a Alemanya. “Sincerament, no ens sentim coresponsables [d’haver-se convertit en un pol d’atracció de refugiats]”, va defensar-se Merkel.
Tradició en l’acollida de refugiats
Alemanya té, de fet, una llarga tradició en l’acollida de refugiats i, alhora, un clar interès per rebre immigració que vulgui integrar-se al país i pal·liï la falta de mà d’obra. Per mantenir l’èxit econòmic i el benestar i per capgirar la negativa evolució demogràfica, cada cop més empresaris i polítics apel·len a acollir immigrants que ajudin a assegurar a llarg termini el creixement del motor econòmic d’Europa.
A més, des del final de la Segona Guerra Mundial Alemanya ha assimilat el dret d’asil per a perseguits polítics en la seva Constitució i també va firmar el 1951 la Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats de Ginebra.
Com a conseqüència de la dictadura nazi, milions de persones van perdre la seva pàtria. També molts alemanys van requerir solidaritat com a fugitius en situació d’extrema necessitat. La pèrdua d’una terra natal és avui encara present en la memòria de moltes famílies.
“Merkel, Merkel”
Molts ciutadans alemanys s’han abocat a auxiliar els sol·licitants d’asil que arriben al país. I aquesta onada de solidaritat arriba alhora a les orelles de més refugiats. Segons dades de Pro Asyl, a Alemanya ja hi ha 150.000 sirians, 100.000 iraquians i 85.000 afganesos. “Un sempre vol anar allà on té xarxa de famílies i amics”, apunta el secretari general d’aquesta organització, Günter Burkhard. És per tot plegat que els refugiats retinguts a Budapest i altres punts d’Europa reclamen amb crits d’“Alemanya, Alemanya” i “Merkel, Merkel” poder continuar camí cap a aquest país.
