COMERÇ DE TOTA LA VIDA: NEGOCI AMB FUTUR?
Portada 03/12/2016

La família com a bastió de resistència

Els comerços que han aconseguit sobreviure i convertir-se en part viva de la ciutat han basat el seu èxit en la qualitat, la dedicació absoluta i el compromís amb els clients

A.tur/ I. Martin/ M.ramis
7 min

Eivissa/ Maó/ PalmaLa invasió de franquícies i grans centres comercials que ha patit el teixit comercial de les Illes Balears en les darreres dècades no ha aconseguit acabar amb el comerç tradicional. Tot i que moltes botigues s’han vist obligades a baixar la persiana, encara són moltes les tendes que han trobat la manera de resistir. Un mètode que té en el relleu generacional familiar el principal comú denominador d'aquesta supervivència. Són els casos que s’exposen a continuació, en els que la família s’ha convertit en el bastió sobre el qual les botigues han pogut continuar atenent els seus clients. La qualitat dels productes, la dedicació absoluta i el compromís amb els compradors són trets diferencials d’un tipus de comerç que cerca la manera d’adaptar-se als nous temps.

Obrir cada dia la persiana del comerç durant més de cinquanta anys ja es pot considerar tota una fita. Però el gran èxit d’aquests comerços és haver-se convertit en part viva de la ciutat que habiten. Qualsevol eivissenc sap que a Can Murenu hi venen ormejos de pesca i souvenirs sense necessitat d’especificar el tipus de tenda que és. El mateix passa a Palma amb Cas Caparrot, una carnisseria que ha sobreviscut durant quatre generacions, o a Ciutadella amb la pastisseria Can Moll.

Tendes que han aconseguit convertir-se en part del paisatge urbà i de la personalitat de cada poble. Tal i com explicava Tià Gibert, quarta generació de carnissers a Palma, “és una monada que una neta vingui a comprar i et recordi que la seva padrina ja venia a cercar la carn aquí o que una dona major et digui que t’ha vist créixer darrere el mostrador”. Viure pel negoci. Resistir amb la persiana oberta com una mostra d’identitat.

Un magatzem de bar que es va convertir en la Bodega Marí

La família com a bastió de resistència

Tot i que a la porta d’entrada llueix escrit l’any 1967, aquesta petita botiga, situada al carrer de Sant Vicent de Santa Eulària del Riu, a Eivissa, comença a exercir com a botiga dos anys abans d’aconseguir la llicència. Era, oficialment, el magatzem de l’antic bar Stop de Santa Eulària, propietat de la família Marí. I allà es podien trobar vins de Xerès i altres destil·lats a granel. Avui, gairebé 50 anys més tard, és Marga Marí qui atén darrera el mostrador. Ara es poden trobar nombroses marques de begudes espirituoses, i fins i tot vins, un producte al qual, al començament, no es van dedicar. Segons la propietària de l’establiment, “el local pràcticament no ha canviat”. El mostrador no és l’original però és “del mateix estil”, i les estanteries continuen sent mobles de magatzem, metàl·lics què, en la darrera dècada, “s’han disfressat” amb xapes de fusta. Aquest celler va començar, i encara conviu, en un carrer marcat, sobretot, pel gran nombre d’establiments d’hostaleria presents en aquella zona a principis de segle XX. És el cas del Royalty, que presideix la plaça d’Espanya des l’any 1933. Això no ha impedit que la Bodega Marí pogués preparar-se per celebrar els 50 anys i, fins i tot, per servir d’exemple a un negoci que ja és a punt de convertir-se en emblemàtic: la Bodega Ribas, oberta l’any 1970, situada només a dos números del mateix carrer i triada, per la Conselleria balear d’Agricultura, com el Comerç d’Or de les Balears de l’any 2010.

Can Murenu: de la dinamita als regals passant pels ormejos de pesca

La família com a bastió de resistència

Situat al número 5 del passeig de Vara de Rei d’Eivissa, Can Murenu és una botiga històrica d’articles de pesca i caça que, a poc a poc, s’ha reconvertit en botiga de regals eivissencs. El seu propietari també és especial. Es tracta, ni més ni menys, de Joan Murenu, fundador del grup eivissenc Uc. Can Murenu és, ara mateix, una botiga difícil de qualificar: juntament amb les eines de pesca i armes de caça, s’hi poden trobar instruments tradicionals eivissencs, productes gastronòmics, begudes alcohòliques -com herbes eivissenques i frígoles-, sabates pageses, cistellons i regals d’inspiració marinera. El trànsit cap a una economia en què el turisme ha anat conquerint espais fins al punt de convertir-se en la principal activitat econòmica de l’illa i envair-ho tot d’articles de regal. La seva història es remunta a l’any 1920, quan Antoni Marí va obrir aquest petit establiment en un local situat fora de Vila. El seu producte estrella era la dinamita, molt emprada tant al camp eivissenc com a la mar. A començament dels anys 20, el negoci es traslladà a l’interior de la ciutat, a uns 100 metres de l’actual ubicació, i l’any 1953 acabà instal·lant-se al local actual. Murenu ha reconegut que si va deixar els explosius va ser “per les dificultats a l’hora de transportar-los”, i que, amb l’arribada del turisme, han acabat de dissenyar el local d’avui. Un comerç que ha sabut adaptar la seva oferta a la necessitat imperant en cada etapa que ha viscut l’illa.

Pastisseria Moll: del xocolate del besavi a la diversitat actual

La família com a bastió de resistència

La tradició pastissera a Ciutadella recau en una família que sempre ha apostat per aquest camí. Es tracta de la família Moll, que, 86 anys després, encara regenta un negoci que s’ha reconvertit en la seva passió. Una passió que va iniciar el besavi, Sebastià Moll, que fabricava xocolata al seu hort i que, posteriorment, la repartia a les botigues de la ciutat. L’any 1935 van obrir l’establiment al carrer del Roser. Després de la seva aposta va arribar el torn de Josep Moll, l’avi. La seva entrada a la gestió de la pastisseria Moll propicià la potenciació d’un local que complementava l’oferta xocolatera. La saga la continuà, després, Julián Coll, que va impulsar la modernització de l’establiment i que va crear uns pastissos cada cop més populars. El pas definitiu el van donar la parella de Julián, Margarita Moll, i el seu fill, Llorenç Coll. Ells són els actuals gestors del negoci familiar i, a causa de les dificultats per sobreviure, únicament, mitjançant la venda de pastissos, s’han hagut d’adaptar potenciant el salat, els encàrrecs i el servei d’àpats. La pastisseria Moll és un referent a Ciutadella i, des de fa 9 anys, ho intenta a Maó, on ja han obert un punt de venda al carrer de l’Àngel. Els pastissos, els dolços, les pastes salades i aquelles produccions especials es poden visualitzar en el seu Facebook, una prova més que l’adaptació als temps que corren s’ha de fer des de tots els vessants i aprofitant, també, l’arribada de les noves tecnologies.

Cas Caparrot: quatre generacions de carnissers a la plaça d’en Coll de Palma

La família com a bastió de resistència

Els germans Malen i Tià Gibert són la quarta generació de la família que se situa rere el mostrador de la carnisseria de Cas Caparrot, a la plaça d’en Coll de Palma, al centre històric de Ciutat. Tot i que tenen constància que, ja al segle XIX, el seu repadrí feia de carnisser a la mateixa plaça (ho testimonia una foto que tenen penjada a l’obrador), cap dels dos germans es va atrevir a datar l’obertura de la carnisseria. Un establiment que ha estat testimoni de la transformació comercial que ha viscut Palma. Abans de la inauguració del mercat de l’Olivar, on hi tingueren trast, la plaça d’en Coll era l’epicentre del comerç de carn. “El meu padrí ja feia botifarrons al mateix local on nosaltres ens trobam, i el cas és que feren molt coneguda la carnisseria”, explica Tià. Perquè no només venen carn al tall. A Cas Caparrot, les elaboracions artesanes també formen part de la seva manera de fer la feina. Des de la sobrassada fins a les saltxitxes, les hamburgueses i els bistecs arrebossats. “La clau per sobreviure és mantenir una bona relació qualitat-preu. És imprescindible”, afirma. I és que, a banda de la qualitat del producte, que prioritàriament és de les Illes, el tracte proper i personalitzat és el que diferencia Cas Caparrot de la resta de carnisseries. Si miren al futur, el panorama no convida a l’optimisme, ja que la continuïtat del negoci familiar no està clar: “Al darrere no ve ningú”, diu Tià, sense perdre el somriure, mentre esmola el ganivet.

La Fantasía: més de 100 anys de negoci tèxtil familiar

La família com a bastió de resistència

Un dels comerços més emblemàtics de Maó és La Fantasía. Ubicada en un dels carrers més cèntrics, el carrer Nou, aquest negoci familiar és un clàssic i un referent dins el seu sector. La Fantasía va néixer el 25 d’abril de 1913. Sebastià Palliser va iniciar un camí que no ha estat gens fàcil. S’hi ha mantingut la idea des del primer dia, quan a la botiga es venia tot tipus de teixits per a vestits, llenceria i abrics. Al cap d’11 anys, el nebot de Sebastià, Pedro Palliser, entra amb força en el negoci i en modernitza l’espai. El 1946, Sebastià Palliser es jubila i el seu nebot continua amb la venda d’articles i sumant cortines al catàleg. I el 1951, Juan Antonio Palliser segueix les petjades del seu pare i entra a fer feina, fins al 1970, quan assumeix el control del negoci. La seva arribada propicia una sèrie de reformes, s’adquireix el local i s’adequa l’establiment als nous temps. En aquest període s’introdueixen més articles relacionats amb la llar, però sense deixar de banda la col·locació de cortines, on es fan amb més nom. El 2007 també és una data important perquè és duu a terme una segona reforma per ampliar el local. Actualment gestionen l’empresa els fills de Juan Antonio Palliser. L’atenció a la botiga, l’assessorament en qualsevol article, l’eficiència del personal i la capacitat per fer-te sentir com a casa són els principals valors d’un negoci que resideix a Maó però que ja forma part del patrimoni comercial menorquí.

stats