Alaró / EscorcaPartim a conèixer un tast de l’extensa finca pública, de 578 ha, resseguint les tresques que els àntics pobladors i els ramaders transhumants i contrabandistes empraren, pel curs del barranc d’Almadrà.
D’Almadrà al refugi dels Tossals
Arrencam des del clot d’Almadrà, pel camí indicat que voreja els casals de Son Ordines, Can Xalet i sa Casa d’Amunt, arraïmats i senyors de la vall. Ben aviat la pista s’acanala estret amunt, entre farallons impressionants, entintats de roig i grisos.
En el pla del Torrent abandonam Alaró per entrar a terres d’Escorca i connectam amb el traçat del GR-221, que prové d’Alaró i Solleric i, ben indicat, adreça pel comellar de l’Olivar Vell cap als Tossals Verds. El nom apareix documentat el 1583, encara que les cases habilitades com a refugi de la Ruta de Pedra en Sec no s’edificaren fins al s. XIX. Presideixen uns sementers marjats i d’hort a més de 500 m d’altitud. Integrades d’antic en la possessió dels Tossals, controlaven un territori extens i ric en pastures, caça, aigua i altres recursos.
El refugi és un lloc molt freqüentat pels excursionistes pel seu entorn privilegiat, a mig camí del recorregut entre Sóller i Lluc. Paga restar-hi, amb calma, i descobrir-hi racons i secrets.
Recorreguts per la finca
En el coster de darrere del refugi apareixen les restes d’un petit assentament talaiòtic. Cap a ponent, al Putxol (568 m), es localitza una plataforma talaiòtica, típica dels poblats. Si seguim l’empedrat del GR-221, arribarem en uns 20 min. al pla de les Cases Velles. Les runes de l’antiga possessió resten mig amagades a l’esquerra del coll. Darrere es pot descobrir com un corralot: es tracta d’una cabana prehistòrica.
Des del refugi tenim una altra opció de camí per arribar a les Cases Velles. Passant un portellet obert a la part est del tancat de Tossals Verds, podem seguir un vell camí de ferradura que puja en sentit SE i que volta per darrere una cresta rocosa, en els límits del terme d’Alaró i Escorca. Ens condueix, amb bones vistes, fins a la pica del Garrover, des d’on seguirem en el GR en sentit N, per plantar-nos en 10 minuts en el replà de les Cases Velles.
En el penya-segat del barranc del Prat s’amaga la cova dels Moros o dels Ossos, d’on s’estragueren esquelets humans, ceràmica i útils pretalaiòtics. Al coll ens aproximam al pou de la Bassola, un bon lloc per a una aturada, mentre contemplam cap al nord el massís del Massanella i, enfront, els Tossals.
A l’esquena del pouet s’alça una alineació de tossals, denominats les Cuculles. Amb poc esforç es pot ascendir a qualsevol dels pics. Així i tot, resulta molt interessant guaitar al barranc del Prat des del penyal de llevant (748 m); més al sud s’alça un altre vèrtex (775 m), que ens mostra una imatge única de la contrada. Amb un poc de fortuna gaudirem del vol de voltors o esparvers.
Podem retornar cap al refugi pel camí de la Coma. A mitjan trajecte passarem ran del rústic pou de la Coma, obrat a redós d’un penyalar. És aquest un redol ben tranquil i amb molt d’encant. En seguir camí, toparem una bifurcació, on hem de prendre pel tirany de l’esquerra. Tot d’una descobrirem, amunt i més a l’esquerra, uns murs ciclòpics al peu d’una balma. Presenten un pas d’accés a l’interior replanat. Es tracta d’un monument ritual prehistòric, d’uns 4.000 anys d’antigor.
El mateix camí condueix a la pica del Garrover, planiol on enllaçam amb el camí de ferradura que baixa a les cases dels Tossals Verds. Si tenim la previsió de deixar el vehicle devers el km 18 de la carretera Alaró-Orient, podem acabar la ruta resseguint la variant del GR que des del pontet del torrent d’Almadrà, i pels olivars de la Casa Nova i Solleric, arriba fins a Alaró. El darrer tram de baixada -denominat camí Vell de Solleric- discorre prop del torrent homònim.
Com a segona alternativa, des del refugi o des de les Cases Velles, podem seguir per un preciós camí antic fins a la font del Noguer, que brolla prop de l’embassament de Cúber, on trobarem espai d’aparacament. Aquesta part de recorregut ja l’hem tractada en l’article del puig de les Bassetes.
