La coalició MÉS ha decidit posar en marxa una campanya participativa que té entre els seus objectius obrir la formació a un major nombre de ciutadans i, el més important, escoltar les seves propostes. Cal veure com es desenvoluparà la iniciativa i quins resultats tindrà. Però no deixa de ser lloable qualsevol intent per part dels partits de recuperar la seva connexió amb el carrer. Els impulsors de la campanya asseguren que el pitjor que pot passar és que els ciutadans resolguin la seva relació amb els partits amb el genèric, injust i terrible “tots són iguals”. Però han d’entendre els qui es dediquen a la política que la sensació de ser consultats només una vegada cada quatre anys i veure com després no resulta fàcil expressar l’opinió ni aportar al debat públic és frustrant. El Parlament, va dir aquesta mateixa setmana un diputat de MÉS que s’acaba d’incorporar a la Cambra, sembla molt allunyat de la ciutadania. Bona part del temps dedicat a controlar el Govern és utilitzat pels diputats del partit governant, avui el PP, per lloar de manera publicitària la tasca de l’Executiu. Però és que la modificació del reglament que ara, amb molt bon criteri, vol tornar a rere MÉS, la va aprovar el Pacte de Progrés. Les coses no es veuen igual des del govern que des de l’oposició. I aquesta és una reflexió que han de fer els partits, perquè és quan es té la responsabilitat de govern el moment de canviar les dinàmiques i els articulats que impedeixen la crítica o que limiten la participació ciutadana. Es creen organismes mixtos de participació entre l’administració i les entitats, però sempre es configuren de manera que no es pugui produir cap votació contrària al Govern. Fa por que els ciutadans facin sentir la seva veu, perquè durant la transició es va segellar la idea de democràcia representativa, segons la qual cal deixar que siguin els elegits un pic cada quatre anys els que facin i desfacin. Aquest model ha caducat i no cal modificar la Constitució per posar-hi remei. La participació massiva en les primàries del PSIB confirma que tan falsa és l’afirmació que tots els polítics són iguals com la que els ciutadans “passen” d’ells. Obrir els partits és una obligació ineludible.
