Els principis de Gerardo Martino

BarcelonaNo ho va dubtar ni un instant. Tot i que encara hi ha una escletxa per guanyar la Lliga, Gerardo Martino es va suspendre a ell mateix fa dues setmanes en roda de premsa. No li va tremolar la veu per admetre que els resultats no han estat bons en el seu primer any a la banqueta blaugrana. Més enllà dels títols, però, hi ha una sèrie de principis -reptes, en definitiva- que el tècnic havia de complir per triomfar al Barça, unes qüestions que ajuden a explicar els resultats de l’equip i la valoració que es té dins del club, el vestidor i entre els aficionats sobre l’entrenador de Rosario.

Recuperar la pressió

En el decàleg futbolístic de Martino, és una idea base

El 26 de juliol del 2013 el tècnic argentí va exposar el seu ideari futbolístic, remarcant sempre que aterrava a Barcelona per “continuar una idea”. Durant el seu discurs iniciàtic, Martino va reiterar en diverses ocasions que calia “recuperar la pressió”. El grup va respondre a la crida de l’entrenador, i en el primer partit de Lliga, contra el Llevant, l’equip mossegava, i va recuperar part de la seva identitat. De mica en mica, però, l’esforç per recuperar la pilota a prop de la porteria contrària es va anar diluint. L’equip no ha aconseguit pressionar durant llargues fases dels partits, i a vegades la pressió s’ha fet descoordinada. A finals d’any, amb Cesc, Pedro i Alexis ocupant la tripleta d’atac, l’equip va recuperar el seu distintiu, però mai amb la intensitat dels primers anys del cicle guanyador d’aquest grup de jugadors.

Evolucionar l’estil

El tècnic volia imprimir més velocitat a les transicions

Newell’s no jugava com el Barça. Tot i que tenien un tracte exquisit de la pilota, els leprosos que va armar Martino eren un bloc molt més vertical i veloç en les transicions. Aquesta era la idea que volia implantar el de Rosario, com va explicar el primer dia a Barcelona: “Combinar l’estil del club i mirar d’aportar qüestions personals que poden ajudar”. Durant la primera part de la temporada, el segell de Martino es va notar, l’equip buscava canvis d’orientació i les transicions eren més ràpides -el tema va derivar en el famós debat sobre l’estil-. Coincidint amb el canvi d’any, els matisos que va voler introduir l’argentí es van anar diluint. Hi va haver debat intern, i alguns jugadors amb molt pes al vestidor van aconseguir que l’equip tornés al que havia fet durant l’últim lustre. De fet, Martino sempre ha estat un home dialogant, o almenys així ho va manifestar quan era a l’Argentina: “A ningú li cau la corona perquè vingui un jugador i et faci veure que s’ha de canviar alguna cosa”.

Fer rotacions

Les lesions han truncat el full de ruta imposat per l’entrenador

Fins a l’últim terç de temporada, Martino va apostar per fer rotacions contínues i arribar al tram decisiu de curs amb les cames fresques. Al Santiago Bernabéu el Barça va demostrar que arribava bé a l’hora de la veritat, com recordava Xavi Hernández repetidament. Les lesions de futbolistes fonamentals durant les últimes setmanes de curs, i la demostració que alguns jugadors no tenien la guspira necessària per desequilibrar als moments finals, van tirar per terra el full de ruta dissenyat per Martino.

Encaixar Neymar i Messi

Els dos cracs s’han perdut bona part de la campanya per lesions

Els bons futbolistes sempre poden jugar junts. Aquesta era la premissa que defensava Martino des de l’inici. “Seria un dèficit de l’entrenador” si no s’aconseguís, admetia el de Rosario al juliol. Les lesions que han patit tots dos jugadors han fet impossible que sorgís la química. Neymar i Messi només han coincidit sobre el terreny de joc en 1.917 minuts dels més de 5.000 que s’han disputat fins avui. A més, en els moments importants el brasiler va jugar allunyat de la seva posició natural, en un ecosistema estrany per a ell, ja que partia des de la banda dreta.

