Misc 08/10/2017

El paper de Cury i Braida al Barça

Dues figures satèl·lit sobre les quals s’ha posat el focus aquest estiu

i
Albert Llimós
5 min
El paper de Cury i Braida al Barça

BarcelonaEl diagnòstic que s’ha fet als despatxos del Camp Nou després d’un estiu intens és rotund: s’ha de clarificar l’estructura esportiva, recarregada i confusa, farcida d’interlocutors que han perjudicat algunes de les operacions que s’han intentat executar durant aquests últims mesos. Dins d’aquest organigrama hi ha moltes figures que generen debat dins del barcelonisme perquè les seves funcions no queden clares. I més després del que ha passat aquest estiu, sobretot amb el cas Neymar.

Després de la revisió feta durant aquest setembre, queda clar que Pep Segura serà l’home de pes dins l’organigrama esportiu i qui tindrà l’última paraula sobre els fitxatges, i informarà directament el director executiu, Òscar Grau. Robert, que va tenir un peu fora a finals d’estiu, seguirà com a secretari tècnic, un nivell per sota de Segura. Els grans damnificats són Raül Sanllehí, assenyalat després de la revisió interna que s’ha dut a terme, i Albert Soler, que perd pes en la parcel·la esportiva però que s’encarregarà encara de les qüestions econòmiques i institucionals, tota l’àrea de gestió. Sanllehí era fins ara la persona clau en les negociacions amb els futbolistes, una peça respectada dins del sector per la seva llarga experiència -portava gairebé quinze anys al Barça- i que no encaixa dins del nou organigrama que ha dibuixat Segura. D’altra banda, el vicepresident esportiu, Jordi Mestre, tindrà una funció menys activa en totes les operacions, recuperant el model que hi havia en l’etapa d’Andoni Zubizarreta com a director esportiu. Així doncs, dos anys més tard, es torna als orígens, es recupera el model que hi havia al principi del mandat.

Però la llista de noms que sobrevolen l’estructura esportiva no s’acaba aquí. N’hi ha més, com André Cury i Ariedo Braida, dues figures satèl·lit sobre les quals s’ha posat el focus aquest estiu per diferents motius. El primer va arribar al Barça de la mà de Sandro Rosell. Es coneixien de l’etapa de l’expresident a Nike, al Brasil. “Cury va començar com a amic de Pepe Costa (membre del cos tècnic del Barça) ajudant a fer de scout per a Nike. Allà va anar coneixent joves jugadors amb potencial i després va convertir-se en empresari”, explica una persona que va treballar amb ells. Amb el fitxatge de Neymar pel Barça, Cury es va convertir en treballador del club català: havia de ser l’home que controlés Neymar -era habitual veure’l a les oficines de N&N- i, a més, supervisés el mercat brasiler.

Braida, en canvi, va arribar com a assessor de Bartomeu després de la destitució d’Andoni Zubizarreta i abans del fitxatge de Robert Fernández com a secretari tècnic. L’exjugador del Sabadell Latchezar Tanev, amic del president, va ser qui li va proposar el nom de l’italià per incorporar-se al Barça i aportar la seva àmplia experiència, sobretot en el mercat italià. Braida es va convertir en home de confiança de Bartomeu, això sí, sense capacitat de decisió. “No ha pintat res”, assumeixen els mateixos membres de l’estructura esportiva amb naturalitat. “És lògic que la gent es pregunti què fa”. En tot cas, també es puntualitza que des del principi la funció del veterà italià quedava clarament definida: la seva feina era purament d’assessorament. En l’interval entre Zubizarreta i Robert, Bartomeu “volia gent de confiança” i va anar a parar a Braida per recomanació de Tanev. El president aprecia l’italià, i després del primer any li va renovar el contracte. Periòdicament es reuneix amb Bartomeu i Carles Rexach, un altre dels assessors ben remunerats que té l’entitat, per “parlar de futbol” i donar consells al president, expliquen al club.

Això sí, tot i que no hagi participat en el procés de decisió, Braida té una presència regular a les instal·lacions del club, especialment a Sant Joan Despí. D’hores, en fa. Els caps de setmana se’ls passa a la Ciutat Esportiva mirant els partits dels juvenils i els cadets. Tampoc falla al Miniestadi, i ja és un habitual en els partits del Barça al Camp Nou. Sempre és el primer a asseure’s a la llotja de l’estadi. En solitari o al costat de Robert. Força estona abans que arrenqui el partit, gairebé sempre en silenci, amb la mirada sobre la gespa o consultant el mòbil, Braida espera que arrenqui el partit del Barça des d’un lloc privilegiat.

Els tentacles de Cury

Ben diferent és la valoració que es fa de Cury. Al club el defensen tot i que no va evitar la marxa de Neymar, el jugador -en teoria- pel qual va arribar al Barça. Hi ha qui recorda la seva estreta relació amb Rosell per justificar el seu aterratge al Camp Nou. “Va avisar fa molt de temps que hi havia contactes amb el PSG. Però crèiem que era un tema reconduïble”, expliquen al club ja obertament, assumint que des de molts mesos abans que Neymar marxés cap a París la cúpula blaugrana estava al corrent de tot. De fet, Cury va fer dos viatges als Estats Units durant la gira per intentar evitar la fuga del davanter, però no va poder frenar-la.

“No para d’aportar. Sembla que sigui un vividor, però és només un posat”, diuen a les oficines del Camp Nou per descriure Cury. Tot i això, sobre la seva figura hi continua havent moltes ombres: el seu passat a l’empresa Traffic, una de les més grans de Sud-amèrica i que va intervenir en els fitxatges de Keirrison i Henrique pel Barça l’any 2008, generen dubtes. També perquè Cury té molt bones relacions amb alguns clubs brasilers, fins al punt que alguns mitjans locals pràcticament el situen com a director esportiu a l’ombra d’alguna entitat brasilera. Al Barça enumeren operacions per defensar la feina de Cury. La llista és llarga -segons la versió del club-. Va ajudar a portar Vitinho, el jugador del filial, a cost zero. “Marlon se’l va treure de la màniga”, apunten. El preu tancat de 9 milions pel central colombià Yerri Mina, que arribarà al Barça aquest 2018, “el va tancar ell”. Va pactar l’actual futbolista del Manchester City Gabriel Jesus a un preu “molt baix” quan jugava al Palmeiras, i després va ser la secretaria tècnica que “no el va voler”. Marquinhos el va tancar per “tres milions”, la cúpula esportiva el va descartar i va acabar al Roma. D’allí va saltar al PSG i, un cop consolidat com a futbolista d’elit, quan se’l va anar a buscar ja valia més de 40 milions. Amb Douglas “ens salva ell” -expliquen-, ja que “n’hauríem pagat 12 milions i ell el va treure per quatre”.

També va participar en les negociacions amb Davinson Sánchez, el central colombià que jugava a l’Atlético Nacional i ara ho fa al Tottenham, perquè els seus tentacles també s’estenen a Colòmbia, no només en territori brasiler. “Per la seva feina passada d’intermediació té molts contactes, i això el converteix en un actiu altíssim”, diuen a les oficines del Camp Nou per defensar una figura sobre la qual sempre ha planat una ombra allargada. “Aquests anys he estalviat molt de temps, esforços i diners al club, i qui ho ha de saber, ho sap”, explica Cury. Sap moltes coses, i convertir-lo en enemic pot portar problemes a més d’un.

stats