El rècord històric d’un equip que abans era especial

BarcelonaEn el fons, tots volem ser especials. I si no podem ser especials, doncs ja ens va bé viure enganyats una estona gràcies a la gent que et diu, de tant en tant, que ets el més maco, el més llest o el més ben parit. Però en el fons saps que no ho ets. Bé, potser sí que ets una mica maco, llest o ben plantat, però el millor segur que no. El Barça, però, sí que era el més bonic, el més llest i el més ben plantat. Cada floreta era merescuda. Durant uns anys ho va guanyar tot i ho feia amb un estil propi, apostant per una via que pocs s’atrevien a seguir. Era com aquell artista de circ que, sense despentinar-se i deixar de somriure, va fer un salt mortal que ningú més vol atrevir-se a fer perquè és massa difícil. I el Barça el feia i aterrava dret. Feia seva la pilota, la cuidava i guanyava. Ara, en canvi, cada cop que li diem al Barça que és el millor, en el fons, és una mentida que ens surt del cor. Quan li dius al teu fill que és el més guapo de tots, tu el veus guapo, però de ben segur que no és el més guapo del planeta. Derrotant el València en una demostració de coratge, el Barça de Valverde va batre un nou rècord: va arribar als 39 partits de Lliga sense perdre. Però si analitzem com ho ha aconseguit, ha sigut amb armes que altres clubs també tenen: domini de les àrees, un bon porter, fer gols gràcies a bons davanters, saber defensar i una mica de sort. És un Barça brillant, treballador, que sap sobreposar-se als problemes. Qualsevol equip que guanyi la lliga espanyola és un gran equip. Però ja no ets el millor i, per aquesta raó, a Europa caus abans de les semifinals. Ja no és el club més especial, el més bonic. Ni tan sols el més romàntic.

No hauria de ser tan greu, de fet. Tots els grans clubs baixen de nivell després de grans generacions. No fa tant el Manchester United o el Milan eren intocables i ara busquen refer-se. Busquen una nova identitat. El pecat del Barça no ha sigut tornar a començar, ha sigut no saber allargar un cicle a Europa que tenia corda per estona, amb Messi, Busquets o Piqué. L’errada ha sigut deixar de ser especial.