CAMÍ, CAMÍ

Exploram els Tossals Verds

Recorrerem camins de quatre mil anys ençà

Partim a conèixer un tast de l’extensa finca pública, de 578 ha, resseguint les tresques que els àntics pobladors i els ramaders transhumants i contrabandistes empraren, pel curs del barranc d’Almadrà.

D’Almadrà al refugi dels Tossals

Arrencam des del clot d’Almadrà, pel camí indicat que voreja els casals de Son Ordines, Can Xalet i sa Casa d’Amunt, arraïmats i senyors de la vall. Ben aviat la pista s’acanala estret amunt, entre farallons impressionants, entintats de roig i grisos.

En el pla del Torrent abandonam Alaró per entrar a terres d’Escorca i connectam amb el traçat del GR-221, que prové d’Alaró i Solleric i, ben indicat, adreça pel comellar de l’Olivar Vell cap als Tossals Verds. El nom apareix documentat el 1583, encara que les cases habilitades com a refugi de la Ruta de Pedra en Sec no s’edificaren fins al s. XIX. Presideixen uns sementers marjats i d’hort a més de 500 m d’altitud. Integrades d’antic en la possessió dels Tossals, controlaven un territori extens i ric en pastures, caça, aigua i altres recursos.

El refugi és un lloc molt freqüentat pels excursionistes pel seu entorn privilegiat, a mig camí del recorregut entre Sóller i Lluc. Paga restar-hi, amb calma, i descobrir-hi racons i secrets.

Recorreguts per la finca

En el coster de darrere del refugi apareixen les restes d’un petit assentament talaiòtic. Cap a ponent, al Putxol (568 m), es localitza una plataforma talaiòtica, típica dels poblats. Si seguim l’empedrat del GR-221, arribarem en uns 20 min. al pla de les Cases Velles. Les runes de l’antiga possessió resten mig amagades a l’esquerra del coll. Darrere es pot descobrir com un corralot: es tracta d’una cabana prehistòrica.

Des del refugi tenim una altra opció de camí per arribar a les Cases Velles. Passant un portellet obert a la part est del tancat de Tossals Verds, podem seguir un vell camí de ferradura que puja en sentit SE i que volta per darrere una cresta rocosa, en els límits del terme d’Alaró i Escorca. Ens condueix, amb bones vistes, fins a la pica del Garrover, des d’on seguirem en el GR en sentit N, per plantar-nos en 10 minuts en el replà de les Cases Velles.

En el penya-segat del barranc del Prat s’amaga la cova dels Moros o dels Ossos, d’on s’estragueren esquelets humans, ceràmica i útils pretalaiòtics. Al coll ens aproximam al pou de la Bassola, un bon lloc per a una aturada, mentre contemplam cap al nord el massís del Massanella i, enfront, els Tossals.

A l’esquena del pouet s’alça una alineació de tossals, denominats les Cuculles. Amb poc esforç es pot ascendir a qualsevol dels pics. Així i tot, resulta molt interessant guaitar al barranc del Prat des del penyal de llevant (748 m); més al sud s’alça un altre vèrtex (775 m), que ens mostra una imatge única de la contrada. Amb un poc de fortuna gaudirem del vol de voltors o esparvers.

Podem retornar cap al refugi pel camí de la Coma. A mitjan trajecte passarem ran del rústic pou de la Coma, obrat a redós d’un penyalar. És aquest un redol ben tranquil i amb molt d’encant. En seguir camí, toparem una bifurcació, on hem de prendre pel tirany de l’esquerra. Tot d’una descobrirem, amunt i més a l’esquerra, uns murs ciclòpics al peu d’una balma. Presenten un pas d’accés a l’interior replanat. Es tracta d’un monument ritual prehistòric, d’uns 4.000 anys d’antigor.

El mateix camí condueix a la pica del Garrover, planiol on enllaçam amb el camí de ferradura que baixa a les cases dels Tossals Verds. Si tenim la previsió de deixar el vehicle devers el km 18 de la carretera Alaró-Orient, podem acabar la ruta resseguint la variant del GR que des del pontet del torrent d’Almadrà, i pels olivars de la Casa Nova i Solleric, arriba fins a Alaró. El darrer tram de baixada -denominat camí Vell de Solleric- discorre prop del torrent homònim.

Com a segona alternativa, des del refugi o des de les Cases Velles, podem seguir per un preciós camí antic fins a la font del Noguer, que brolla prop de l’embassament de Cúber, on trobarem espai d’aparacament. Aquesta part de recorregut ja l’hem tractada en l’article del puig de les Bassetes.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF