OPINIÓ

Tot i perdre, no ens resignem

Si jo fos un cronista neutral només explicaria que el derbi català va ser un partit poc brillant i més aviat avorrit

Si jo fos un cronista neutral només explicaria que el derbi català va ser un partit poc brillant i més aviat avorrit. Amb un equip amb jugadors molt millors i un altre amb un bon plantejament defensiu. L’equip amb millors jugadors va dominar sense fer un gran partit i es va arribar a vint minuts per al final amb empat a zero.Aleshores, el gran talent d’un Messi que sempre juga amb una motivació extra contra l’Espanyol (cosa que, malgrat els efectes, li agreixo) i un doble error de Víctor Sánchez (que fins aleshores havia jugat un bon partit) van desequilibrar el marcador. El segon gol va arribar a l’últim minut, quan els blanc-i-blaus van fer un tímid pas endavant buscant un empat impossible.

Des de la perspectiva perica, el partit deixa alguna bona notícia. La primera, un partit i un resultat dignes. Alguns diran que això és acceptar la mediocritat i ser poc ambiciós. Jo en dic principi de realitat. No podem jugar contra el Barça de tu a tu. El primer objectiu quan jugues contra un equip superior és neutralitzar-lo. I aquest era el pla. Això lliga amb la segona bona notícia: tenim un gran entrenador. Capaç d’adaptar-se a les circumstàncies, estudiós, treballador. Un entrenador que ens hauria de durar molts anys. Un entrenador, Mister Chen, que es mereix -com tots els pericos- reforços per poder ser ambiciosos.

Perdre contra el Barça sempre fa mal. Em nego a mirar-me els derbis amb indiferència. Em resisteixo a deixar sol el meu equip. “ Contra todos y contra todo ”. És per això que em toca l’antipàtic paper de recordar allò que ningú, des de la “neutralitat”, no dirà: el Barça va fer més faltes que l’Espanyol però el còmput de targetes va ser de 0-4; Granero no pot protestar, però Busquets es passa tot el partit queixant-se; Messi dona una coça sense pilota i no veu ni la groga, i es van sentir crits força massius insultant i desitjant la mort de Víctor Sánchez. Segurament, res massa escandalós. El que sí que és escandalós és que calgui ser perico per veure-ho, que cap mirada teòricament objectiva sigui capaç ni d’esmentar-ho. El tractament donat a les paraules de Piqué de dijous mostra que la meva és una missió impossible. Però no em penso resignar.

EDICIÓ PAPER 21/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF