Publicitat
Publicitat

La normalitat de Guardiola

El tècnic va defensar poder parlar en català a la roda de premsa a Madrid

Abans d’un partit de la Lliga de Campions, la UEFA parla amb els dos equips per organitzar-ho tot. Normalment, les rodes de premsa prèvies es fan al mateix escenari del partit, però un dels clubs pot escollir un altre lloc si avisa amb temps. Així ho va fer el Bayern abans del partit contra el Madrid, quan va demanar fer la roda de premsa a l’hotel de concentració. Per aquesta roda de premsa, la UEFA demanava la presència d’un traductor, i en aquest cas, com diu clarament el reglament, el traductor l’ha de trobar el club local. És a dir, el Reial Madrid. El club blanc, doncs, va buscar una traductora que parlés anglès, castellà i alemany.

Durant la roda de premsa de dimarts un periodista va preguntar en una altra llengua. Francesc Garriga, corresponsal de Catalunya Ràdio a Madrid, va fer-ho en català, traduint ell mateix la pregunta al castellà. Guardiola va fer el mateix, responent en català i en castellà. Un cop va acabar, la traductora va explicar la resposta en alemany. El responsable de la UEFA present a la sala, el portuguès Jorge Baptista, va dirigir-se a Garriga dient que no podia preguntar en català, ja que no hi havia traductor de català a la sala. Abans de començar, Garriga havia acordat amb el cap de comunicació del Bayern, Markus Hörwick, que podria preguntar en català “sense cap problema” i, de fet, Hörwick sol permetre preguntes en català a Munic al corresponsal de l’ARA a Alemanya, Isaac Lluch.

La normativa de la UEFA diu que “el club local és responsable dels mitjans tècnics, la infraestructura i els serveis de les rodes de premsa, així com de la presència d’un intèrpret qualificat que tingui bons coneixements de futbol”. La normativa, doncs, no diu res dels idiomes, deixant aquesta responsabilitat als representants dels clubs. Consultats per l’ARA, els responsables del Barça confirmen que el club sempre demana, quan viatja per Europa, un traductor que parli català, castellà, anglès i la llengua de l’equip local. El Bayern no sol demanar un traductor que parli català quan juga fora a la Champions, ja que no sol haver-hi periodistes catalans en els desplaçaments. Així, després del partit Arsenal-Bayern de la Champions, un representant de la UEFA ja va comentar que no hi havia traductor català quan es va preguntar en aquest idioma, però Guardiola, altre cop, va contestar en català. Tant des del Barça com des del Bayern es considera que l’incident de Madrid seria un malentès provocat per la manera de treballar de la UEFA, que vol tenir-ho controlat tot, i no pas per una fixació cap a la llengua catalana. Els responsables del Barça, de fet, recorden diferents casos en què els membres de la UEFA no han permès preguntes en altres llengües si no hi havia un traductor present. Guardiola, però, tampoc va incomplir cap normativa, que no diu res d’idiomes. Senzillament va defensar expressar-se en la seva llengua, assegurant-se ell mateix d’oferir la traducció al castellà quan Garriga li va tornar a preguntar després del partit. “T’equivoques, pots preguntar en català”, li va dir a Garriga quan aquest va recordar que havia estat renyat per Baptista un dia abans.

Aquest incident va passar la mateixa nit que la televisió pública alemanya ZDF emetia un petit reportatge rodat a Santpedor titulat Pep i la política, en què s’afirma que “l’entrenador del Bayern vol lluitar per la independència de la seva pàtria”. Al reportatge es recuperava un vell vídeo de Guardiola quan vivia a Qatar en què afirma: “El meu país és Catalunya i vaig jugar amb Espanya perquè la selecció catalana no podia jugar competicions internacionals”.

Guardiola sempre ha defensat el seu dret de poder contestar preguntes en català. Quan era al Barça, el departament de premsa del club explicava als altres equips de la Lliga que dividiria en dues parts les rodes de premsa fora de casa, per permetre l’ús de les dues llengües i garantint preguntes il·limitades en castellà fora de casa, en senyal de respecte als equips locals. La Lliga de Futbol Professional (LFP) no té cap normativa respecte a la llengua, així que eren els departaments de premsa dels dos clubs els que pactaven l’ordre de les rodes de premsa.

A Segona Divisió, però, s’han produït moments tensos en partits del Girona i el Sabadell, en què alguns periodistes locals s’han sentit molestos quan es pregunta en català. El cas més conegut va ser el de Raül Agné al Girona, que va marxar de la sala de premsa del camp de l’Osca perquè no el van deixar contestar una pregunta feta en català.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF