Publicitat
Publicitat

Els fitxatges de l’estiu entelen el retorn de l’esquerra

Les formacions progressistes han creuat crítiques pels nomenaments d’assessors i alts càrrecs mentre el PP es fregava les mans

Quins requisits s’han de reunir per poder ser alt càrrec d’un govern, un consell o un ajuntament? I per ser assessor? Ha de comptar més la formació o l’experiència? La militància ha de ser un valor afegit, com fins ara? El parentiu amb altres membres de la institució lleva legitimitat als nomenaments? Sigui com sigui, en poc més de 45 dies el Govern de Francina Armengol ha estat qüestionat en diverses ocasions –i pels propis aliats polítics– per la política de nomenaments. Tanmateix, el PP ha aprofitat per fer política i intentar erosionar un executiu que, en aquesta qüestió, li ho ha posat fàcil.

Juli Fuster

La primera designació que va generar polèmica va ser la de Juli Fuster (PSOE) com a gerent de l’IB-Salut, l’empresa pública més gran de la CAIB. Ningú no dubtava de les seves capacitats i de la seva trajectòria professional, però hi havia un problema ‘estètic’ important: és la parella de la seva cap directa: la consellera de Salut, Patricia Gómez. El nomenament va rebre una contestació pràcticament instantània per part de Podem i, òbviament, el PP va recordar el renou que va fer l’esquerra quan en la legislatura anterior qui era conseller de Turisme, Carlos Delgado, va fitxar la seva al·lota (finalment, davant les crítiques, va fer anques enrere).

Jordan Thomas

No s’havia esvaït encara el ressò del cas Fuster quan es va conèixer una altra contractació polèmica a Salut: la de Jordan Thomas com a assessor tècnic, un jove de 20 anys sense experiència que presentava com a mèrit aparent haver anat de número tres en la candidatura socialista de Santanyí a les passades eleccions municipals. Thomas va renunciar.

Un altre fitxatge que ha provocat crítiques és la de Pau Thomàs com a assessor tècnic de la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria. Es tracta del fill del vicepresident socialista del Parlament i exconseller de Salut, Vicenç Thomàs. El parentiu ha provocat una reacció de Podem molt similar a l’expressada pel PP. “Donam la imatge que els partits són agències de col·locació”, va lamentar el diputat de la formació, Carlos Saura.

Després d’aquests casos es va reunir la Comissió de Seguiment del Pacte i es va decidir que les conselleries de l’Executiu autonòmic –en mans de PSOE i de MÉS– no contractarien cap alt càrrec ni assessors sense informar-ne abans Podem, el partit que dóna suport parlamentari al Govern Armengol i que sempre ha fet bandera d’estar radicalment en contra del nepotisme a la política.

MÉS tampoc s’ha escapat de les crítiques (sobretot internes) pels seus nomenaments, sobretot dels que ha portat a terme el vicepresident Biel Barceló a la seva Conselleria d’Innovació, Recerca i Turisme. Primer fou la designació com a secretària general d’Irene Moyà, parella de l’exbatle del PP d’Alaró Joan Simonet, que generà una crisi entre la direcció de MÉS i l’agrupació d’Alaró, que es tancà quan Moyà optà per no prendre possessió del càrrec. Però la polèmica va continuar amb el nomenament de l’expresidenta de la patronal CAEB-Restauració, Pilar Carbonell, com a directora general de Turisme, que igualment provocà crítiques internes, i amb la designació com a assessor tècnic de la Conselleria d’Agricultura de l’exconseller Mateu Morro.

Més enllà de l’estricte entorn del Govern balear, hi ha hagut altres casos que han aixecat polseguera pel perfil dels digitats; per exemple el nomenament, també a proposta del PSIB, de l’expresident de la Cambra de Comerç Joan Gual de Torrella com a president de l’Autoritat Portuària de Balears. Els retrets es basaven en el perfil conservador del nomenat i que la seva empresa va presentar un concurs voluntari de creditors l’any 2013.

El mateix Gual de Torrella opinava dijous sobre la controvèrsia: “Crec que els nomenaments a empreses públiques s’han de basar sobretot en criteris de competència i capacitat, i aquest és el paràmetre que ha de regir a l’hora de triar les persones per als càrrecs públics. Jo personalment sent que he rebut la confiança d’un Govern per aplicar una gestió transparent, professional i eficaç, que pens que és el que esperen de nosaltres els ciutadans”.

Podem tampoc s’ha salvat de la controvèrsia pels seus fitxatges. La designació com a síndic de comptes de Fernando Toll-Mesía –que havia militat al PP i havia ocupat càrrecs amb el PSIB– no va agradar a MÉS, per exemple.

Calvià

El darrer cas que ha cridat l’atenció ha estat el de l’acabat de nomenar director de Participació i Joventut per l’Ajuntament de Calvià, Juan Antonio Marcos, un home sense cap vinculació al municipi i que en les eleccions municipals del mes de maig passat va ser elegit regidor al Consistori sevillà de La Rinconada per l’agrupació d’electors La Rinconada Sí se puede. Marcos, que ha estat investigador de la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Sevilla, ha estat fitxat per Podem per la seva experiència en el camp de la participació –els darrers anys ha estat molt actiu en la creació i consolidació de distints col·lectius que després han desembocat en Podem–, segons fonts del mateix Ajuntament calvianer, i cobrarà un sou de 55.000 euros anuals.

Sense negar-ne l’experiència, l’oposició –Esquerra Oberta i el PP– critica que no s’hagi optat per una persona vinculada al municipi, “que podria haver desenvolupat més bé la feina basant-se en un major coneixement del teixit associatiu”.

Pautes

Davant tots aquests casos, cap dels partits que componen la majoria parlamentària d’esquerres ha fixat uns criteris gaire concrets a l’hora de seleccionar els càrrecs rellevants de les institucions; just s’han posat damunt la taula algunes pautes. “Els alts càrrecs han de tenir formació i experiència, i no han de ser elegits per agrair la feina que han fet als seus partits”, manifestava el diputat de Podem, Carlos Saura, sobre la polèmica per la designació d’assessors a les conselleries de Salut i de Treball. David Abril(MÉS) va considerar “difícilment justificable” la designació de Jordan Thomas i va advertir que hauria estat millor que l’haguessin cessat en lloc d’esperar que fos ell qui renunciàs. En canvi, el diputat de MÉS va trobar bona de defensar la designació del fill de Vicenç Thomàs, pel perfil tècnic i pel currículum.

A l’oposició, PP i Ciutadans han aprofitat aquests nomenaments per carregar amb contundència contra el Pacte. Marga Prohens va arribar a acusar els partits d’esquerres de mentir als ciutadans, ja que “els varen vendre durant la campanya una imatge de transparència que s’està incomplint”. Prohens va assegurar que el Govern s’havia convertit en “una agència de col·locació de familiars, amics i parelles”. El portaveu de Ciutadans al Parlament, Xavier Pericay, va criticar el “nepotisme” en els nomenaments i demanà la “regeneració democràtica” que va prometre la presidenta Armengol en el discurs d’investidura. Ambdues formacions aprofitaran el pròxim període de sessions parlamentàries, que començarà a mitjan setembre, per demanar explicacions al Govern.e

 

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 16/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF