Alemanya adopta un salari mínim amb exclusions

MunicLa nova Gran Coalició d’Angela Merkel governa a Alemanya des de fa poc més de 100 dies i fins ara amb un marcat perfil socialdemòcrata. Els ministeris dirigits per l’SPD assumeixen el protagonisme de la política interna mentre que la cancellera s’alça amb el reconeixement mundial de contactar constantment amb el president rus Vladímir Putin sobre el conflicte a Ucraïna. El vicecanceller socialdemòcrata, Sigmar Gabriel, impulsa la transició energètica, mentre que els seus companys de partit, el ministre de Justícia, Heiko Maas, i la de Família, Manuela Schwesig, es posen, respectivament, en el primer pla de l’opinió pública en la lluita contra els lloguers abusius i a favor de la quota femenina a les empreses. L’SPD també ha aconseguit promoure la llei de doble nacionalitat, de què es beneficiaran els fills nascuts a Alemanya d’estrangers, i aprovar la jubilació a partir dels 63 anys. Amb tot, el pas més històric va prendre forma ahir, quan el consell de ministres va decidir tirar endavant la llei que estableix un salari mínim interprofessional.

Aquesta va ser la reivindicació més important en campanya electoral de l’SPD, si bé la Unió Democratacristiana (CDU) de Merkel i els seus socis bavaresos de la CSU l’han pogut limitar amb algunes excepcions que poden girar-se en contra dels mateixos polítics socialdemòcrates.

I, com a mostra, la crítica que va rebre ahir la ministra de Treball, Andreas Nahles (SPD), de la líder de les mateixes joventuts socialdemòcrates, Johanna Uekermann. “El salari mínim és com un formatge suís”, va assegurar la jove política en referència als forats que deixa la llei. De fet, Uekermann afirma, sobre la decisió del gabinet: “És un cop advers per als que hem lluitat per un salari mínim extensible a tots”.

L’exclusió del dret a cobrar salari mínim dels aturats de llarga durada és la mesura més controvertida. Les joventuts socialdemòcrates temen que aquest sector sigui regularment acomiadat al cap de mig any perquè l’empresari no hagi de pagar el sou base de 8,50 euros l’hora. Segons l’esborrany de llei presentat ahir per la ministra Nahles, les persones que fa més d’un any que estan a l’atur queden excloses del salari mínim durant els primers sis mesos de contracte.

En vigor el 2015

La llei sobre el salari mínim, que encara ha de passar pel Bundestag (cambra baixa) el 4 de juliol i pel Bundesrat (cambra de representació territorial) a la tardor, entrarà en vigor l’1 de gener del 2015 i es preveu un període de transició per als sectors sotmesos a un acord gremial. El 2017, com a molt tard, afectarà tots els sectors, a excepció dels comentats aturats de llarga durada, els menors de 18 anys i els becaris. “Hem d’evitar que els joves prefereixin acceptar treballs remunerats en comptes de començar una formació”, va dir Nahles. La mesura beneficiarà un de cada cinc treballadors de l’antiga Alemanya Oriental i un de cada deu a l’Oest, que ara tenen un salari inferior.

Durant anys, Alemanya es va negar a fixar un salari mínim i va advocar per l’autonomia salarial, en què els sindicats eren els encarregats d’arribar a un acord per fixar sous base per sectors. No obstant, el creixent nombre de feines precàries -amb els famosos minijobs al capdavant- van dur l’SPD a reivindicar aquest assumpte en la campanya per les eleccions generals del setembre.

El gir més socialdemòcrata del govern de Merkel també suscita crítiques als sectors més conservadors d’Alemanya, que asseguren que el salari mínim pot frenar la competitivitat de l’economia més potent d’Europa. Argumenten que, de retruc, augmentarà la feina en negre.

L’investigador econòmic de la Universitat Lliure de Berlín Ronnie Schöb analitza que les diferències en el mercat laboral entre l’Est (amb molt més atur) i l’Oest del país “encara s’agreujaran més”.