Publicitat
Publicitat

Una papallona amb les ales de plata

Mireia Belmonte bat el seu rècord personal però només pot ser segona darrere la xinesa Liu Zige

Silenci absolut al Sant Jordi. Les nedadores posen els peus sobre la plataforma, un a la base, l'altre al topall del darrere. Sona l'avís i totes es tiren a l'aigua d'una revolada. Mireia Belmonte, la que més. La badalonina és la més ràpida a reaccionar i la que rema amb més força. Desenganxa els braços del seu cos, els obre en creu com si fos una papallona, i els fa impactar amb delicadesa i potència a la vegada. Un cop, dos, tres... Vol ser la més ràpida i aprofita el vent a favor dels milers d'aficionats del pavelló barceloní que també bufen per intentar ajudar-la. Lluita fins al final i rebaixa la seva marca, però no pot pujar al graó més alt del podi. Una xinesa, Liu Zige -la plusmarquista mundial el 2009- encara ha estat més veloç i li pispa el privilegi per dues dècimes escasses.

Poques vegades superar la teva marca pot tenir un regust tan agredolç. Mireia Bemonte va rebre la medalla de plata i va atendre els mitjans sense perdre el somriure dels llavis. "Estic més que contenta, he rebaixat quatre dècimes respecte a Londres, no puc estar més satisfeta", deia la badalonina. Però els que la coneixen bé asseguren que la processó anava per dins. Ho havia fet tot perfecte i s'esperava l'or. Se l'esperava ella, els que la coneixen i els aficionats que l'havien anat a veure al Sant Jordi, però ningú no comptava amb el míssil que nedava pel carril sis.

Ahir es complia tot just un any del primer or olímpic de Belmonte, que va guanyar precisament en la prova dels 200 papallona a Londres. A l'Aquatics Centre es va penjar la plata, al Sant Jordi va repetir el mateix metall. "És un resultat que em deixa un mal gust de boca difícil de digerir", deia sense pèls a la llengua Fred Vergnoux, el seu entrenador. "No sé si podem demanar més. És el seu millor temps, una prova molt ben feta, els parcials i la sortida molt bé. No he parlat amb ella, però suposo que haurà estat una petita decepció per haver-se quedat a dues dècimes. Això no és res, la meitat d'un dit. Em molesta bastant".

La badalonina va reaccionar amb 66 centèsimes i va creuar els primers cinquanta metres de la piscina amb 28,29 segons, a tan sols una dècima de Jiao Liuyang, la campiona olímpica, que es desinflaria al segon tram de piscina i quedaria descartada de la lluita per la victòria. Però, en paral·lel, Liu Zige va aparèixer del no-res amb un parcial estratosfèric (31,19) per situar-se al capdavant de manera momentània. Belmonte, al seu torn, no es va donar per vençuda i va remuntar per arribar als 150 metres amb el mateix temps que la rival. En quedaven només cinquanta per decidir l'or. A l'últim viratge, Liu Zige va sortir una mica abans a la superfície, mentre que Belmonte va allargar per sota l'aigua. A falta de 30 metres tot continuava igual. Va arribar el moment de remar amb més força que mai i la catalana, malgrat fer una marca excel·lent (32,29), va quedar a dinou centèsimes de la glòria.

"En aquesta final ha fet un supersalt. Ha de continuar així. L'any que ve serà millor, i l'altre encara més", comenta Vergnoux, incapaç de retreure res a una nedadora que en aquest campionat del Món ja ha aconseguit dues medalles (va ser bronze als 200 estils) i a la prova de papallona ha rebaixat tres vegades la seva marca personal i el rècord espanyol.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF