La nova onada alemanya
Poques vegades un equip campió disputa un torneig oficial amb menys expectatives que les que Alemanya ha posat en la Copa Confederacions. Però com qui no vol la cosa la selecció de Joachim Löw juga aquest diumenge la final contra Xile havent après molt pel camí amb una plantilla experimental.
Löw ho té tot apuntat. Ja va escriure un diari personal durant el Mundial guanyat el 2014 i ara ha continuat fent anotacions sobre converses amb jugadors, continguts d’entrenaments i progressió de futbolistes. L’experiència que s’endú la seva plantilla de la cita a Rússia és tremendament valuosa per alimentar la competitivitat d’una selecció que mai no havia disposat de tanta exuberància d’efectius. Com a recordatori: Alemanya ha arribat ara a la final amb només dos jugadors (Hector i Draxler) amb més de 20 partits internacionals. Divuit futbolistes aterraven a Rússia amb menys de 10 partits de selecció a les cames i sis homes de Löw eren absoluts debutants.
Encara queda tota una temporada, però passar el filtre per entrar a la llista del Mundial del 2018 serà una feina enorme. Hi ha 23 places, però en realitat quasi la meitat ja estan donades als campions mundials Neuer, Boateng, Hummels, Kroos, Khedira, Özil i Thomas Müller. Ter Stegen, Kimmich i Hector també són noms que de ben segur tornaran a Rússia, i s’hi ha d’afegir un tercer porter. Futbolistes també campions mundials com Höwedes, Draxler i Götze compten amb un plus en la tria de Löw. I Gündogan i Reus també hi seran si els respecten les lesions. Però què passarà amb altres prodigis com Goretzka, Werner, Weigl, Brandt, Sané, Süle o Henrichs? O amb futbolistes tan útils com Rudy, Can i Stindl? O amb estrelles de la sub-21 com Gnabry, Weiser, Dahoud, Arnold, Meyer, Toljan i Tah, que acaben de proclamar-se campions d’Europa davant l’Espanya d’Asensio, Ceballos, Saúl, Bellerín, Deulofeu, Denis Suárez i companyia?
Des que va tocar fons entre el 1998 i el 2000, la selecció alemanya ha sabut treballar a llarg termini amb un full de ruta clar en la formació de jugadors i tècnics. Però a més a més ha après de la supèrbia del passat, quan Beckenbauer va dir, l’any 1990, després de guanyar des de la banqueta el Mundial i en plena eufòria per la reunificació, que la selecció alemanya seria “imbatible durant anys”.
Ara el mànager de la Federació Alemanya, Oliver Bierhoff, adverteix que tenen molts tipus de jugadors semblants i certes desatencions en aspectes tècnics individuals. A més, seleccions com l’anglesa, la francesa, la portuguesa, la italiana o l’espanyola també treballen amb èxit en categories de formació. Alemanya no vol adormir-se sobre els llorers. El vocabulari de Beckenbauer no és el mateix que el que escriu Löw al seu diari.