Ser un equip regular

La gran assignatura de l’equip ha estat ser regular els 90 minuts

Fins al tram final de temporada, Martino va defensar que sempre hi havia una millora en el joc respecte al partit anterior. L’equip feia passos endavant, però el tècnic repetia una vegada i una altra que faltava regularitat. El Barça no ha fet 90 minuts a un bon nivell, sempre hi ha hagut alts i baixos, minuts frenètics combinats amb llargues estones de pèrdua de control.

Recuperar la fam

Tot i estar viu a la Lliga, en alguns duels ha faltat motivació

El gran repte d’un tècnic que arriba a un vestidor que ho ha guanyat tot durant els últims anys és sacsejar el grup i tornar a motivar els futbolistes perquè corrin per cada pilota com si fos l’última. “Hem de mantenir la fam de continuar guanyant”, explicava. Durant tot l’any el Barça ha destacat per ser irregular a la Lliga, sobretot en els escenaris més modestos. Valladolid, Granada, Pamplona i Llevant han privat el Barça d’estar al capdavant de la Lliga i dependre d’ell mateix. A més, contra l’Atlètic a la Champions algunes veus autoritzades van criticar que l’equip no va lluitar.

Apostar pel planter

Els jugadors del filial han tingut una participació testimonial

Una de les característiques que destacaven els amics i companys de Martino des de l’Argentina l’estiu passat era que es passava els caps de setmana al complex de Bella Vista mirant partits de les categories inferiors de Newell’s. A Barcelona, el planter ha desaparegut i només han tingut presència Adama, Dongou i Patrick, que sumen entre tots tres -jugadors de perfil físic- 73 minuts. Al Miniestadi Martino només hi va anar un partit contra el Deportivo per veure el filial, i quan es va quedar sense centrals per viatjar a Granada -enmig del cas FIFA sobre La Masia- no es va convocar cap defensa i va optar per col·locar la parella formada per Javier Mascherano i Sergio Busquets.

Transmetre lideratge

El tècnic ha destacat pel fet de ser dialogant i comunicatiu

“Sempre intentem estar a prop del jugador, conversar, intercanviar idees, tot i saber qui pren les decisions”, deia Martino el dia que va exposar el seu decàleg. L’argentí ha intentat transmetre el lideratge des de la proximitat, sense ser una persona enèrgica ni empàtica que es posés al capdavant del grup. En els moments decisius, quan el vestidor estava tocat, als despatxos del Camp Nou es va sentir que va faltar lideratge. Les mateixes veus que, nou mesos abans, qualificaven Martino de figura “relaxant”. Una de les maneres que va intentar aplicar el de Rosario per guanyar-se el grup va ser no fitxar a ningú i llançar, així, un missatge de confiança als jugadors.

Adaptar-se a Europa

El futbol sud-americà té un ritme diferent de l’europeu

Martino va fer-se un nom en el món del futbol a l’Argentina i com a seleccionador del Paraguai. El ritme, especialment la circulació de pilota, és molt diferent entre el continent sud-americà i l’europeu. És un canvi important que requereix un temps d’adaptació que el de Rosario no ha tingut, ja que va arribar a un club sacsejat per l’adéu de l’entrenador. Algunes veus dins el vestidor han titllat de desfasats els mètodes de Martino a l’hora d’entrenar.

Conviure amb l’entorn

El Barça és una institució complicada i sobreanalitzada

El Barça està en el centre del debat sempre. Molts mitjans, molts interessos, una vinculació directa amb el poder... En definitiva, una singularitat que no existeix en altres cultures. Pep Guardiola va definir aquesta idiosincràsia la setmana passada: “El futbol alemany és molt més tranquil entre partits. A Barcelona cada dia hi ha un debat. Allà és tot molt més relaxat, deu ser una qüestió cultural”. Martino va topar amb aquesta realitat al principi, fent cas de persones del club que li donaven una visió particular i interessada dels diferents elements de l’entorn, i que el periodista Jordi Borda va definir com a “menjaorelles” en aquest diari. Això va portar el tècnic a tenir algunes topades amb la premsa, malgrat que de mica en mica ha sabut trobar el seu encaix i fins i tot solucionar amb ironia algunes situacions incòmodes. Tot en un any en què ha dimitit el president que el va fitxar, i el club ha estat imputat i sancionat per la FIFA. Un any difícil en què els principis de Martino no han arribat al final.