29/03/2015

Un projecte petit per a una necessitat gran

2 min

Jugar a bàsquet no és senzill, i fer-ho en una cadira de rodes, molt menys. A més d’habilitat, aquesta disciplina exigeix un esforç extra, ja que obliga a fer una inversió econòmica important. Alguns joves deixen de jugar-hi perquè no poden fer front a la despesa. És per això que Justin Doellman, jugador del Barça, s’ha animat a apadrinar una iniciativa del CE Sant Nicolau de Sabadell que fa patxoca. El club ha presentat a un concurs de la Lliga Endesa el projecte La Cadira Desitjada, que ha sigut seleccionat per optar a un premi de 6.000 euros.

“Amb una cadira de rodes normal no es pot jugar a bàsquet. És un esport molt dur, hi ha massa contacte i la cadira de carrer es podria trencar. Les cadires esportives estan fetes a mida i són molt cares -recorda Óscar Trigo, entrenador de l’equip català i exseleccionador espanyol-. Nosaltres volem transmetre un missatge de normalitat. Tenim clar que som un equip de bàsquet més. Deixem de banda les discapacitats perquè al final tots som bàsquet”.

“Al nostre club apostem pels nous talents i per això aquest any volem organitzar a Sabadell el Campionat d’Espanya de promeses en cadira de rodes, però necessitem una cosa fonamental: cadires de rodes esportives. L’objectiu és que aquests nous talents puguin protagonitzar l’esport que més els agrada, el bàsquet. Hi ha gent jove que abandona l’esport perquè no pot pagar-se una cadira”, resumeix.

El bàsquet en cadira de rodes és un esport professional a alguns països com el Canadà, Austràlia, els Estats Units o la Gran Bretanya, però a casa nostra encara depèn de subvencions que cada vegada són més reduïdes. Així que a clubs com el CE Sant Nicolau de Sabadell no els queda una altra sortida que tirar d’enginy, imaginació i optimisme per aconseguir diners. El seu projecte necessita rebre 7.000 vots per classificar-se per a la fase final, a la qual només accediran les tres iniciatives més populars.

Lluny d’evolucionar i adaptar-se als nous temps, les administracions esportives del govern espanyol estan tornant a estructures del passat que posen en risc la pràctica d’aquests esports adaptats i obliguen els clubs que els promouen a imaginar noves vies alternatives de finançament. Algunes societats entenen ja l’esport adaptat com una disciplina més, però mentre nosaltres no aconseguim fer madurar la nostra, cal que donem suport a iniciatives com aquesta. El termini per votar el projecte acaba aquest dissabte.

stats